Devolucions de menors

El panorama judicial se’ls complica a Ceuta i Interior

  • L’Audiència Nacional dona 24 hores a Interior per explicar les repatriacions, mentre es preparen demandes de protecció de drets fonamentals

  • El president ceutí i el ministre Grande-Marlaska mostren el pacte amb el Marroc per justificar la seva actuació amb els menors

El Gobierno de Ceuta valora la repatriación de los menores que llegaron a la ciudad en mayo

El Gobierno de Ceuta valora la repatriación de los menores que llegaron a la ciudad en mayo / Antonio Sempere (Europa Press)

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El panorama judicial se li complica a Interior i el Govern de Ceuta. La representació legal de la Coordinadora de Barris per al Seguiment de Menors prepara demandes de protecció de drets fonamentals per als casos dels nou adolescents marroquins sobre els quals un jutjat contenciós de Ceuta ha suspès cautelarment les repatriacions de nens migrants.

Amb la formalització –si arriba a ser necessari– de les demandes per la via del contenciós administratiu, les mesures cautelars es convertiran en incident de la mateixa demanda, i el termini de suspensió de les devolucions de menors es podria prolongar. Els representants dels nens tenen deu dies de termini per formalitzar aquestes demandes.

Mentrestant, l’ONG ha entregat la interlocutòria judicial d’aquest dilluns als nou adolescents del cas que ha parat el que Interior anomena «retorns acordats», perquè ho tinguin en un dossier sobre la seva situació personal que pogués ser requerit per les autoritats.

Una altra de les iniciatives empreses contra les repatriacions, aquesta de Save the Children, ha rebut resposta del Comitè dels Drets del Nen. L’ens de les Nacions Unides s’ha donat per informat del cas de Ceuta, i ha enviat al Govern d’Espanya un missatge demanant la suspensió de les devolucions i donant a l’Executiu dos mesos per presentar al·legacions.

On són els informes

Ni el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ni el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, han aclarit aquest dimarts en sengles aparicions públiques si de cadascun dels nens migrants que han repatriat al Marroc es va fer un informe individualitzat. I aquesta qüestió, si hi ha informe o no, és decisiva en l’aturada que la justícia ha donat al procés, cautelar que en dos dies pot derivar en permanent.

Els jutjats que fins al moment han decretat la suspensió de les repatriacions basen la seva decisió que no han vist l’informe individualitzat ni la resolució que exigeix la Llei d’Estrangeria. I tant Vivas com Grande-Marlaska han reconegut la superioritat d’aquesta llei orgànica, però han enarborat com el seu agafador legal l’acord internacional per al «retorn acordat» de menors que el Marroc i Espanya van firmar el 2007, avançant de forma tàcita l’argument que l’Advocacia de l’Estat i la ciutat autònoma donaran als jutges.

Sobre si existeixen aquests informes individuals, que encara no han sigut vistos, Juan Jesús Vivas no s’ha volgut pronunciar directament, excusant-se en què «el procediment judicial està obert», però sí que ha donat pistes: «L’acord no estableix l’obligatorietat de l’entrevista individualitzada», ha dit en una roda de premsa celebrada a Ceuta.

Ho ha dit després de defensar el pacte a què van arribar Espanya i el Marroc, del qual ha reconegut que no s’havia activat mai en 14 anys d’existència i 8 de vigència; mai abans s’havia repatriat un menor per aquest pacte internacional. «Aquesta és una situació excepcional, que requereix mitjans i recursos excepcionals», ha dit, i ha afegit: «És una fita històrica que aquest instrument normatiu s’hagi engegat, però és veritat que el camí es fa quan camines».

Sobre la legalitat de l’actuació, Vivas, amb l’acord Espanya-Marroc a la mà, ha proclamat: «Es és el marc normatiu, i no estableix cap procediment específic. Sobre si el procediment ha sigut correcte o incorrecte no em sento autoritzat a opinar. Seran els juristes especialitzats i els jutges qui ho facin». Poc abans havia remarcat: «L’acord entre el Govern d’Espanya i el del Marroc és el suport jurídic de l’actuació portada a terme. Podem equivocar-nos, però és el suport jurídic».

L’argument

En una entrevista concedida a Ràdio Nacional d’Espanya, el ministre de l’Interior ha explicat que les devolucions de nens «són retorns assistits conforme a l’acord del 2007 entre el regne del Marroc i el regne d’Espanya, i sempre en benefici del menor, mirant de restablir la seva vida social, cultural i familiar, sempre que no hi hagi cap risc».

Sobre si hi ha o no informes individualitzats de cada menor tret de territori espanyol, com exigeix la legislació espanyola, Grande-Marlaska s’ha referit a l’acord internacional amb el Marroc com un instrument particular «que no existeix amb altres països» i que l’estudi de cada menor correspon «a l’autoritat competent en la tutela»; o sigui, el Govern de Ceuta.

La intervenció del ministre –que ha eludit repetidament respondre a preguntes sobre els atacs de la ministra Ione Belarra o si ha parlat amb Pedro Sánchez– ha tingut tres eixos argumentals: que tot es fa «en interès del menor», que el pacte internacional «és un acord entre dos estats sobirans» i que ell i el seu ministeri són només part d’«un engranatge en què hi ha diferents institucions que treballem conjuntament».

Les repatriacions de menors migrants «no és competència d’un únic departament o institució», ha dit Grande-Marlaska. Davant la pluja de crítiques que està rebent, ha dit que està «tranquil, quan un forma part d’un engranatge» i treballa partint d’«un instrument normatiu com és l’acord entre Espanya i el Marroc».

Tant Grande-Marlaska com Vivas han reblat que treballen en interès del menor i tots dos han assegurat que són en disposició de «respectar, obeir i acatar les resolucions judicials», com ha dit el ministre. Els dos han mirat de reduir la gran polèmica política a l’àmbit d’«una discussió jurídica», ha dit Grande-Marlaska. «S’ha suscitat una polèmica jurídica. Esperarem que la fiscalia i els jutges resolguin», ha secundat Vivas unes hores després.

L’Audiència Nacional ha donat al Ministeri de l’Interior un termini de 24 hores per entregar documents que justifiquin el retorn de menors al Marroc. La sala contenciosa ha demanat aquest dilluns a Interior que aporti l’escrit que la Secretaria d’Estat de Seguretat, amb capçalera però sense firma, va enviar a la Delegació del Govern a Ceuta el 10 d’agost ordenant l’inici de les repatriacions de nens, i en què es referia a l’acord amb el Marroc.

Aquest dimarts, la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, ha defensat les devolucions «amb respecte escrupolós dels Drets Humans», en declaracions a la premsa a Cadis. «S’està procedint a l’aplicació d’un acord especial amb el Marroc», ha dit, amb l’objectiu de «la reunificació dels menors amb les famílies».

Calviño ha remarcat que «la prioritat del Govern és la protecció de l’interès dels menors», i ha basat l’actuació en l’anàlisi que han fet les autoritats competents, que són les autoritats de menors de la ciutat de Ceuta».

Emergència humanitària

Hi ha a més un argument humanitari, que ha posat en el debat Juan Jesús Vivas. El president ceutí ha remarcat que la situació a la ciutat és d’«absoluta emergència» i ha demanat «que no es perdi això de vista».

Vivas ha emmarcat les devolucions de menors en una «emergència humanitària de tres mesos» que porta la ciutat, «una situació insostenible, també per al menor». Per justificar les devolucions, ha preguntat: «¿Qui voldria viure a l’agost en un poliesportiu, sense enlloc on anar?» abans de descobrir: «Aquí estan en una situació de manifesta precarietat, perquè n’hi ha alguns que estan vivint en assentaments inadequats, sense sostre, en ocasions en una situació infrahumana».

Vivas i la vicepresidenta de la ciutat, Mabel Deu, han assegurat que els nens que van entrar a Ceuta nedant en l’onada migratòria del maig han sigut examinats «per raó de la seva vulnerabilitat», i que han sigut apartats en un altre alberg «un grup» per no ser retornables a causa del perill o les condicions en què vivien al Marroc.

Notícies relacionades

Per decidir les devolucions, als nois allotjats a la pista i les grades de Santa Amelia els han triat segons un criteri d’edat. «Primer els més grans, o els que estan més a prop de la majoria d’edat –ha explicat Vivas–, perquè són menys vulnerables».

Als que resulten estar en situació de vulnerabilitat, «nosaltres els donem la tutela, perquè som un país on la garantia i la tutela dels menors és un element essencial», havia assegurat el ministre unes hores abans.