Als 79 anys

Mor Mikel Azurmendi, fundador del Fòrum d’Ermua i ¡Basta Ya!

  • L’antropòleg i escriptor va viure amenaçat per ETA, banda en la qual va militar en la seva joventut

Mor Mikel Azurmendi, fundador del Fòrum d’Ermua i ¡Basta Ya!

efe

3
Es llegeix en minuts

L’antropòleg i escriptor Mikel Azurmendi, exmembre d’ETA i un dels fundadors i primer portaveu del Fòrum d’Ermua i fundador també de la plataforma ciutadana contra el terrorisme ¡Basta Ya!, ha mort als 79 anys, han informat aquesta matinada fonts pròximes.

Nascut a Sant Sebastià el 1942 dins d’una família rural, Azurmendi, antropòleg, escriptor i professor d’universitat, va militar en ETA durant la seva joventut. Va entrar a la banda el 1966. Va ser un dels teòrics del grup que va evolucionar cap al marxisme, va refusar expressament el terrorisme i va trencar amb ETA l’any següent, després que el grup rebutgés la seva alternativa de deixar la violència i transformar-se en un partit basat en les idees.

Va ser professor de la Universitat de la Sorbona, a París, durant el franquisme. Quan va tornar a Espanya es va postular en contra de la Constitució i l’Estatut Basc per considerar «que hi havia força per exigir més».

Professor d’Antropologia Social de la Facultat de Filosofia de Sant Sebastià (UPV) des de 1988, havia sigut objecte de contínues amenaces d’ETA i víctima d’un atemptat frustrat contra la seva vivenda a Sant Sebastià, el 15 d’agost de 2000. Dies abans de l’atemptat, en una entrevista, Azurmendi havia declarat la seva intenció d’abandonar el País Basc i instal·lar-se als Estats Units a causa de la «insuportable pressió» a la qual estava sotmès.

Va ser un dels fundadors i el primer portaveu del Fòrum d’Ermua, organització cívica creada el febrer de 1998 a conseqüència de l’assassinat del regidor d’Ermua, Miguel Ángel Blanco, per part d’ETA. L’any següent va participar en la fundació de la plataforma ¡Basta Ya!, iniciativa ciutadana que unia persones de diferents ideologies, per tal d’oposar-se al terrorisme en qualsevol de les seves formes, donar suport a les víctimes i defensar l’Estat de dret, la Constitució espanyola i l’Estatut d’Autonomia.

Marxa d’Euskadi

Constantment amenaçat per ETA, a causa de la seva postura crítica amb el nacionalisme basc i el seu entorn, aquesta situació el va obligar a abandonar el País Basc a finals d’agost de 2000 i ,després d’una breu estada als EUA, va tornar a Espanya i va ser nomenat, el novembre de 2001, president del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants, un òrgan de consulta i assessorament del Govern per a la integració social dels immigrants i refugiats. Durant l’any acadèmic 2000-2001 va ser ‘visiting fellow’ (professor visitant) a la Universitat de Cornell (Nova York), premi Hellman/Hammet de Drets Humans el 2001 i premi a la Convivència 2001 per la Fundació Miguel Ángel Blanco.

Autor de diversos llibres en basc, havia publicat dos llibres de poesia, una novel·la i un llibre de contes infantils, a més de nombrosos assajos d’antropologia. El 1998 va publicar ‘La herida patriótica’, assaig en el qual analitza la «identitat densa i absoluta» dels gairebé 200.000 bascos que es consideren en guerra i que, en ella, han oblidat la llibertat individual i han provocat que actualment «ser autòcton» sigui «saber negociar amb la por». A aquest llibre el va seguir un altre polèmic assaig titulat ‘Estampas de El Egido’ (2001), un treball sobre la integració de l’immigrant en el qual minimitzava els successos ocorreguts en aquesta localitat d’Almeria el febrer de 2000. El 2008 va publicar ‘Tango de muerte’, novel·la en la qual va recórrer a la ficció per constatar fets reals que reflectien el «dolor» que produeix el terrorisme i la situació política al País Basc.

Notícies relacionades

La presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVIte), Consuelo Ordóñez, ha publicat a les xarxes socials: «M’acaben de donar una molt mala notícia: el nostre estimat Mikel Azurmendi ha mort aquesta tarda. Va ser un honor tenir-te entre nosaltres, gràcies per tant. ¡Bon viatge, Mikel! T’estimem».

En un altre missatge, COVITE ha lamentat «molt» la mort d’Azurmendi, a qui qualifica com «un ciutadà compromès contra ETA» i «un resistent i amic de COVITE». «Gràcies per tot. Descansi en pau i una forta abraçada als seus familiars», ha assenyalat COVITE a les xarxes socials.

Temes:

País Basc ETA