Tres anys de diligències

La fiscalia aprofundeix en les regularitzacions del rei amb la documentació suïssa

  • El ministeri públic espanyol i l’helvètic estrenyen la col·laboració per determinar si cal obrir causa penal a l’emèrit

  • L’anàlisi dels cinc milions entregats al fisc per Joan Carles i la necessitat d’una resposta única alenteixen el dictamen

GRAF2556  MADRID  06 12 2018 - El Rey emerito Juan Carlos I  en el exterior del Congreso de los Diputados  en el que se celebra esta manana la solemne conmemoracion del 40 aniversario de la Constitucion  un 6 de diciembre en que coinciden  de forma excepcional  el actual jefe del Estado con el anterior monarca y la heredera de la Corona - EFE JuanJo Martin

GRAF2556 MADRID 06 12 2018 - El Rey emerito Juan Carlos I en el exterior del Congreso de los Diputados en el que se celebra esta manana la solemne conmemoracion del 40 aniversario de la Constitucion un 6 de diciembre en que coinciden de forma excepcional el actual jefe del Estado con el anterior monarca y la heredera de la Corona - EFE JuanJo Martin / JuanJo Martin

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El ‘cas Villarejo’ ha revolucionat l’Ibex-35, les pràctiques policials durant el Govern de Mariano Rajoy, però sobretot la percepció que es tenia de la conducta del rei emèrit. Fa just tres anys es va conèixer la gravació que l’expolicia havia fet el 2015 de la trobada que va tenir amb la seva examant Corinna Larsen. Des d’aleshores, la fiscalia manté diligències obertes per determinar si aprecia o no indicis de delicte contra Joan Carles I. Per arribar a una conclusió continua esmicolant les regularitzacions per cinc milions d’euros que ha presentat, per a la qual cosa resulta crucial la documentació remesa des de Suïssa.

Les paraules de Corinna sobre el suposat cobrament de 65 milions d’euros en comissions de la monarquia saudita per la construcció de l’AVE a la Meca i el presumpte ús de testaferros va obrir la caixa de pandora i va suposar l’obertura de les primeres diligències d’investigació fiscals per determinar si havia d’actuar penalment contra Joan Carles. El cas va passar d’Anticorrupció a la Fiscalia del Suprem –per entendre’s equivalent a la Sala Segona de l’alt tribunal, davant la qual l’exmonarca manté el fur– i pràcticament es va donar per fet l’arxivament, per produir-se el pagament mentre era cap de l’Estat i, com a tal, gaudir d’inviolabilitat.

Tres diligències, dues regularitzacions

No obstant, el ministeri públic va renunciar a aquesta possibilitat, que hauria suposat que Anticorrupció es limités a investigar els empresaris que van pagar comissions per corrupció en els negocis, quan, a aquestes diligències d’investigació, se’n van sumar dues més i es va entendre més convenient realitzar un pronunciament únic sobre totes

Per arribar a una conclusió cal estudiar amb deteniment les dues regularitzacions presentades per l’emèrit i que han suposat que el fisc espanyol ingressi cinc milions d’euros, una cosa «inimaginable» sense l’obertura de les diligències fiscals, com va ressaltar la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, a la comissió de justícia del Congrés. 

La primera, el desembre del 2020, per 678.393 euros, va resultar molt més assequible que la segona, que va ascendir a 4.395.901 euros. La primera es refereix a les despeses que realitzades per persones molt pròximes a Juan Carlos, com els seus nets (tot i que no la princesa d’Astúries ni la seva germana) amb targetes a nom de qui era el seu ajudant de camp, Nicolás Murga, amb diners procedents de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.  

La segona obeeix als pagaments i serveis que va prestar la Fundació Zagatka, del seu cosí Álvaro de Orleans, que hauria gastat vuit milions d’euros només a proporcionar-li vols. El nom aquesta fundació apareixia al costat del de Lucum, en el comunicat en què rei Felip IV va renunciar a la seva herència

Veraces i completes 

Per neutralitzar un delicte amb una regularització fiscal, ha de ser veraç, completa i espontània, requisit que amb la rellevància del protagonista de les diligències fiscals es presentava impossible de complir a la pràctica. Tot i així, encara s’ha de comprovar si són veraces i completes perquè quedi neutralitzat qualsevol delicte fiscal o de blanqueig, que obligaria a presentar una querella. Precisament, la tercera de les diligències, per l’existència d’un fons al paradís fiscal de Jersey, va sorgir de l’advertència de l’autoritat supervisora en matèria de blanqueig de capitals Sepblac.

Per determinar si amb els diners aflorats es compensaria el delicte comès, la fiscalia ha cursat comissions rogatòries i ha procedit a interrogar els implicats, com Murga o Orleans, que va declarar des de Mònaco davant els fiscals espanyols per videoconferència en relació amb els vols que va pagar a Joan Carles i Corinna.

Visita de Bertossa

Notícies relacionades

També hi ha hagut comissions a Mèxic i Londres, en relació amb els diners de Sanginés-Krause amb què es nodrien les targetes, i per descomptat, Suïssa, país on el fiscal Yves Bertossa té obertes diligències pel pagament de 65 milions d’euros en comissions i amb qui últimament s’ha incrementat la col·laboració.

Bertossa, que va remetre al juny al Suprem la informació que tenia sobre Zagatka, es va entrevistar en persona a primers de mes amb el tinent fiscal de l’alt tribunal, Juan Ignacio Campos, al capdavant de les indagacions espanyoles, i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón. Les diligències suïsses, que no s’adrecen contra Joan Carles, poden ser molt rellevants per al futur de les espanyoles, perquè s’hi investiga el gestor del compte suís en què es van ingressar els 65 milions saudites, Arturo Fasana; l’advocat Dante Canonica, director de la fundació Lucum, i Corinna Larsen, que va acabar rebent els diners.