El Govern blinda els avals de l’ICF amb l’abstenció del PSC i els comuns

El Govern respira més tranquil després de l’aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) al decret pel qual es va crear el fons dotat amb 10 milions d’euros per cobrir les fiances de 29 ex-alts càrrecs de la Generalitat davant el Tribunal de Comptes. L’òrgan consultor va resoldre per unanimitat –a petició del PSC, Cs i el PPC– que el text s’ajusta a la Constitució i l’Estatut, però va suggerir una sèrie de millores a l’Executiu per «dissipar» dubtes que es contemplaran en la tramitació com a projecte de llei. Entre aquestes, va animar a acotar la provisionalitat de l’ús de l’Institut Català de Finances (ICF) com a avalador, assenyalant que és una eina «excepcional i molt limitada en el temps» mentre troba un banc disposat a participar en l’operació.

El Tribunal de Comptes encara no ha decidit si accepta els avals acollits a l’ICF. Davant el qüestionament que genera que sigui l’administració perjudicada –la Generalitat– la que surti al rescat dels que presumptament van incórrer en les possibles responsabilitats comptables, va demanar un informe a l’Advocacia de l’Estat per conèixer la seva opinió que, tot i que no és vinculant, pot acabar determinant la seva suficiència i legalitat. Paral·lelament, la fiscalia ja ha obert una investigació, després d’acceptar la denúncia de Cs, per determinar si la cúpula de l’ICF va incórrer en algun delicte al firmar els avals.

La logística ideada per la Generalitat passa per trobar una entitat bancària que actuï com a avalador –en la seva absència, l’ICF– i permeti que l’Executiu exerceixi com a contraaval a partir del fons de 10 milions d’euros. Ara bé, quan hi hagi una sentència ferma, si els ex-alts càrrecs tenen responsabilitat comptable o civil a ells els correspondrà assumir el pagament amb l’afegit de despeses i interessos, si procedeix. Un extrem que el CGE va decidir remarcar per deixar clar que el Govern no assumeix com a pròpies les quantitats que puguin reclamar als seus treballadors públics.

El CGE també va assenyalar que l’ampliació del període de retorn que contempla el text respecta la legalitat i fins i tot «pot afavorir l’exercici de l’autogovern» en les matèries en què el seu desplegament «ha evidenciat un significatiu nivell de conflictivitat competencial».

Convalidació a l’hemicicle 

Convalidació a l’hemicicleDesprés de la deliberació del CGE, els diputats es van citar a l’hemicicle per convalidar el decret, que va ser recolzat pels independentistes, amb l’abstenció del PSC i els comuns.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, va defensar la seva maniobra com a «solvent i ben forjada jurídicament» recordant que va ser avalat «per unanimitat i íntegrament, del primer a l’últim article, i dissipa els dubtes sobre la seva legalitat».

«És un mecanisme per restablir un espai de llibertat per fer acció política a Catalunya», va afegir, i es va mostrar obert a millorar el decret assumint les recomanacions del CGE. Contundent, va carregar contra Vox, Cs i el PPC per anar a la justícia: «No entenc que renunciïn amb tanta facilitat a la seva pròpia sobirania política. Estan claudicant, renunciant a fer allò perquè els seus votants els van elegir, que no és cap altra cosa que fer política», va emfatitzar Giró i els va acusar de «subcontractar el debat i la discussió política als tribunals».

Dubtes «dissipats» al PSC

Des del PSC, Alícia Romero, va assegurar que després del dictamen els seus dubtes «s’han dissipat» i va posar en relleu la unanimitat de l’informe. «El Govern posa de manifest la seva voluntat de fer les coses bé, malgrat els errors comesos en tota aquesta tramitació», va apuntar en un discurs molt temperat en què va remarcar les anades i vingudes de l’Executiu sobre l’ús de l’ICF en aquesta operació, una cosa que va dir que «minva el prestigi i la credibilitat» de la institució. El PSC va acabar abstenint-se malgrat que el seu líder Salvador Illa havia assegurat que votarien a favor si el CGE avalava el decret.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions al País Basc 2020

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El líder de Cs, Carlos Carrizosa, va afirmar que «els tribunals declararan prevaricador i delictiu el decret» i «asseuran al banc dels acusats» el Govern perquè «un atracament és un delicte». Per part del PPC, Alejandro Fernández, va acusar l’Executiu de cometre «la malversació de la malversació» i «blanquejar delictes pretèrits amb els diners de tothom».

La CUP va criticar que el Govern «hagi arribat tard» i hagi generat «patiment» als afectats, però va defensar que l’ICF «fa el que toca»; mentre que els comuns van mostrar el seu descontentament per la manera d’actuar de l’Executiu respecte a l’ICF.