Els magistrats discrepants del TC defensen l’estat d’alarma per protegir la salut

Els cinc magistrats que es van quedar en minoria en el Tribunal Constitucional al votar la sentència que va declarar inconstitucional el confinament decretat pel Govern de Pedro Sánchez, durant el primer estat d’alarma, el defensen com a forma proporcionada per lluitar contra la pandèmia, però cada un en el seu propi vot particular, al ser diferents els arguments amb què ho fan, però també el to utilitzat per expressar la seva discrepància. La sentència, acompanyada de quatre dels cinc vots particulars, ha sigut notificada aquest dilluns a la nit a les parts personades en el procediment, que són Vox, com a recurrent, i l’Advocacia de l’Estat, que actua en nom del Govern.

Malgrat que un dels motius pels quals el Tribunal Constitucional va avançar la sentència dimecres passat, però no la sentència íntegra, és que ha de ser notificada amb els vots discrepants o concurrents que els magistrats entenen necessari incloure. Però malgrat les hores en què s’ha produït la notificació, no s’ha inclòs el de Juan Antonio Xiol, que es donarà a conèixer en els pròxims dies, segons va informar el propi alt tribunal.

Cándido Conde-Pumpido és qui es mostra més dur al comparar els seus companys amb «juristes de saló» que en comptes de resoldre un problema jurídic, el creen, al deixar sense armes l’Executiu per lluitar contra la pandèmia. Per la seva part, el president del tribunal, Juan José González Rivas, procura defensar la necessitat d’actuar com ho va fer el Govern sense perdre en cap moment el respecte a la resta d’integrants del ple. «En la sentència de la majoria s’estableix –afirma el president– i no tinc inconvenient en sumar-me a aquest plantejament, que l’estat d’alarma habilita el Govern per acordar restriccions de drets fonamentals superiors en intensitat a les que resulten admissibles en una situació ordinària. En l’estat d’alarma el contingut essencial del dret fonamental ha de continuar operant com a frontera insuperable a diferència del règim comú d’ingerència en els drets fonamentals».

La discrepància rau que en la seva opinió l’article de la Constitució que protegeix la llibertat deambulatoria «està formalment suspès i per això no ha perdut enterament la seva vigència, amb la qual cosa el poder públic de l’estat d’alarma no pot restringir-lo d’una manera il·limitada. Establir en quina mesura, i conforme a quins paràmetres constitucionals, la vigència de l’article 19 condiciona les limitacions a la llibertat deambulatòria que el poder públic pugui adoptar en benefici d’altres béns jurídics dignes de protecció, com la salut pública o el dret a la vida, és el que el tribunal no arriba a realitzar en aquesta sentència», declara.

Proporcionalitat

Per la seva part, el magistrat també de sensibilitat conservadora Andrés Ollero discrepa dels seus companys en què entenen que l’alarma no és suficient per a la restricció de drets que es va fer, com si fos menys que l’excepció. Considera que la frontera entre els dos estats, el d’excepció i el d’alarma, «com tota activitat jurídica», precisa, entranya «una dimensió interpretativa, que implica en aquest cas l’entrada en joc d’un inevitable judici de proporcionalitat».

«La realitat ha demostrat que una pandèmia pot afectar amb més intensitat determinades facetes dels titulars de drets constitucionals que un possible cop d’estat o la invasió de divisions cuirassades. Atesa la meva edat, he pogut experimentar diversos estats d’excepció. Per la meva sevillana condició, recordo bé que en cap d’ells va perillar la possible vivència popular de la setmana santa; com en altres latituds tampoc van perillar manifestacions equivalents com expressió de la identitat cultural de la zona, totes elles inintel·ligibles sense entrada en acció d’un considerable sarau», argumenta. Ollero sí que coincideix amb la majoria del ple que és inconstitucional, per la «seva desproporció», l’atribució al Ministeri de Sanitat de la possibilitat de «modificar» o «ampliar» la regulació establerta per a les activitats d’hostaleria o d’oci.

Dret a la salut rector

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per la seva part, María Luisa Balaguer argumenta que «les mesures adoptades també poden superar un judici de proporcionalitat en sentit estricte. La restricció de la llibertat deambulatòria, malgrat ser severa, no resultava desproporcionada, tenint en compte la necessitat de garantir el dret a la salut de la ciutadania en el context de desproveïment d’equips mèdics, materials i humans, existent en el moment en què es van adoptar les mesures qüestionades, i la situació equivalent que s’estava vivint a tots els països del nostre entorn».

«El sacrifici innegable infringit en el dret fonamental a la llibertat deambulatòria, no pot entendre’s superior al benefici obtingut, en aquell moment, en relació amb la limitació del contagi exponencial del virus, que hauria impactat de forma irrecuperable en el dret a la vida de moltes persones, i de forma intensa en el dret a la salut d’un nombre encara més gran», explica la magistrada, que recorda que fins ara «el dret a la salut ha sigut principi rector del text constitucional».