L’estratègia dels conservadors

Casado centrarà la crítica en Sánchez i el repartiment de fons després de la crisi de Govern

  • El PP reorienta el seu full de ruta per respondre, amb els seus barons, a un Executiu sense Iván Redondo i altres tòtems

Casado centrarà la crítica en Sánchez i el repartiment de fons després de la crisi de Govern
4
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

«¡Us heu carregat set ministres!». Amb aquesta frase intentava arengar dimarts passat el líder del PP, Pablo Casado, al seu grup al Congrés. La reunió era a porta tancada, però les càmeres que gravaven imatges de recurs de la reunió van captar l’expressió del cap dels populars abans d’abandonar la sala. Casado aparentava satisfacció. És clar. El sorprenent punt d’inflexió al Govern que ha marcat Pedro Sánchez amb una rellevant remodelació del nombre de ministres o col·laboradors afectats i el seu pes evidenciava fins a quin punt ha calat l’avís demoscòpic que els conservadors, impulsats pel resultat electoral a Madrid, podrien recuperar la Moncloa recolzant-se en Vox si hi hagués eleccions ara.

No obstant, la profunditat del canvi emprès al Gabinet governamental i la desaparició del primer pla polític d’algunes de les seves cares més conegudes (i retòricament bufetejades per l’oposició) com Iván Redondo, Carmen Calvo i José Luis Ábalos obliguen Casado i els seus a reorientar part de la seva estratègia. I en això estan.

La primera decisió ha sigut intentar treure importància en públic a la remodelació de l’Executiu qualificant-la de moviment «a la desesperada» i centralitzar en Sánchez totes les crítiques, les que li corresponien per quota i les que abans s’emportaven altres escuders. «El veritable problema és Sánchez» és el mantra que se sent i se sentirà sense parar fins que les vacances de ses senyories concedeixin un respir.

A això cal sumar que la desaparició de Redondo de l’horitzó (a qui el PP culpava d’intentar controlar sense transparència el crucial repartiment de fons de la Unió Europea) no farà que aquest partit deixi anar aquest os dialèctic amb què pretén colpejar el Govern.

Els diners europeus continuaran encapçalant el rànquing dels temes amb què el PP pretén martellejar un Govern que, segons apunten els populars, està disposat a «beneficiar Catalunya a costa dels recursos de tots els altres». Però en comptes de Redondo, a partir d’ara es dispararà al president.

Suport de les seves baronies

En aquest objectiu de fer oposició a propòsit dels fons Next Generation, Casado serà recolzat sempre incondicionalment pels seus presidents autonòmics, com en les últimes hores han demostrat ja polítics conservadors tan dispars com el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, la madrilenya Isabel Díaz Ayuso i el gallec Alberto Núñez Feijóo.

L’esmentada unitat de discurs es manifestarà amb força el dia 30 de juliol en la Conferència de Presidents que Sánchez pretén celebrar a Salamanca. En tot cas, els populars preveuen deixar marcat el terreny al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que serà convocat, segons fonts governamentals, abans de la reunió de presidents i després que el Consell de Ministres fixi el sostre de despesa per als Pressupostos de 2022, en els quals ja s’està treballant.

Igual que va passar el 2020 i 2021, el Govern, en línia amb les decisions europees, mantindrà en suspens per als comptes de l’any vinent les regles d’estabilitat pressupostària que imposen objectius de dèficit i deute a cada exercici. Per aquesta raó, és d’esperar que en l’ordre del dia d’aquest CPFF no figuri la tradicional assignació d’objectius a les autonomies, que sol ser motiu de discòrdia.

Però el PP ja ha avisat que té molts dubtes jurídics que això es pugui fer legalment sense passar per una altra votació al Congrés, ja que l’acord aprovat el 2020 era vàlid, a priori, només per a dos exercicis. L’Executiu de Sánchez s’està pensant molt com fer-ho per evitar noves i potencials clatellades judicials, especialment després de la que ha rebut del Tribunal Constitucional aquesta setmana a propòsit de l’ús de l’estat d’alarma.

Llei de pandèmies i renovacions institucionals

Notícies relacionades

Precisament, la sentència de l’alt tribunal que declara inconstitucional el decret de l’estat d’alarma és un dels temes en els quals el PP està mesurant, i molt, fins on i per on castiga el Govern. No en va, els diputats populars van recolzar al Congrés, en diverses ocasions, la seva renovació durant els pitjors mesos de la Covid a Espanya. I la polèmica decisió judicial, que ha dividit l’esmentat tribunal, és fruit d’un recurs interposat pel possible futur soci de Casado, però també principal adversari electoral al territori de la dreta: Vox.

En aquest context cal interpretar el camí que ha pres la direcció del PP de no entrar massa en el fons de la qüestió (tret d’Ayuso, que insisteix en la inconstitucionalitat de la mesura i exigeix dimissions) i de reiterar, no obstant, la seva demanda d’aprovar una llei per a pandèmies. A més, s’està difonent la hipotètica pressió de destacats socialistes com Carmen Calvo a membres del TC per apuntar, per enèsima vegada i ara amb aquesta excusa, que no es recolzarà una renovació d’aquesta institució ni de cap altre pendent de canvis.