L’Audiència de Barcelona censura el jutge i el fiscal per vulnerar drets en un cas del procés

L’Audiència de Barcelona ha arxivat una causa per desviació de fons de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a causa de les «successives vulneracions» de drets per part del jutge, que «va renunciar» a controlar la investigació, i de la fiscalia, per actuar «d’esquena» als sospitosos. En una dura interlocutòria, el tribunal de la Secció Setena considera els recursos de les defenses i arxiva la querella que el ministeri públic va presentar per presumpta desviació de fons, una investigació que va motivar que la Policia Nacional escorcollés la seu de l’entitat l’octubre del 2019.

La investigació es va iniciar arran d’un anònim rebut pels Mossos, que van portar a la fiscalia, i per un informe de la Policia Nacional sobre el paper de l’entitat en el finançament del procés. L’acusació pública va obrir diligències el gener del 2018 per investigar la suposada desviació i, dos mesos després, va dictar un decret en què apuntava indicis de delictes de malversació i blanqueig i acordava demanar informació a la Seguretat Social i Hisenda sobre diverses persones vinculades a l’ACM, entre les quals el seu expresident Miquel Buch, que poc després seria anomenat conseller d’Interior.

El març del 2019, la fiscalia va presentar una querella que va ser admesa a tràmit pel Jutjat d’Instrucció número 16 de Barcelona tot i que, segons l’Audiència, «tota la informació recollida» s’havia obtingut «amb vulneració dels drets fonamentals» de defensa, contradicció i a la intimitat, el que aboca «ineludiblement» a acordar l’arxiu de la causa. La interlocutòria, que avança el diari ‘El País’, afirma que les diligències practicades per la fiscalia «van infringir principis essencials expressament recollits en l’estatut del ministeri fiscal», a més d’accedir a informació «protegida pel dret fonamental a la intimitat» sense pràcticament dictar cap resolució «en què justifiqués la necessitat d’obtenir-la», informa l’agència Efe.

Els informes de la Policia Nacional

«Si el ministeri fiscal considerava que encara no hi havia indicis de la comissió dels delictes abans esmentats, o que els seus contorns es mantenien tan difusos que no permetien que s’incriminés cap d’ells, no sembla raonable que sol·licités, amb el detall amb què ho va fer, la informació a la hisenda pública i la resta d’organismes públics», afegeix el tribunal. A més, adverteix el tribunal, els investigats «no van poder aportar a l’esmentat procediment informació rellevant que –previsiblement– hagués alterat substancialment la valoració dels informes elaborats per la Policia Nacional».

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

«Certament, causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals (...) amb una associació (pel que sembla inexistent) anomenada Carles Vives Pi i Sunyer (en realitat s’ha de referir a Carles Viver Pi-Sunyer)», remarca l’Audiència a tall d’exemple. El tribunal recorda que part dels fets relatats per la fiscalia en la seva querella –el pagament per part de l’ACM d’un viatge d’alcaldes a Brussel·les el novembre del 2017– havien sigut investigats anteriorment pel ministeri públic, que en va acordar l’arxiu. En conseqüència, els jutges consideren que el material aportat per la fiscalia «resultava clarament inidoni» per sustentar la seva querella, ja que la seva investigació es va portar a terme «d’esquena a les persones que des del primer moment apareixien clarament determinades com a sospitoses».

Els magistrats censuren també el jutge d’instrucció per haver admès la querella i li retreu que en les interlocutòries d’entrada i registre a les oficines de l’ACM i de pròrroga del secret de sumari no assenyalés quins indicis delictius motivaven les diligències. Segons l’opinió del tribunal, el jutge també va vulnerar la llei al no fixar els «termes i l’abast del registre o l’extensió de la mesura d’ingerència» ni establir «cap limitació» a l’examen del material confiscat, «cosa que indueix a pensar que es tractava d’una investigació clarament prospectiva». Al seu entendre, el magistrat «va renunciar a exercir algun tipus de control sobre la investigació que estava portant a terme la Policia Nacional» i, per tant, creuen «obvi» que el togat «va vulnerar el dret fonamental a la intimitat de les persones».