Aragonès: «El vot d’Esquerra als Pressupostos del 2022 de Sánchez no anirà lligat a la taula de negociació»

-¿Quina és la seva prioritat en aquest fòrum en la comissió bilateral?

-Hi ha molts temes referits a inversions i a la seva execució. El primer acord hauria de ser la retirada del recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei que regula els contractes de lloguer. Aquesta mesura estava en l’acord de govern entre PSOE i Podem. No només hi han renunciat, sinó que ens ho impedeixen fer a nosaltres. Hi ha altres temes: una de les prioritats és que la gestió de les infraestructures principals es faci des de Catalunya: port, aeroport i el consorci de la Zona Franca.

En aquest context, imagino que van començar a parlar dels Pressupostos de l’Estat del 2022.

Ha de ser un debat en paral·lel. Com a president de la Generalitat vull que posem la màxima ambició per aconseguir avui tot el que puguem per a Catalunya perquè això no ens resta força per reivindicar la independència. Han d’incloure un nivell adequat d’inversions executables en infraestructures, abordar el finançament de la llei de dependència i la gestió dels fons europeus Next Generation, en què fins ara no s’ha produït la promesa cogovernança.

El vot d’Esquerra a aquests Pressupostos ¿anirà vinculat al seu contingut o als resultats de la taula de negociació?

Al contingut dels Pressupostos, a la gestió dels fons. La negociació amb l’Estat és institucional entre governs, no estan vinculats als suports parlamentaris. La faríem amb qualsevol govern.

És president des de fa sis setmanes, ¿té el govern que volia? ¿Hi ha un altre ambient que en el govern de Torra?

-Estic content. Hi ha voluntat de treballar en equip, amb objectius ambiciosos, però també compromès amb el dia a dia. Aquell govern va acabar en un context molt difícil, amb la inhabilitació i la pandèmia.

Dimarts, al sortir de l’entrevista, el seu vicepresident va dir que aquesta negociació no serviria per a res.

El que va dir era una crítica a la posició, al punt de partida, del Govern espanyol. Tenim un acord de Govern que indica que l’aposta per la negociació és de tot el Govern i, si no funciona, avaluarem els passos a seguir. Si volem la independència i si volem que vagi en paral·lel a visualitzar el model de país que volem per a la república catalana s’ha d’acompanyar amb l’aval d’un bon govern i de portar al setembre a la taula de negociació una proposta que no sigui del govern sinó d’una àmplia majoria de la societat.

-¿Quan hi ha problemes en el Govern a qui truca: a Puigdemont, a Puigneró o a Jordi Sánchez?

-No he tingut l’oportunitat d’haver d’agafar el telèfon. Els assumptes es resolen pels canals de dins del govern. Mantinc una relació institucional amb l’expresident Puigdemont perquè soc conscient que la seva presidència es va interrompre pel 155, per la repressió, però a més és el dirigent més rellevant d’un espai polític que forma part de la majoria que em va investir.

-L’acord preveu un envit democràtic si falla la negociació. ¿Com s’ho imagina?

-La nostra aposta per la negociació és ferma, passarem moments millors i pitjors. La pluralitat de la societat catalana no ens ha de fer perdre ambició. Quan ningú més hi aposti, continuaré apostant per la negociació.

-¿Quines seran les prioritats del pressupost del 2022 de la Generalitat?

-Hi estem treballant. Amb l’actual sistema de finançament, al juliol sabrem els ingressos amb què podem comptar, ja que en bona mesura venen determinats per les previsions del Ministeri d’Hisenda. Haurem de fer una clara aposta social: sanitat, vivenda, educació i recuperació econòmica. Tenim altres reptes com són cultura, recerca o esport.

-¿Quin marge de dèficit preveu?

-La qüestió és el finançament d’aquest dèficit, i ara només ens deixen fer-ho a través de l’Estat. És el moment de fer una política contracíclica, l’economia necessita estímuls keynesians. El 2020 ja vam fer el contrari del que s’havia fet el 2008. Hem de fer un pressupost expansiu. L’emissió de deute s’ha de reservar per al finançament d’infraestructures, hem avançat en el sanejament de les finances que hem mantingut el 2020 i el 2021 fent possible conjugar més despesa social i sanejar reduint terminis de pagament.

-¿Quina quantitat li semblaria raonable que rebés Catalunya dels fons europeus?

Pensem que s’han de repartir d’acord amb la capacitat dels projectes per aconseguir la transformació estructural de l’economia. Si es fa en aquests termes, n’obtindrem una bona quantitat. Hem elaborat projectes per valor de 30.000 milions, és un objectiu ambiciós, però pensem que Catalunya té capacitat d’aconseguir més d’un PERTE, d’un projecte tractor, no només en automoció sinó també en la indústria agroalimentària, en la tecnologia quàntica, en l’àmbit audiovisual, tenim projectes però també teixit empresarial, centres de recerca que garanteixen que es gastaran bé per transformar la indústria del país.

-¿Es comprometran en les reformes necessàries per assegurar l’arribada d’aquests fons?

-Només se’ns pot demanar que la Generalitat es comprometi en les reformes si participa del seu disseny. I de moment, el que estem veient és que la reforma laboral o de les pensions s’han gestionat a nivell d’Estat i no s’ha convidat la Generalitat a participar. El que necessitem és garantir les pensions amb un sistema laboral fort.

-En matèria pressupostària, ¿es pot encaixar fàcilment l’acord amb la CUP i el model econòmic del conseller Giró?

-Els dos acords que vam firmar són compatibles.

-¿Ha fet alguna gestió perquè tornin les empreses que van marxar de Catalunya?

-En aquest tema són molt insistents, saben cada un d’ells que els ho recordo cada vegada que ens veiem, és necessari que demostrin que tornen a confiar en l’economia catalana. El més important és que mantinguin els serveis centrals a Catalunya, el mercat català per a moltes d’elles és el més rellevant, i és insòlit que mantinguin aquesta situació molt temps.

Notícies relacionades

Sánchez-Aragonès: Un croissant per sopar

Aragonès: «Un referèndum sobre l’Estatut no és solució, una de les opcions ha de ser la independència»

-¿Corren perill alguns serveis centrals d’aquestes companyies?

-No per temes polítics, però estem veient un procés de concentració en l’àmbit financer que podria comportar algun perill. Sempre hem defensat que hem de mantenir la competència al sector financer, i aquestes concentracions tan accelerades deixen el mercat financer en mans de molt pocs operadors. Hem d’avançar en la unió bancària i que la competència vingui donada perquè bancs d’altres països s’instal·lin a Catalunya. I també amb l’aportació de la banca pública com a inversió pacient en projectes que requereixen més temps però que ha de fomentar la competència.