Aragonès: «Un referèndum sobre l’Estatut no és solució, una de les opcions ha de ser la independència»

Primera entrevista de Pere Aragonès amb EL PERIÓDICO després de ser elegit president. És un home tranquil, calmat. Parlem de la seva reunió amb Pedro Sánchez de dimarts passat. Volem saber si la distensió de les últimes setmanes ha donat peu al diàleg. I si hi ha perspectives que s’abordi una negociació seriosament. En els seus detalls hi ha les claus del que pot passar. O no.

-Tres hores amb Pedro Sánchez. Ens n’han explicat poc: un calendari i poc més. ¿A què van dedicar el temps?

-Vam dedicar tota l’estona a les qüestions més importants que tenim a sobre de la taula. Li vaig plantejar molt clarament que hi ha un conflicte per resoldre entre Catalunya i l’Estat i vaig exposar la posició del Govern i del Parlament de Catalunya en el sentit que la solució ha de ser la democràcia, l’amnistia, la llibertat, fins ara dels presos, però també que no entri ningú més a la presó i dels exiliats. En resum, amnistia i referèndum. I moltes altres qüestions en l’àmbit econòmic, social i sanitari.

-¿Va ser una aproximació més personal o política?

-Política, cordial, però clarament política. El president del Govern espanyol sap perfectament que el referèndum a Catalunya és inevitable, que la ferida oberta en els últims anys a causa de la recentralització, de la voluntat d’impedir que Catalunya decideixi el seu futur, només es tancarà quan la ciutadania decideixi el seu futur en un referèndum i, per tant, saben que això acabarà passant. És molt millor que passi de forma acordada, amb totes les parts podent deliberar, cadascú defensant les seves opinions. La proposta que vaig plantejar a la reunió inclou tots els catalans, els qui defensem la independència i els qui no la defensen, perquè un referèndum permet que tothom tingui l’oportunitat de guanyar.

-¿Val la pena tornar a intentar un referèndum en què només votin els del sí?

-Per aquesta raó proposem un referèndum acordat, a l’escocesa, en què tots acceptem els procediments. La clau està en el fet que en una societat en què hi ha diversitat d’opinions tinguem unes normes reconegudes per tots i que permetin canviar les condicions que es consideren injustes. Les posicions són diverses a la societat catalana i totes s’han de poder expressar i que qui tingui més capacitat per convèncer la ciutadania sigui qui guanyi. L’objectiu de sempre i de tot l’independentisme ha sigut el referèndum acordat.

-Un dia després de la reunió, Sánchez va ser molt taxatiu: «No hi haurà referèndum d’autodeterminació». Vostè va suggerir que hi havia fórmules que no exigien la reforma de l’article 2 de la Constitució. ¿De quines alternatives van parlar?

-No vam entrar en detalls que corresponen a la taula de negociació. S’ha de tenir clar que hi ha coses que depenen de la voluntat política. Si n’hi ha, es trobaran els procediments. Seria una mostra d’inseguretat que el Govern espanyol es refugiés en una interpretació restrictiva de la Constitució o en l’ortodòxia del Tribunal Constitucional. Els demanem que facin política. Simplement, vaig recordar que el 2014 es va debatre en el Congrés una proposta per fer un referèndum sobre la independència de Catalunya i que no comportava la modificació de l’article 2 de la Constitució. No hi va haver majoria, però hi ha altres camins. El que és fonamental és que hi hagi voluntat política. Com saben que el referèndum és inevitable el que han de fer és començar a preparar la campanya del no, perquè ho decidirà la ciutadania.

-Es parla d’una consulta sobre l’Estatut o el sistema de finançament. ¿Això seria una alternativa per a vostès?

-No, perquè una de les opcions ha de ser la independència, també. Una proposta tancada que es limités a altres possibilitats exclouria una part dels catalans que volen la independència. L’acord que dona peu a la taula de negociació parteix d’unes bases que són molt clares: és un conflicte de naturalesa política que només es pot resoldre democràticament, s’ha d’avançar cap a la desjudicialització d’aquest conflicte i els acords a què s’arribi, que han de tenir un ampli recolzament i seguretat jurídica, han de sotmetre’s a votació dels ciutadans de Catalunya. Aquest és el punt de partida de la negociació.

-Entre ara i la reunió del setembre de la taula de negociació ¿passaran coses? ¿Intercanviaran papers?

-En les pròximes setmanes, al que ens dedicarem és a treballar la metodologia de la taula de negociació i a preparar la posició de la part catalana que té una gran oportunitat. Aquesta serà la negociació més complexa i més difícil de la Generalitat Catalunya en la seva història contemporània i vull anar-hi amb tota la força, no només d’aquells qui defensen la independència, sinó de tots els qui creuen que el futur de Catalunya s’ha de decidir des de Catalunya. Tenim una oportunitat i vull demanar a la societat catalana que ens acompanyi, que no ens deixi sols, sinó que treballi al nostre costat. La meva voluntat és arribar a un gran acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia a què es puguin afegir tots. Dedicarem aquests mesos a apuntalar aquest acord que ens ha de servir de base per començar la negociació amb l’Estat.

-¿Això vol dir convocar la taula de partits catalans que demana l’oposició?

-Vol dir convocar l’acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia. La taula de partits catalans si es vol utilitzar, per part d’alguns partits de l’oposició, per desnaturalitzar el resultat de les eleccions de febrer en què hi va haver un 52% de vots a candidatures independentistes, si l’objectiu és aquest, no servirà i quedarà frustrada. És important que també hi hagi un diàleg dins de Catalunya, però el lloc on s’ha de fer és al Parlament, i s’ha de poder fer amb tota llibertat. En els últims anys, simplement per la tramitació d’algunes resolucions, hi ha una querella presentada contra la taula de la cambra. No tanco la porta que trobem maneres de poder compartir entre les forces polítiques els anhels dels electorats que cadascun de nosaltres representa, però el que no faré és incloure en aquest diàleg l’extrema dreta, com no l’he inclòs en la ronda de contactes amb l’oposició. Ens sorprèn que el PSC reclami una taula de partits a Catalunya incloent-hi Vox: se salta el seu compromís de fer un cordó sanitari i evidència que el que es vol és un instrument per limitar la posició del Govern de Catalunya i no per fer un debat real en el si de la societat catalana.

-Però si no es troba una fórmula per a aquest diàleg intern, una gran part de la societat catalana té la sensació que es vol pactar amb l’Estat les condicions d’un referèndum, però no se les vol pactar amb els catalans que no volen la independència.

-Volem un procediment en què tothom se senti inclòs, però no li demanem a Pedro Sánchez que s’assegui a la taula de negociació amb un acord previ amb el Partit Popular. Per tant, Pedro Sánchez no pot exigir que limiti les meves propostes i les meves exigències a la taula a un acord amb el partit de l’oposició.

-Vostè també va plantejar a la Moncloa l’amnistia, ¿existeix una majoria parlamentària per sustentar-la en el Congrés?

-La majoria existeix. És la majoria de la investidura. L’únic que no està d’acord amb una mesura com aquesta és el PSOE. La resta de la majoria de la investidura li demana que avanci en aquesta direcció, que els indults siguin només el primer pas. El mateix dia de la reunió, el Tribunal de Comptes notificava a 40 persones que serien sotmeses a un espoli dels seus béns si no dipositen abans del 21 de juliol més de 5 milions d’euros. La repressió continua. El que vaig recordar a Pedro Sánchez, i és un dels documents en què treballem, és el contingut de l’informe de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que enumera una sèrie de mesures a prendre: la retirada de les acusacions contra els exiliats, contra altres alts càrrecs processats al TSJ, als jutjats 13 i 18 o al Tribunal de Comptes. És l’amnistia el que pot permetre una negociació franca i honesta.

-¿Hi ha mecanismes que permetin arribar als mateixos resultats sense una amnistia que no permet la Constitució?

-L’amnistia no està prohibida a la Constitució perquè hi ha una llei d’amnistia vigent, la de 1977. La Constitució no la va derogar. S’ha intentat perseguir criminals del franquisme, torturadors i se’ns ha dit que aquesta llei és vigent i que té cobertura constitucional. Si aquesta llei serveix per protegir els torturadors, per què no hi pot haver una llei perquè es deixi de perseguir persones que l’únic que van fer va ser fer possible que hi hagués unes urnes. Caldria una llei nova.

-Un acord així podria incloure un compromís de no repetir el referèndum, com al Quebec.

-Costa molt que els que no volen el referèndum concretin en quines condicions l’acceptarien. Ens diuen que fa falta un percentatge reforçat per a un canvi tan profund. Bé, que diguin quin percentatge consideren adequat. En lloc d’excuses, necessitem propostes. La nostra no és de màxims, no demanem la independència demà a les sis del matí. Fem una proposta que reflecteix tota la ciutadania, un referèndum en què el no a la independència pot guanyar, els demanem que s’atreveixin a guanyar i assumeixin el risc de perdre.

-Pedro Sánchez ha presentat els indults com un gest per la concòrdia i demana als independentistes que facin un gest paral·lel.

Nosaltres no fiquem a la presó la gent que defensa la unitat d’Espanya, la Sindicatura de Comptes no persegueix les institucions que hagin organitzat actes o un alcalde que durant un viatge s’hagi pronunciat en contra de la independència. En vista d’una situació de desigualtat, en què un Estat reprimeix i nosaltres som els represaliats, no hi pot haver equivalència. Però vull recordar que Pedro Sánchez va ser investit amb els vots de l’independentisme precisament perquè ERC volia obrir una etapa de negociació i diàleg, un primer pas ja es va fer, encara que ara no es recordi. L’esquerra espanyola ha de saber que o bé hi ha una aliança amb els sobiranistes de Catalunya i de la resta de nacions sense Estat o el que tenen davant és el PP i Vox. Aquesta aliança va guanyar la moció de censura i va aconseguir la investidura. D’això haurien de ser molt conscients.

-Si ho portem al pla de la ciutadania, vostè sap que a Catalunya hi ha molta gent demòcrata que el 6 i 7 de setembre va sentir trepitjada la seva veu amb una actitud que els va tractar de «colons».

-La paraula ‘colons’, ‘colonitzadors’, ha de ser desterrada de qualsevol diccionari de l’independentisme. En aquest país no hi ha colons. Precisament, el que volem és un procés de decisió en què tothom se senti representat i respectat, amb un resultat acceptat per tot el món. Volem un país independent, però volem un sol país, per això apostem per la cohesió social. Les institucions catalanes han de ser percebudes per tots, independentistes o no, com a pròpies. He dit que vull governar per a tothom. El referèndum és per a tothom. En els primers 40 dies de Govern, hem posat en marxa un pla d’ajudes a les empreses de 1.000 milions, hem recuperat l’ajuda per als treballadors en erto, hem recuperat les polítiques actives d’ocupació amb 917 milions d’euros. Això és governar per a tothom. Aquesta és una societat diversa, però no s’ha de traduir en una ruptura, en una fractura. S’han de trobar les maneres de salvar les diferències, i la millor manera és pactar els procediments i practicar el bon govern en un moment complicat per a molta gent.

-¿El que no tornaran a fer és la unilateralitat?

-La unilateralitat no la fa qui vol, sinó qui pot. L’Estat ha actuat unilateralment: no ha fet una gestió pactada del conflicte. Una solució acordada sempre és prioritària i millor. Abans de l’1-O, Junqueras ja deia sempre que la resolució serà multilateral perquè hi intervindran molts actors. No ha canviat.

-Després de la seva entrevista, l’advocat de l’Estat va desistir en la causa oberta en el Tribunal de Comptes, ¿va aconseguir algun altre compromís en aquest àmbit?

-Si no hi ha amnistia, permanentment ens trobarem amb institucions de l’Estat (Tribunal de Comptes, Consell General del Poder Judicial) que estan segrestades per la dreta més conservadora i que continuaran posant traves a una negociació. I dic que estan segrestades perquè n’impedeixen la renovació, utilitzant el que hauria de ser una garantia de pluralitat com un dret de veto per mantenir majories de legislatures anteriors. En vista d’això, el que és valent és una llei d’amnistia.

-¿La Generalitat avalarà els embargats?

-Serem al seu costat. Estem estudiant les vies que tenim al nostre abast. És difícil, perquè ha de permetre donar cobertura efectiva, no retòrica. Aquí som en vista d’una paradoxa: uns alts càrrecs i funcionaris que van exercir unes competències que no estaven qüestionades per cap tribunal ni van desobeir cap requeriment; la Generalitat no se sent perjudicada, però el Tribunal diu que sí que ho està. Aquest procediment és absurd. Buscarem mecanismes per emparar aquestes persones i protegir les nostres competències. Haurem d’activar mecanismes de solidaritat des de la societat.

Notícies relacionades

Aragonès: «El vot d’Esquerra als Pressupostos del 2022 de Sánchez no anirà lligat a la taula de negociació»

Aragonès: «Ernest Maragall té tot el meu recolzament si fa el pas per ser candidat»

-Un succedani de l’amnistia seria un indult previ a Puigdemont.

-En aquest moment de negociació no correspon parlar de succedanis. Si des del Govern espanyol hi ha una proposta alternativa, l’haurem de valorar. Sense el retorn dels exiliats no hi haurà les condicions per solucionar el conflicte. No vam concretar aquests temes amb Sánchez.