Quatre magistrats veuen vulnerats els drets dels condemnats pel setge al Parlament per no escoltar-los

La sentència del Tribunal Constitucional que avala les penes imposades pel Tribunal Suprem a vuit dels acusats pel setge al Parlament compta amb tres vots particulars, un de Cándido Conde-Pumpido, un altre de Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer i un quart de la vicepresidenta del tribunal, Encarnación Roca. Tots comparteixen que s’hauria d’haver concedit l’empara, per haver-se vulnerat els drets fonamentals dels condemnats. Tot i que cada un té arguments propis, tots coincideixen que la jurisprudència del Constitucional impedeix que es pugui condemnar sense escoltar qui ha sigut absolt en una instància inferior.

En el seu vot, Roca afirma que la condemna pel Suprem dels absolts per l’Audiència no pot basar-se que en el lema de convocatòria s’utilitzés la fórmula «Parem el Parlament, no permetrem que aprovin retallades», perquè va ser autoritzada per l’autoritat competent, cosa que impedeix que s’interpreti per condemnar unes persones absoltes per l’Audiència Nacional, sense haver-los donat l’oportunitat d’explicar-se davant el tribunal que les condemnarà.

Conde-Pumpido, primer ponent de la resolució, però hi va renunciar al no aconseguir el recolzament d’una majoria suficient dels seus companys del ple, considera que el recurs d’empara dels recurrents havia d’haver sigut estimat, perquè el Suprem va vulnerar el seu dret fonamental a un procés amb totes les garanties en relació amb el dret de defensa i a la presumpció d’innocència.

Segons la seva opinió, la condemna tres anys de presó que se’ls va imposar és manifestament desproporcionada, atesa l’evident relació de les conductes enjudiciades amb el contingut dels drets de reunió i manifestació. A més, des d’un punt de vista constitucional, en cassació no és possible acordar la condemna sense lesionar els drets a un procés amb totes les garanties i de defensa, perquè això requeria haver donat audiència als acusats per poder imputar-los una intenció delictiva que no havia sigut apreciada per l’Audiència Nacional, que els havia absolt. Tampoc entén que la seva conducta reuneixi els tipus que obliga el delicte per a la condemna.

Descoratjar les protestes

Per la seva part, Xiol i Balaguer coincideixen amb Pumpido que, conforme a la jurisprudència constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, s’ha produït una vulneració dels drets a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència, a l’haver-se produït la condemna sense haver donat la possibilitat a les persones demandants d’empara de dirigir-se a l’òrgan judicial que les ha condemnat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Però a més, afirmen que hi va haver una ingerència en el dret de reunió dels recurrents en empara mitjançant la sanció penal resulta desproporcionada i amb un indesitjable efecte descoratjament a l’exercici d’un dret fonamental, sobretot quan la concentració havia sigut degudament comunicada a l’autoritat competent; el seu desenvolupament es va fer de forma pacífica, malgrat alguna situació esporàdica de tensió i no tenien la intenció de propiciar la paralització de l’acció legislativa sinó la de mostrar als representants polítics la seva disconformitat amb les línies ideològiques en què se sustentava el projecte de pressupostos que es volia aprovar.

Per això creuen que la resposta penal que es va donar al setge al Parlament va suposar una greu ingerència en el dret de reunió, que té un devastador efecte descoratjament sobre aquest, empobreix la nostra democràcia, ens alinea amb societats disciplinades per l’abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupa en l’àmbit material de drets fonamentals i ens allunyen de l’aplicació progressiva d’aquells drets que possibiliten la participació de la ciutadania en les democràcies plenes.