Nova etapa política

Un deslluït Colón i el triomf d’Espadas a Andalusia donen oxigen a Sánchez per als indults

  • El president surt reforçat de l’envit de les dretes a la plaça madrilenya, menys freqüentada que el 2019, i aconsegueix batre Díaz en les primàries andaluses

  • El Govern remarca el «fracàs» de la concentració i l’«apel·lació irresponsable» al Rei d’Ayuso, més aclamada pels assistents que Casado i Arrimadas

Un deslluït Colón i el triomf d’Espadas a Andalusia donen oxigen a Sánchez per als indults

EFE / RODRIGO JIMÉNEZ

6
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Pedro Sánchez ja pot enfilar directe cap als indults. Amb dos actius ja a la seva motxilla: un deslluït Colón 2 que va evidenciar la divisió de les dretes i la seva qüestionable capacitat de mobilització un calorós diumenge de juny a Madrid, i la victòria –probablement ja la definitiva– sobre la seva eterna rival, Susana Díaz. L’expresidenta de la Junta va ser literalment arrasada pel candidat aixecat per Ferraz, Juan Espadas, alcalde de Sevilla. Un 38,76% davant un aclaparador 55,05%, al 99,8% escrutat. Un càstig encara més greu que el que li va infligir Sánchez el 2017. No farà falta ni una segona volta.

L’escrutini va concedir des del principi l’avantatge a Espadas, però durant el dia el seu triomf no es veia tan clar perquè els de Díaz havien jugat a inflar les expectatives, però finalment el regidor sevillà es va imposar en totes les províncies excepte Còrdova, Màlaga –amb un resultat molt ajustat– i Almeria, en les quals va vèncer ella. La derrota de la secretària general del PSOE-A no té pal·liatius i ja està fora de circulació: no va dimitir aquest 13-J, però sí que va anunciar que no es presentarà al següent congrés regional, previst per a finals d’any. Ara Ferraz haurà de decidir si la manté mentrestant al capdavant de la federació o bé designa una gestora.

Sánchez s’anotava així una jornada que havia arrencat amb la fallida foto de Colón. A la Moncloa ja advertien que no els preocupava «gens» la concentració de la dreta contra els indults, que qui s’examinava en realitat era la dreta. I, segons el seu parer, PP, Ciutadans i Vox van patinar. Perquè es va visualitzar la seva desunió i perquè, objectivament, van perdre manxa respecte a la primera convocatòria, la del 10 de febrer de 2019. 25.000 persones aquest 13-J, segons la Delegació del Govern a Madrid, pels 45.000 que va computar la mateixa font dos anys enrere. La Policia Municipal de la capital va elevar la xifra fins als 126.000 assistents, en tot cas per sota dels 200.000 que van comptar els organitzadors el 2019. En tot cas, menys entrada que llavors, tot i que ara la mesura de gràcia contra els líders del procés ja està descomptada i llavors la dreta clamava contra la figura d’un relator que el Govern central va arribar a oferir al Govern, però que després va retirar.

En aquesta ocasió, no hi va haver foto dels líders de PP, Cs i Vox. Ni van tenir oportunitat de creuar-se perquè cada delegació va citar els mitjans en tres punts separats de l’entorn de Colón i es van mantenir a les seves zones. La ultradreta no objectava a aquesta imatge conjunta, però sí Pablo Casado i Inés Arrimadas, temorosos que els de Santiago Abascal capitalitzessin la protesta. Vox copava els llocs més visibles, es va plantar al centre de la plaça i va portar allà la seva plana major, mentre que Casado, endarrerit a Génova, no va poder comptar més que amb un president autonòmic del seu partit: Isabel Díaz Ayuso. De nou, va eclipsar el seu cap de files. La dirigent madrilenya, aclamada pels assistents –Casado va ser increpat, igual que Arrimadas–, es va atrevir a fer un pas més enllà que Génova al situar Felip VI al centre del debat: «¿Què farà el Rei d’Espanya a partir d’ara? ¿Firmarà aquests indults? ¿El faran còmplice d’això?». Fins i tot Cs va retreure a la presidenta en funcions que busqués «assenyalar» el cap de l’Estat.

En els discursos, liderats per Rosa Díez, fundadora d’Unión 78, la plataforma convocant de la concentració, els ‘must’ de totes les protestes de la dreta contra Sánchez: que el Govern «cedeix» davant els independentistes per un «grapat de vots», que després d’aquesta manifestació en vindran moltes més, que es ven Espanya, que l’Executiu intenta «pervertir» la democràcia i «premiar els enemics declarats de la nació». Tot això revestit de crits demanant la dimissió del president.

El PSOE es va afanar a promoure l’etiqueta #PorElReencuentro, en sintonia amb el desplegament argumental de Sánchez en aquestes setmanes. Colón és la «foto de la impotència de no haver acceptat el PP l’arribada del PSOE al poder», va assenyalar la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, qui va confirmar que els indults «arribaran aviat» al Consell de Ministres. La dirigent era qui més havia atiat en els últims dies a populars i taronges perquè fossin «valents» i es fotografiessin al costat de Vox si tan còmodes se sentien a la plaça madrilenya. «Necessitem menys crits i més lleialtat, menys rancor i més solidaritat», va coincidir el diputat Rafael Simancas. El número dos dels socialistes en el Congrés va reclamar al PP un «exercici de patriotisme» –ja ho havia dit Sánchez des de Costa Rica– perquè pensi més en el país i menys a treure’n profit electoral.

«No poden arrossegar un país a les mentides i a l’enfrontament –indicaven des de l’entorn de Sánchez a la Moncloa–. És clar que hi ha més gent assenyada que la que ells creuen. Han fracassat clarament i Ayuso és ja de rècord d’ignorància». «Meitat de concurrència que l’anterior, vergonyosa presència de Casado, apel·lació irresponsable d’Ayuso al Rei... la vida segueix igual», resumia un ministre de pes.

L’anàlisi que se sentia a l’Executiu i al PSOE era uniforme: «Punxada de les dretes i a sobre, per a més glòria de Vox, Casado rebutjat i Ayuso en un bon embolic», al demanar al monarca que «se salti la Constitució» i ubicar-lo a l’ull de la tempesta. «Però això no té a veure amb nosaltres, és un diagnòstic de la dreta», valorava un estret col·laborador de Sánchez. En definitiva, Colón era més un examen, sobretot al PP, segons la Moncloa, i el va suspendre al ser «incapaç» d’aprofitar el ‘momentum’ de Casado i al veure’s arrossegat per Vox. Els socialistes es delectaven al comprovar que l’acusació de «trifachito» o la concepció del «trio de Colón» havia penetrat profundament en la dreta.

El reemplaçament de Pablo Iglesias per Ione Belarra –elegida secretària general amb el 88,7% dels vots– traça una línia de continuïtat i no suposarà més sobresalts per a Sánchez. Els dirigents que van conformar la cúpula del partit durant l’etapa de l’exvicepresident seguiran en la direcció de la formació després que la llista de Belarra copés tots els llocs del consell ciutadà estatal, el màxim òrgan del partit, informa Miguel Ángel Rodríguez

En el seu primer discurs, la nova líder morada Podem va aprofitar per agrair a Iglesias tot el seu treball i va enviar un avís als socialistes: es «deixarà la pell» per avançar el PSOE en les pròximes generals. Fins aleshores, Belarra va defensar que continuaran «fent meravelles amb 35 diputats i cinc ministres». No obstant, Belarra no serà qui tindrà la interlocució directa amb Sánchez. Aquesta tasca recau en la vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a referent d’Unides Podem. Així, les dues dirigents hauran d’intentar buscar un equilibri de forces i un encaix per als seus diferents estils.

Notícies relacionades

Batuda Díaz, desfondat Colón, el president ja pot prémer el botó dels indults i encarrilar el «retrobament amb Catalunya», tot i que encara té pendent encarrilar la crisi amb el Marroc, sense aparences de ràpida resolució. 

Ferraz i la Moncloa van tancar un diumenge rodó, malgrat que pintaven nuvolades. Però el cel es va aclarir per al president. De cara a la dreta, dins del seu Govern i davant la seva històrica enemiga interna. Ho resumien així al seu equip: «Passem de pantalla».