L’abstenció enfosqueix l’estratègia del règim algerià

Les legislatives de dissabte van marcar un nou rècord d’abstenció en aquesta mena de comicis a Algèria al rondar el 70%, xifra que confirma, segons els activistes, la distància de la ciutadania amb el sistema polític local des de l’esclat el febrer de 2019 del moviment de protesta Hirak, que demana el final del règim militar que domina al país des de la independència de França el 1962.

Segons el president de l’Autoritat Electoral Nacional Independent (ANIE), Mohammad Charfi, la participació provisional al tancament dels col·legis electorals es va xifrar en un 30,20% en territori nacional i en menys de 5% a l’estranger, xifres que donen ombres sobre l’estratègia del Govern, que havia plantejat la consulta com el «final de l’Hirak» i el naixement de «la nova Algèria».

A l’espera dels resultats definitius, la màxima participació a les grans ciutats, pròxima al 40%, es va registrar a Tamarraset, capital del sud, mentre que la mínima es va produir a la regió septentrional de la Cabília, de majoria berber, on no va superar l’1%.

«A la Cabília, la majoria dels col·legis electorals no han obert i els pocs que ho han fet han sigut d’amagat, només per a funcionaris i l’administració local», va explicar Saïd Salhi, vicepresident de la Lliga Argelina de Defensa de Drets Humans (LADDH).

Tercera consulta des de l’Hirak

Aquesta és la tercera consulta ciutadana que té lloc a Algèria des que, l’abril de 2019, el llavors president d’Algèria, Abdelaziz Bouteflika –que va dirigir el país durant 20 anys i greument malalt en els últims cinc– va renunciar, pressionat per la mobilització al carrer i per la cúpula militar que l’havia sostingut en el poder.

El desembre d’aquell any, després d’un procés que va portar a la presó milers de persones, empresaris, militars, periodistes i polítics pròxims al «cercle de poder» de Bouteflika, activistes de l’Hirak van ser convocats per elegir un nou cap de l’Estat.

La victòria va correspondre a l’exprimer ministre Abdelmedjid Tebooune, considerat un home de l’aparell, en unes eleccions en les quals l’abstenció va superar el 60%.

El passat 1 de novembre, Algèria va celebrar un referèndum sobre l’esmena de la Constitució –presentat igualment pel Govern com la construcció de la nova Algèria davant les demandes de l’Hirak– en el qual l’índex d’abstenció va ser del 76,4%.

A partir de llavors, el govern algerià va endurir el discurs de desprestigi de l’Hirak i la repressió policial, que ha acabat amb les protestes de carrer i ha portat centenars de persones a la presó, la majoria acusades d’«amenaçar la seguretat de l’Estat».

Dubtes sobre la legitimitat

En aquest ambient, dissabte, Tebboune va restar importància a la participació i va assegurar que la legitimitat dels futurs diputats rau en la forma en què han sigut elegits «pel poble».

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

«Crec que anem per bon camí, ja que estem atacats des de l’altre costat. Hi ha qui no està content amb el fet que Algèria concedeixi el poder de decisió al seu poble», va assegurar el mandatari la premsa després de dipositar el seu vot a Alger.

«Els que volen boicotejar són lliures, sempre que no mirin d’imposar la seva decisió a d’altres. Soc optimista sigui quina sigui la taxa de participació», va afegir Tebboune, per a qui «l’important són els qui sortiran elegits de les urnes. Tindran la legitimitat necessària perquè van ser elegits pel poble per assumir el poder legislatiu».