Només el 3,6% dels indults de l’última dècada han tingut en contra el tribunal i la fiscalia

Les mesures de gràcia que s’aproven malgrat tenir el rebuig dels magistrats i el ministeri públic són molt inusuals. Segons els càlculs d’aquest diari, a partir de dades del Ministeri de Justícia, només el 3,6% dels indults concedits durant els últims 10 anys comptaven amb els informes desfavorables de les dues instàncies. La immensa majoria gaudien del vistiplau de les dues, o almenys d’una. 

El 2020, per exemple, es van aprovar 28 indults i se’n van denegar 2.876. Entre els primers, 15 tenien els dos informes favorables; 12, el vistiplau del tribunal sentenciador, i 1, el de la fiscalia. Cap comptava amb l’opinió contrària dels dos organismes. Aquest és el cas més clar, però la tònica s’havia repetit durant els anys anteriors. El 2019, el percentatge de mesures de gràcia concedides amb els dos informes desfavorables va ser del 2%, igual que el 2018, quan Sánchez va arribar per primera vegada a la Presidència del Govern. El 2017, del 5%. El 2016, del 7%. 

Notícies relacionades

12M, la cosa comença així

El País Basc, tan lluny

Malgrat les contundents crítiques del PP a aquests indults, crítiques que inclouen el fet que tant el Suprem com la fiscalia rebutgen que aquesta mesura pugui aplicar-se als dirigents independentistes empresonats, els conservadors han sigut més proclius que els socialistes a concedir aquestes gràcies amb les dues instàncies en contra. L’any en què més es van donar aquest tipus d’indults, almenys durant l’última dècada, va ser el 2013, amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy: un 8% dels totals. 

Els marges de la llei

L’excepcionalitat d’aquest tipus d’indults, no obstant, no implica que el Govern de torn cometi alguna irregularitat a l’aprovar-los. La norma que regula aquestes mesures, en vigor des del 1870, assenyala l’obligatorietat que el tribunal sentenciador emeti un informe previ, però no diu que sigui vinculant ni que l’Executiu hagi d’acatar el sentir dels magistrats. Tot i així, una sentència del Suprem el 2013, que va anul·lar la mesura de gràcia concedida pel Govern de Rajoy a un conductor kamikaze que va matar un jove, va rebaixar la discrecionalitat del Govern davant aquestes iniciatives.