Una iniciativa inusual

Només el 3,6% dels indults de l’última dècada han tingut en contra el tribunal i la fiscalia

  • Totes les mesures de gràcia concedides l’any passat comptaven almenys amb l’informe favorable d’una de les dues instàncies

  • El PP ha sigut més procliu que el PSOE a aprovar aquestes iniciatives malgrat l’oposició dels magistrats i el ministeri públic

Només el 3,6% dels indults de l’última dècada han tingut en contra el tribunal i la fiscalia

Fernando Alvarado

2
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El possible indult als líders independentistes del referèndum de l’1-O, que el Govern sembla cada vegada més decidit a concedir, segons donen a entendre les paraules de Pedro Sánchez i reconeixen sense embuts diversos ministres, resulta absolutament excepcional. Mentre la majoria de les mesures de gràcia d’aquest tipus no tenen cap impacte als mitjans i passen desapercebudes, aquesta obre informatius i ocupa portades des d’abans fins i tot que es dictés la sentència condemnatòria. Però al flanc purament jurídic, després del contundent informe desfavorable que el Tribunal Suprem ha emès aquest dimecres, unit al de la fiscalia de finals de l’any passat, aquests indults també constitueixen una raresa.

Les mesures de gràcia que s’aproven malgrat tenir el rebuig dels magistrats i el ministeri públic són molt inusuals. Segons els càlculs d’aquest diari, a partir de dades del Ministeri de Justícia, només el 3,6% dels indults concedits durant els últims 10 anys comptaven amb els informes desfavorables de les dues instàncies. La immensa majoria gaudien del vistiplau de les dues, o almenys d’una. 

El 2020, per exemple, es van aprovar 28 indults i se’n van denegar 2.876. Entre els primers, 15 tenien els dos informes favorables; 12, el vistiplau del tribunal sentenciador, i 1, el de la fiscalia. Cap comptava amb l’opinió contrària dels dos organismes. Aquest és el cas més clar, però la tònica s’havia repetit durant els anys anteriors. El 2019, el percentatge de mesures de gràcia concedides amb els dos informes desfavorables va ser del 2%, igual que el 2018, quan Sánchez va arribar per primera vegada a la Presidència del Govern. El 2017, del 5%. El 2016, del 7%. 

Notícies relacionades

Malgrat les contundents crítiques del PP a aquests indults, crítiques que inclouen el fet que tant el Suprem com la fiscalia rebutgen que aquesta mesura pugui aplicar-se als dirigents independentistes empresonats, els conservadors han sigut més proclius que els socialistes a concedir aquestes gràcies amb les dues instàncies en contra. L’any en què més es van donar aquest tipus d’indults, almenys durant l’última dècada, va ser el 2013, amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy: un 8% dels totals. 

Els marges de la llei

L’excepcionalitat d’aquest tipus d’indults, no obstant, no implica que el Govern de torn cometi alguna irregularitat a l’aprovar-los. La norma que regula aquestes mesures, en vigor des del 1870, assenyala l’obligatorietat que el tribunal sentenciador emeti un informe previ, però no diu que sigui vinculant ni que l’Executiu hagi d’acatar el sentir dels magistrats. Tot i així, una sentència del Suprem el 2013, que va anul·lar la mesura de gràcia concedida pel Govern de Rajoy a un conductor kamikaze que va matar un jove, va rebaixar la discrecionalitat del Govern davant aquestes iniciatives.