L’onada d’immigrants es redueix en un degoteig de retorns al Marroc

Lentament, el que va ser un tsunami humà a Ceuta s’ha convertit en un degoteig de tornades voluntàries, amb les quals aprima la massa d’immigrants a la localitat.

Ceuta és ara una ciutat a mig camí entre camp de refugiats i àrea de confinament. El primer perquè centenars de joves africans esparracats, que encara porten a la roba les marques de sal dels capbussons de dilluns, caminen per les voreres i parcs a l’espera d’una destinació. I el segon, perquè el veïnat ha adoptat una actitud defensiva tancant comerços, contractant personal de seguretat o evitant enviar els nens a l’escola.

Tal ha sigut la sensació d’estat de setge que es va apoderar de la ciutat davant l’onada humana, i que a poc a poc es dissipa malgrat que encara no ha tornat la seva meridional serenitat. La Guàrdia Civil encara va rescatar aquest dimecres un nen nedador i el passatge de tres pasteres.

Els immigrants van ser 8.000, segons dades d’Interior, i el seu últim recompte xifra en 5.700 els que han tornat al Marroc. O sigui, en queden dos milers i mig. Fonts policials estimen que aquests últims poden arribar a ser un nucli de resistència que s’haurà d’agrupar... però ja no en «rebuig en frontera».

Quaranta-vuit hores després de l’inici d’una crisi sense precedents a la ciutat, els immigrants han canviat els passejos eufòrics al carrer en grups de 20 o 30 per un deambular cansat moll amunt, moll a baix, amb el Mediterrani al fons. Alguns es recolzen a la barana pensant què fer.

És la disjuntiva del migrant: després de la seva dramàtica entrada nedant, què. A Ceuta no hi ha feina, i s’acabarà la generositat dels qui els han donat menjar, els han prestat el mòbil per trucar a casa al Marroc i dir que estan bé, o que els eviten per les voreres. Per això la jornada de dimecres ha sigut la d’un degoteig incessant de retorns voluntaris cap a la frontera del Tarajal.

El degoteig va començar de matinada, quan els informatius en anglès d’Al Jazeera parlaven del ‘desperate journey’ dels migrants del Magrib just després de projectar vídeos de Gaza. El regiment de Cavalleria Montesa 3, que ha rellevat la Legió en el control de la platja del Tarajal, ha col·locat l’Alí i altres soldats d’origen marroquí al passadís que porta al reixat. Des d’aquí, suant sota els cascos i les armilles antifragments, veuen arribar els que es rendeixen.

Els que retornen porten majoritàriament xancletes i una bossa de plàstic en la qual guardar roba seca. Els soldats els pregunten: «¿Frontera?». Si diuen que sí, passen. «Els anem ajuntant. Quan n’hi ha 20, s’obre la porta i al Marroc», explica l’Alí. No hi ha aquí devolucions en calent, sinó retorns de cansament i fàstic.

Gas pebre i un nyanyo

Gas pebre i un nyanyo«Molts han vingut per fer un volt, perquè al Marroc no tenen feina ni res a fer», opina el Goudmán, autònom del transport i ceutí de tercera generació. Com ell, part del veïnat ha anat tímidament tornant a obrir les seves vides, si bé tement robatoris dels nouvinguts i contractant molt de pressa els serveis de vigilants de seguretat per a locals i negocis.

Apareix de tant en tant a la fila dels que retornen alguna noia amb maleta de vius colors, o alguna dona amb ulleres de sol entre la mascareta i el hijab. No formen part de l’empobrida legió de nedadors; són persones que aprofiten l’obertura de la frontera, per primera vegada des del 16 de març del 2020, per tornar al seu país. La pandèmia els va agafar de visita a Ceuta, i han passat un any de confinament a la ciutat.

Però no és el cas del Muehir, ni d’Ayou Elmouni i Ismail Ouazzani. Arriben tots tres amb pas pesant fins als soldats. Demanen aigua. Han passat mala nit. A aquests tres joves de la pròxima ciutat d’Ouatla se’ls va ocórrer pujar a la barriada d’El Príncipe a dormir, i allà altres nois marroquins van atacar l’Ayou, li van llançar esprai picant a la cara i li van fer un nyanyo. A l’Ismail li van treure el mòbil. Això fa més mal.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El Muehir explica que han vingut perquè dissabte es va estendre per les xarxes socials un missatge apòcrif que els anunciava que es podria entrar a Espanya. «A la tanca els gendarmes ens deien: «¡Iahla, iahla!», que en dàrija significa «¡Vinga, vinga!».

«Al Magrib no hi ha res. Per això hem vingut», diu l’Ismail. Un furgó d’una línia aèria passa per la carretera. La propaganda del Govern local diu al seu costat: «Ceuta, Europa a l’Àfrica».