Els judicis del procés

L’Audiència de Barcelona descarta que alts caps policials ordenessin les càrregues de l’1-O

  • Considera que no van ordenar a la Policia Nacional actuar «amb contundència i violència»

  • Desestima el recurs de les acusacions contra la decisió de no citar-los com a imputats

  • Admet que hi va haver «agents concrets» que es van extralimitar i suggereix obrir peces separades

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat investigar a alts caps de la Policia Nacional per les càrregues de l’1-O a Catalunya, a l’entendre que no van ordenar actuar «amb contundència» contra els votants del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017 ni tampoc «utilitzar cap violència que la imprescindible» per impedir la consulta independentista. Així ho sosté la secció tercera de l’Audiència de Barcelona en una interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, en el qual desestima el recurs presentat per les acusacions contra la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que investiga el cas, de no citar com a imputats diversos comandaments policials.

Les acusacions sol·licitaven la declaració com a investigats del Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya l’1-O, el Cap de la Brigada Provincial d’Informació a Catalunya, el Comissari de la Unitat Central de la comissaria General d’Informació del cos, i el Cap de les Unitats d’Intervenció de la Policia, conegut com a ‘Marte’ al dispositiu policial.

No obstant, per a la sala, no hi ha «cap indici de l’existència d’una instrucció concreta d’actuar l’1 d’octubre del 2017 amb contundència o utilitzar una violència més gran que la imprescindible per a l’objecte de l’operatiu», ni tampoc d’un ‘modus operandi’ que respongués a l’esmentat patró. El tribunal considera que no hi ha indicis de criminalitat contra ells al no haver trobat «cap dada que permeti afirmar, ni tan sols indiciàriament, l’existència d’un dispositiu policial dissenyat expressament per impedir l’exercici de drets, més enllà del fet de votar que constituïa l’objecte del mandat judicial, ni per imputar lesions causades als ciutadans als comandaments superiors».

Descarta així que la Policia Nacional tinguessin el dia del referèndum «una instrucció concreta d’actuar amb contundència i violència», i per tant, al seu entendre, «no hi ha responsabilitat dels comandaments superiors que no van estar als col·legis electorals».

«No hi ha elements que permetin atribuir ni imputar jurídicament els resultats lesius dels ciutadans als responsables superiors del dispositiu policial», emfatitza l’Audiència, que recorda que tots els responsables dels nuclis policials han declarat que van rebre instruccions que «sempre actuessin conforme als principis bàsics de proporcionalitat, oportunitat i ocupació progressiva dels mitjans salvaguardant la integritat física dels actuants i de les persones».

El mateix opina en relació amb els caps operatius, sobre qui la sala apunta que «no hi ha cap dada que permeti sustentar, ni tan sols indiciàriament, que donessin instruccions generals de carregar amb contundència o d’utilitzar més força que la mínima indispensable per exercir la seva funció».

Peces per a «casos d’extralimitació de la força»

No obstant, l’Audiència admet que «hi va haver casos d’extralimitació de la força per agents policials d’ús de violència innecessària i desproporcionada, que haurà de valorar-se a cada col·legi electoral i en cada cas», per la qual cosa insta a obrir peces separades per examinar-ho.

Notícies relacionades

Per això, tot i que no creu que hi hagués ordres d’utilitzar la violència, reconeix que hi va haver «agents concrets que van lesionar els ciutadans», per la qual cosa no descarta «una possible responsabilitat d’algun cap de grup o operatiu, bé com a autor o bé com a partícip a l’acció d’un altre –del seu subordinat– que hagués presenciat personalment» l’esmentada violència.

El tribunal remarca a més que les acusacions «només al·leguen que els superiors no van donar instrucció ni ordre que cessessin» les càrregues, una actitud que –recalca– tampoc va adoptar el Ministre de l’Interior ni el Secretari d’Estat de seguretat i ningú demana la seva imputació». Per això denega també la petició de sol·licitar la cadena de comandament al recordar que l’exsecretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto «va assumir la responsabilitat de l’operatiu» i no ha sigut imputat ni interessa la seva imputació.