El CIS culpa Iglesias i Monasterio de la crispació amb els sondejos que va realitzar en la campanya del 4-M

El 94% dels madrilenys considera que durant la campanya electoral de les autonòmiques de dimarts passat hi va haver «molta» o «bastanta» crispació, una situació de la qual culpen majoritàriament Vox i Unides Podem, i més el líder dels ‘morats’, Pablo Iglesias, que la candidata de Vox, Rocío Monasterio. Així es desprèn de l’estudi fet públic aquest dijous pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) basat en les més de 3.000 entrevistes que va realitzar a la Comunitat de Madrid en l’últim tram de la campanya electoral, concretament entre el 27 d’abril i la jornada de reflexió, inclosa.

En concret, el 72,4% de les persones consultades per l’organisme demoscòpic que presideix el socialista José Félix Tezanos, apreciava «molta crispació» durant la campanya, mentre que un 21,6% jutjava que n’hi havia «bastanta», només un 3% deia que n’hi havia «poca» o «cap». Als que van dir ser conscients de la crispació, se’ls va preguntar quin partit contribuïa més a aquesta crispació. Un 41,4% va assenyalar Vox i un 36,5% Unides Podem. Però el CIS també va indagar sobre el nivell de responsabilitat en la crispació que els madrilenys atribuïen a cada candidat i allà va ser el d’Unides Podem, Pablo Iglesias, que va guanyar amb un 39,8%, seguit del cap de cartell de Vox, Rocío Monasterio, amb un 31,9%.

L’aspirant popular a la reelecció i vencedora dels comicis, Isabel Díaz Ayuso, va ser la que més va fer per a una campanya crispada segons l’opinió de l’11,7% dels enquestats. Molt allunyats i amb percentatges ínfims apareixen el socialista Ángel Gabilondo (0,7%) i els candidats de Més Madrid, Mónica García, i de Ciutadans, Edmundo Bal, empatats a un 0,2%.

A més, l’enquesta conclou que un de cada cinc madrilenys va decidir el seu vot a la campanya, i un 6% el mateix 4-M. La majoria, tres de cada cinc, el tenia ja decidit abans que comencés la campanya.

Prohibició de publicar

La llei orgànica del règim electoral general (LOREG) impedeix publicar i difondre enquestes en els cinc dies previs a unes eleccions, una mesura que es va idear per protegir les minories en la recta final de la campanya i evitar que fossin arrossegades pel vot útil que poden afavorir els sondejos. Però la prohibició es limita a la difusió, no impedeix que es continuï realitzant treball de camp. I el CIS, que des de la pandèmia ja disposa del seu propi equip per realitzar enquestes telefòniques amb resultats immediats, va continuar preguntant a ciutadans per la seva intenció de vot o la valoració de líders, entre altres qüestions.

Notícies relacionades

El traspàs de Rodalies es provarà primer a la línia R1 i les estacions

Feijóo creu que el president tan sols busca vots per al 12M i el 9J

Aquest treball, segons fonts internes, es va realitzar per motius científics, en la seva recerca del mètode més adequat per a l’estimació de vot en els actuals contextos de volatilitat de vot. I és que, des de l’arribada de l’equip de Tezanos, el CIS ha estat assenyalant que els criteris que s’utilitzaven per a les estimacions de vot, la denominada ‘cuina’, eren vàlids per al bipartidisme però ja no funcionaven per a la conjuntura política actual, en la qual els electors passen fàcilment d’un partit a l’altre i esgoten la seva decisió a l’últim moment. Per això, al·legaven que continuar preguntant als ciutadans fins a l’últim moment pot resultar molt útil per perfilar aquesta fórmula de l’estimació de vot.

Al conèixer-se aquests treballs enmig de la campanya electoral, l’oposició va demanar explicacions al CIS i fins i tot el PP va exigir a la Junta Electoral Provincial que se li facilitessin aquestes dades, que finalment li van ser proporcionades.