Podem busca fórmules urgents per afrontar la substitució d’Iglesias

En un partit que es va construir sota l’ombra d’un hiperlideratge, trobar un recanvi que estigui a l’altura no resulta senzill. En aquest compromís hi ha Podem, que, dimarts, va veure com el seu fundador i secretari general, Pablo Iglesias, posava punt final a la seva etapa política de cop. Tot just deu minuts de discurs li van servir per anunciar la seva marxa i acomiadar-se després de 7 anys a les institucions. Ara, la cúpula morada necessitarà una mica més de temps per reorganitzar els lideratges, posar en marxa la successió a la secretaria general i decidir si aposten per una bicefàlia –Yolanda Díaz als comandaments de la confluència d’Unides Podem i un altre perfil (si és possible una altra dona) al capdavant del partit– o deixen tot el poder en mans de la vice presidenta tercera i ministra de Treball.

Amb l’escrutini bastant avançat, Iglesias va reunir dimarts passat l’executiva del seu partit. Ja havia pres la decisió d’abandonar la política, tant de partit com institucional. Una cosa que no va agafar del tot per sorpresa dins del partit. «No contribueixo a sumar», va explicar minuts després a la premsa en el seu últim discurs com a secretari general del partit. Des que el ja exlíder va baixar del faristol, Podem es va sumir en el silenci.

Tot just 12 hores després, al migdia d’aquest dimecres, la direcció morada es va tornar a reunir. Assimilada la marxa d’Iglesias tocava reavaluar la situació i començar a traçar un pla de cara als pròxims mesos. Encara no hi ha un rumb fix i l’únic que semblen tenir clar és que hauran de convocar la quarta Assemblea Ciutadana Estatal per renovar la secretaria general. Fins que arribi aquell moment, tot apunta que serà una gestora formada per la cúpula del partit la que prengui les decisions.

Resoldre el relleu

La principal incògnita és qui liderarà Podem. El mateix Iglesias, a l’abandonar la vicepresidència a mitjans de març, ja va assenyalar Díaz com la seva successora al capdavant del sector morat en el Govern i com la futura candidata d’Unides Podem. No obstant, res va dir de la secretaria general del partit morat, que pensava ocupar uns anys més. El canvi de plans obre el procés de recerca d’una nova secretària general. En femení. O, almenys, així ho vol Iglesias.

Notícies relacionades

Les claus de la successió d’Iglesias a Podem

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En l’executiva de la formació sembla que no té clar encara si el relleu de l’exvicepresident, que haurà d’aprovar la militància, passa per Irene Montero, Ione Belarra o Noelia Vera –les dues primeres són ministres i la segona una dirigent d’alt nivell de la formació– donant lloc a una bicefàlia o cedir tot el poder a Díaz. El problema és que la vice presidenta tercera no és militant de Podem i, per tant, no podria presentar-se. Tot i així, els morats sempre tenen la clau de la consulta a la militància per esquivar aquests obstacles.

En els comuns hi ha pocs dubtes sobre el fet que Díaz ha de ser ara qui porti la batuta, informa Daniel. G. Sastre. Més que com a secretària general de Podem, veuen la ministra com a líder de l’espai que aglutina aquest partit i les diferents confluències. Un sentiment que comparteixen en la resta de l’espai morat.