Les autonomies desconfien de la mesura proposada pel Govern una vegada finalitzi l’estat d’alarma

El Govern esgrimeix dos arguments per no estendre l’estat d’alarma més enllà del 9 de maig, dia en què expira aquesta mesura excepcional que permet severes restriccions a la mobilitat, com els tocs de queda i els tancaments perimetrals. El primer argument és que la vacunació –amb més de 5 milions de persones amb les dues dosis– «va molt de pressa», en paraules de la ministra de Sanitat, Carolina Darias. El segon és que malgrat que hi ha diverses autonomies en risc extrem, s’observa una tendència a la baixa en la taxa mitjana de contagis: 205 casos per 100.000 habitants. L’escenari és diferent, molt menys anguniós que fa sis mesos, per tant, l’Executiu considera que s’ha de dir adeu a l’estat d’alarma.

Les comunitats, no obstant, desconfien de la nova mesura oferta per l’Executiu de Pedro Sánchez: un recurs exprés de cassació davant el Tribunal Suprem (TS) perquè, en cas que els tribunals de justícia autonòmics tombin les mesures anti-Covid que afecten drets fonamentals, sigui el TS el que resolgui. Evidentment, l’alt tribunal pot decidir a favor de la mesura restrictiva o en contra.

En el Consell Interterritorial celebrat aquesta tarda a porta tancada molts consellers han mostrat el seu recel i desconfiança davant la nova solució del Govern. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Catalunya va reclamar més eines i un major marc jurídic. Per la seva banda, Euskadi (la comunitat amb la taxa de contagi més elevada, 478 casos per 100.000 habitants) va exigir un mecanisme legal perquè cada territori gestioni de manera autònoma eines com les que s’estableixen en l’estat d’alarma i que afecten els drets fonamentals. Galícia va pronosticar un augment de la mobilitat després del 9 de maig i una falta de mecanismes jurídics per evitar-ho. Múrcia va destacar que se sent «desemparada» davant la nova situació i Castella-la Manxa va posar de manifest que l’estat d’alarma, amb el toc de queda i els tancaments perimetrals, ha servit per limitar la transmissió del virus, així que la millor opció hauria sigut una fórmula consensuada de cara a realitzar les peticions davant el Suprem. Castella i Lleó va criticar la mesura del Govern perquè judicialitza les decisions sanitàries mentre que Ceuta va vaticinar que els espanyols seran més vulnerables una vegada que l’estat d’alarma decaigui.

En la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, la ministra Darias va assegurar que l’estat d’alarma –recollit a l’article 116 de la Constitució– és un instrument excepcional per a una situació excepcional i que, per tant, no es pot prolongar ‘sine die’. «Moltes autonomies ja estan relaxant mesures perquè, a més del bon ritme de vacunació, la taxa de contagi va descendint i l’escenari és diferent del que es va viure fa temps. En 10 dies, l’índex de casos ha baixat de 235 a 205 per 100.00 habitants. És una evolució esperada i que es mantindrà. A més, ja hem arribat al pic d’ocupació de les ucis», va assegurar després de recordar que hi ha hagut mesos en què Espanya no ha estat sota el decret d’alarma. Darias també va posar èmfasi en les dures critiques que va rebre l’Executiu de Pedro Sánchez quan va proposar un segon estat d’alarma de sis mesos. «Entenem que les mesures són suficients. Donem la possibilitat a les autonomies d’un recurs de cassació davant el Suprem per unificar doctrina», va repetir.

Darias va admetre que els consellers havien manifestat «inquietuds» sobre el que passarà a partir de diumenge vinent. La titular de Sanitat va insistir en el bon ritme de vacunació que hi ha a tot Espanya. Dilluns passat van arribar més d’1,7 milions de dosis de Pfizer i dijous ho faran 300.000 de Moderna. «Estem entre els quatre països de la Unió Europea amb més dosis administrades en els últims dies. El 80% de les persones més grans de 60 anys ja tenen, almenys, una dosi», va explicar.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

El que sí que va fer la ministra va ser proposar als consellers completar el document de recomanacions en funció del nivell d’alerta que hi hagi, conegut com a ‘semàfor’, i aprovar noves eines en un futur Consell Interterritorial. L’inconvenient és que es tracten de recomanacions i no de mesures d’obligat compliment.

La ministra també va destacar que no s’havia parlat sobre què passaria en el cas que els serveis de salut truquessin per vacunar una persona que està de vacances en una destinació llunyana, com poden ser les illes Canàries. «La trucada es produeix amb prou temps», va concloure.