El Govern porta al Constitucional la llei catalana del litoral

El Consell de Ministres va acordar aquest dimarts presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei catalana 8/2020 de Protecció d’ordenació del litoral, al considerar que menyscaba o envaeix competències pròpies de la Generalitat de Catalunya que no poden atorgar-se als ajuntaments. El recurs s’ha presentat al no haver arribat a un acord amb l’administració autonòmica.

Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la ministra portaveu del Govern, María Jesús Montero, va informar que l’expedient va acompanyat del preceptiu informe favorable del Consell d’Estat.

En concret, l’Executiu sol·licita la impugnació dels articles 20.1.b i 30.d, perquè atorguen competències als ajuntaments per poder autoritzar les activitats previstes en els plans d’ús del litoral i de les platges, com esdeveniments esportius, culturals o altres ocupacions mitjançant instal·lacions desmuntables.

Falta d’acord

La ministra va explicar que la Comissió bilateral de Cooperació, Administració General i la Generalitat de Catalunya va iniciar prèviament negociacions, «com es va informar en anteriors consells de ministres», per resoldre les discrepàncies que hi havia sobre la taula però «no ha sigut possible arribar a un acord en concret sobre aquests preceptes».

D’aquesta manera, va assenyalar que el recurs es fonamenta en l’article 132.2 de la Constitució Espanyola, que estableix que l’Estat té competències plenes i exclusives sobre el domini públic marítim terrestre.

Montero va justificar així que «és, per tant, l’Estat, aquesta administració. la que té la competència de regular aquest règim jurídic i d’establir la legislació bàsica que correspongués en matèria de protecció del medi litoral. «Tot això, d’acord amb l’article 149.1 de la Constitució espanyola», va assenyalar.

Suspensió temporal

Per la seva banda, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al seu article 149, atribueix a la Generalitat de Catalunya les competències executives sobre el domini públic maritimoterrestre de titularitat estatal. Entre les quals es troba l’atorgament d’autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes al mar, respectant el «règim general del domini públic». Des del punt de vista del Govern central, això implica la seva plena subjecció a les potestats estatals, ja que correspon a l’Estat establir l’esmentat règim.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

La Llei de Costes, de caràcter estatal, disposa al seu article 115 un llistat de competències dels ajuntaments que, en els termes previstos per la llei autonòmica, podran abastar, entre d’altres, els següents extrems: «Explotar, en el seu cas, els serveis de temporada que puguin establir-se a les platges...», com els xiringuitos. Però –afegeix el Govern– en cap moment es permet als ajuntaments atorgar autoritzacions a les platges, com es fa als articles 20.1 b) i 30 d) de la llei catalana impugnada.

En definitiva, la ministra portaveu va concloure que «es presenten requisits formals i materials» per presentar aquest recurs de l’Estat davant el Tribunal Constitucional, en el qual a més el Govern sol·licita la suspensió temporal provisional dels preceptes cridats a impugnar-se.