El ple del CGPJ es reunirà d’urgència per decidir si eleva al TC la reforma que limita les seves funcions

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es reunirà de forma extraordinària aquest dimecres a proposta de vuit dels seus 20 vocals per decidir si planteja un conflicte d’atribucions amb el Congrés a compte de la reforma que li impedeix realitzar nomenaments mentre estigui en funcions. Els vocals que han forçat el ple, per decidir si s’eleva l’enfrontament al Constitucional, veuen la modificació «inconstitucional», una «ingerència» en la independència judicial, i afirmen que, en cap cas, pot ser un instrument per forçar la renovació de l’òrgan, que està en funcions des de desembre del 2018.

Rafael Fernández Valverde, Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Gerardo Martínez Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, Nuria Díaz i Ángeles Carmona, tots ells del sector conservador, van sol·licitar la celebració del ple abans que es compleixin 30 dies de la promulgació de la llei, que consideren que envaeix les competències del CGPJ. En el ple hi seran els 20 vocals i el president, Carlos Lesmes, que decidiran si és així o no. En cas afirmatiu, el primer pas serà donar oportunitat a les Corts de retirar la polèmica modificació legislativa.

Perjudici a la justícia

En el seu escrit, al qual ha tingut accés aquest diari, els vocals, que també proposen demanar al Defensor del Poble que interposi un recurs d’inconstitucionalitat i informar de l’ocorregut a la Comissió Europea en el marc de la preparació de l’informe sobre l’Estat de dret del 2021, argumenten que la reforma de l’òrgan efectuada «aprofundeix en una concepció parlamentarista del CGPJ, i hi veu un reflex de les forces polítiques amb representació parlamentària en un àmbit que ha de ser aliè, cosa que provoca un enorme perjudici a la imatge de la justícia a Espanya».

Argumenten que suposa «un frau constitucional, ja que el retard en la renovació mai pot justificar un menyscapte d’atribucions previstes pel constituent; suposa una ingerència del Parlament en les competències del poder judicial, afecta la seva independència i contribueix a la politització de la justícia, i posa en perill la separació de poders, situant el poder judicial en un pla d’inferioritat i de dependència respecte a la resta de poders».

En el ple de la setmana passada, al qual es va elevar un informe del gabinet tècnic que advertia de l’«atròfia» i «paralització» que la reforma suposava per al Consell, només un reduït grup de vocals es va mostrar partidari d’iniciar el conflicte d’atribucions.

Conflicte d’atribucions

Els conflictes d’atribucions són els que poden sorgir entre el Govern central, el Congrés, el Senat i el Consell General del Poder Judicial. «Quan un d’aquests òrgans constitucionals consideri que un altre adopta decisions assumint atribucions que li confereixen a ell la Constitució o les lleis orgàniques, ho farà saber a l’òrgan invasor dins del mes següent en què hauria arribat al seu coneixement la decisió de la qual s’infereixi la indeguda assumpció d’atribucions i li sol·licitarà que la revoqui», marca la seva tramitació.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

«Si l’òrgan al qual es dirigeix la sol·licitud afirma que actua en l’exercici de les seves atribucions o, en el termini d’un mes des de la recepció de la notificació, no rectifiqués en el sentit sol·licitat, l’òrgan que estimi indegudament assumides les seves atribucions pot plantejar conflicte davant el Tribunal Constitucional, especificant els preceptes que considera vulnerats i formulant les al·legacions que estimi oportunes», segons explica l’alt tribunal.

Decideixi el que decideixi el CGPJ, aquest dimecres el Constitucional tindrà oportunitat de pronunciar-se sobre la reforma que restringeix els nomenaments del Consell mentre estigui en funcions, ja que l’ha recorregut Vox i el PP en va impugnar la tramitació exprés.