Tensions a les files postconvergents

El cas Cuevillas destapa un debat pendent a JxCat

  • Sectors del partit admeten en privat la necessitat d’abordar la conveniència de la confrontació simbòlica

Jaume Alonso Cuevillas.

Jaume Alonso Cuevillas. / EUROPA PRESS / David Zorrakino

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

La direcció de Junts ha tancat files amb un espès silenci després del terratrèmol pel cessament contundent de Jaume Alonso-Cuevillas com a membre de la Mesa del Parlament per haver qüestionat una de les bases estratègiques de Junts: el desacatament simbòlic al Parlament. El gruix del partit guarda silenci o atribueix a l’exadvocat de Carles Puigdemont un canvi de criteri sorprenent per la seva trajectòria. Però no falten també veus que reconeixen en privat la seva sintonia total amb el que el lletrat i ara diputat ras ha defensat en públic, i que no és res més que la idea que certes accions parlamentàries poden ser contraproduents per a l’independentisme pels seus efectes penals o inhabilitadors.

Un destacat dirigent explica, en privat, la versió oficial: el problema és què feia Cuevillas a la Mesa del Parlament si opinava d’aquesta manera. ¿Què ha fallat perquè aquesta discrepància tan fonamental no s’abordés abans d’impulsar-lo a un lloc en el qual havia de prendre decisions compromeses? De fet, la primera que va haver de prendre –i no va prendre– ja va activar l’alarma interna: Cuevillas va al·legar «conflicte d’interessos» per no votar a favor que l’exconseller Lluís Puig, actualment a Bèlgica, pogués delegar el seu vot al Parlament.

Tesis no tan minoritàries

Però hi ha altres versions. Com la que es pregunta, precisament, com s’ha gestionat per part de la presidenta de la Cambra, Laura Borràs, la incorporació –efímera– de Cuevillas. Fonts del Parlament qüestionen la versió de Borràs que el cessament estava pactat d’abans de les polèmiques declaracions de l’advocat. I més enllà de l’actuació concreta de Cuevillas, també hi ha qui es pregunta, com l’advocat, «què es guanya amb advertències del TC», mentre es lamenta del cessament fulminant d’un lletrat ben valorat.

És més, Damià Calvet, conseller de Territori, va defensar en les primàries internes, precisament davant Borràs, unes tesis similars a les de Cuevillas. Va perdre, sens dubte, i de forma clara, però va aconseguir 800 vots (pels 2.900 de Borràs) amb idees com les de l’exlletrat de Puigdemont. «Hi ha gent com Cuevillas i em resisteixo a pensar que no es pot opinar lliurement», exposa un càrrec de Junts.

Notícies relacionades

El cas és que, segons opina una altra persona vinculada a Junts, «ara no toca obrir aquest debat perquè el partit no ha constituït el seu consell nacional –el màxim òrgan entre congressos–, però que tard o d’hora s’haurà d’abordar. A ningú se li escapa a JxCat que tot dependrà, en gran manera, del desenllaç de les negociacions amb ERC i de si el partit de Puigdemont segueix o no en el Govern.

El PDECat i els Reis Mags

Mentrestant, el PDECat es mira amb ironia el que passa entre els seus excompanys de cartell electoral. «¿Et sorprèn?», contesta un destacat dirigent dels postconvergents quan se li consulta sobre la decisió d’apartar Cuevillas. Des de la indigència política de ser una força extraparlamentària, el PDECat continua proclamant que l’operació de Puigdemont amb Junts es basa a mantenir una ficció i posen com a exemple l’origen real dels Reis Mags, que els de JxCat es neguen a abordar. I quan algú en el seu si qüestiona la versió oficial sobre Melcior, Gaspar i Baltasar, salta sense dubtar-ho el dit acusador.