Joan Ridao: «El conflicte pot convertir-se en un empat d’impotències»

Joan Ridao (Rubí, 1967) s’acomiada del càrrec de lletrat major del Parlament amb una gran obra sota el braç: ‘Lleis polítiques de Catalunya’ (Marcial Pons, 2020), un extens compendi de tot el marc legal català, comentant detalladament els continguts de cada llei. Un text amb què Ridao vol llançar un missatge en favor de la conciliació.

¿Quin és l’objectiu d’aquest llibre? És un volum considerable sense antecedents en el dret públic del país. Fa balanç de l’obra de Govern i de l’obra legislativa del Parlament per adonar-nos que des del 2010, amb la desaparició operativa de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC), el desplegament del nou Estatut i el potencial que tenia, no ha sigut possible.

A la Constitució i sobre la unitat d’Espanya, apunta el llibre que un referèndum d’autodeterminació és contrari a l’ordre constitucional i estatutari per raons competencials i substantives... La sentència inaugural del TC sobre el procés és la 42/214, que és ambivalent, que representa una obertura moderada de la resposta del TC als conflictes que es plantegen a Catalunya. Va anul·lar la declaració de sobirania del Parlament però es va mostrar receptiu. Afirma que aquesta és una aspiració política legítima, entre els actes preparatoris per definir l’objectiu polític d’un territori hi pot haver una consulta, i emplaça els actors polítics a resoldre les seves diferències al terreny del diàleg.

¿Ningú va recollir aquest guant? El Parlament va continuar aprovant resolucions polítiques. I es va produir una inflexió al TC que, d’acord amb l’esquema polític, recondueix els conflictes a la via jurisdiccional.

Sembla que el TC quan veu que el Parlament manté el desafiament, obre un camí ‘a les males’... El TC opta per la via no només de declarar la inconstitucionalitat, sinó que opta per multes. El Govern té una posició determinada i a Catalunya hi ha canvis en el full de ruta. Hi ha un moment en què les lleis de desconnexió ja no posen en relleu el dret a decidir sinó que, com a conseqüència del rebuig dels intents de negociació, vira cap al dret a l’autodeterminació i a la declaració unilateral d’independència.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

En aquesta legislatura, l’independentisme ha demanat el cessament fins i tot del secretari general del Parlament, Xavier Muro, per no publicar determinats acords. ¿Com es viu internament? Hi ha hagut crítiques per tots costats i també reconeixements. Se’ns vol atribuir als lletrats una funció de control de legalitat i el que fem és assessorar. Hem estat enmig d’aigües procel·loses i hi ha hagut gent que interessadament ens ha volgut instrumentar i posar-nos en una situació delicada.

¿Llavors estan vostès entre l’espasa i la paret? Soc conscient que ve un període de tanta o més complexitat. Seria saludable que tots els actors reconduïssin el conflicte al marc polític i de diàleg. I ho dic en plural: el Govern, la Generalitat, la justícia ordinària i molt assenyaladament el TC. És a dir, un cert retorn al 2014. Si no, el conflicte serà un empat infinit d’impotències.