ERC i Junts entreveuen una investidura d’Aragonès per Sant Jordi

No es tracta només que Junts hagi dit per activa i per passiva que no tenia al cap arribar a una nova convocatòria electoral i que la mateixa Elsa Artadi va parlar d’uns «dies» més de converses, sinó, també, dels missatges que al mateix Parlament es van entrecreuar uns i d’altres en privat i en els quals s’animaven a tancar les negociacions «rapidet».

El comunicat del Consell per la República d’aquest dilluns, en què s’obria a reformular el seu òrgan de direcció, va alleugerir de pressió la caldera independentista. El mateix que les paraules de Gemma Geis, de Junts, al ple, acceptant que no hi hauria cap tutela sobre el president de la Generalitat, com havia exigit Aragonès en la seva intervenció. I mostrant una mà estesa. Això sí, plena de deures per a Aragonès.

I és que una cosa és la voluntat i, l’altra, els fets. En les costures de la negociació, més enllà dels grans temes, s’hi han introduït ja missatges que prometen emocions fortes. Per exemple, el repartiment d’àrees. O aquest pacte de republicans amb la CUP que agrada poc o gens als postconvergents. O la unitat d’acció a Madrid, exigida per Junts, que compta amb quatre diputats davant els 13 d’ERC.

Segons fonts pròximes a la taula de negociació, Junts intenta gestionar aquelles àrees que, fins ara, han gestionat els republicans, i viceversa. «És un reconeixement que el 2017 negociem bé», apunta una veu d’ERC. Encara avui a Junts cou haver cedit als republicans Economia, Salut, Educació, polítiques socials...

La batalla pel pastís

I és que hi ha diversos objectes cobejats. Per exemple, la gestió dels fons europeus de reconstrucció postpandèmics Next Generation. O la Conselleria de Salut, sempre la que més despesa efectua i, ara, fins i tot més. ERC ha mirat de blindar la gestió dels Next Generation perquè es vinculin directament a la presidència i, per tant, poder gestionar-los.

Hi ha debat també sobre qui tindrà la direcció general de Mitjans de Comunicació i qui la secretaria de Difusió; per tant, qui gestionarà, entre altres comeses, la relació amb les empreses periodístiques i la publicitat institucional del Govern. En el mateix apartat es podria englobar la sempiterna lluita pel control de la Corpo, l’organisme del qual depenen TV-3 i Catalunya Ràdio. Actualment segueix en mans de Junts, a l’espera que s’executi el pacte de l’anterior legislatura perquè canviï de mans.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Junts confirma que s’ha entrat en matèria. Però avisa que el repte és titànic. ERC els critica que hagin centrat massa la negociació en el Consell per la República i en el full de ruta. Però Junts té una composició heterogènia en què hi ha dirigents que exigeixen que ERC es comprometi amb la unilateralitat, amb un pla per quan el diàleg amb el Govern s’esgoti. Un pla que inclogui la preparació d’un nou embat des d’ara mateix.

ERC, convençuda; Junts, buscant pista

Contra el que s’esperaria, el veto a Aragonès no ha creat desassossec al grup republicà. «Estem convençuts i tranquils», va dir una veu clau del partit que remarcava com el candidat havia mantingut, en el segon debat, la fermesa mostrada a Junts de divendres. Que els postconvergents s’esgargamellin negant que busquen la repetició electoral ha ajudat els republicans a ser pacients i esperar. «Necessiten el Govern, perquè a diferència de CDC no se sustenten sobre un extens poder local, que ara se’l reparteixen amb el PDECat, per sobreviure una travessia al desert», assenyala un republicà. Junts, en efecte, no vol ser qualificat de culpable del desacord i de portar Catalunya a les urnes en plena pandèmia, de nou. Però vol una bona pista d’aterratge per part d’ERC per escenificar l’acord, perquè els més unilateralistes al partit de Puigdemont rebutgen un pacte que sigui pur ‘postureig’. En aquest marc és on avancen les negociacions, mentre organitzacions socials –com van fer les empresarials– entonen el seu particular «tenim pressa».