JxCat exigeix a Aragonès que no imposi les seves condicions i no se sotmeti al segon debat d’investidura

El portaveu del grup de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha demanat al candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, que no se sotmeti a la segona sessió d’investidura pel bé de la negociació d’un «bon acord». Junts, que amb la seva abstenció tombarà la candidatura independentista d’Aragonès, exigeix que l’expresident Carles Puigdemont tingui un paper protagonista en l’estratègia de l’independentisme.

«Li proposem formalment que renunciï a la segona votació d’investidura fins que no hi hagi un acord entre els 74 diputats» independentistes, tal com permet el reglament del Parlament. «No té cap obligació de sotmetre’s a una segona votació d’investidura. Batet ha reclamat un «bon acord» a ERC per a tota la legislatura.

Batet ha reclamat un paper central al líder de Junts, l’expresident Carles Puigdemont i que no s’invalidi el resultat del referèndum il·legal de l’1-O, com a bases per a un possible acord, per al qual ha allargat la mà: «Estenem la mà i volem un bon acord perquè hem après la lliçó». «Volem un Govern de coalició, no de col·lisió, no d’imposició o submissió, sinó de junció i aliança», ha afegit. Tot això rebutjant noves eleccions però dedicant «dies i setmanes» a la negociació JxCat-ERC.

«Aquesta ha de ser la legislatura de la concreció no retòrica, senyor Aragonès», ha remarcat. «No un mercadeig, una negociació amb concreció»; ha insistit. El portaveu de Junts ha advertit que «seria incomprensible que una part de l’independentisme invalidés els resultats de l’1-O, per això allarguem la mà i volem un bon acord, perquè hem après la lliçó». El portaveu de Junts ha reivindicat la gestió dels últims anys i ha reclamat «un bon acord per fer un bon Govern, de quatre anys, fort i estable. No volem un acord per a una investidura, volem un acord per a una legislatura, perquè el 52% és una altra oportunitat, una nova legitimitat, ha de tenir conseqüències polítiques». En to autocrític, s’ha preguntat «¿Hem après la lliçó? No podem cometre els mateixos errors del passat».

Puigdemont i la «bifurcació»

«Fa més de tres anys que anem a remolc de l’Estat, que actuem a reacció, que hem tornat a perdre la iniciativa», ha afirmat en un to autocrític. Batet, no obstant, ha reclamat atendre el 52% de vots independentistes en les eleccions del 14-F. Per això ha reclamat: «És imprescindible una via de bifurcació que permeti des d’Europa preparar l’acció política per garantir la independència de Catalunya, i estem disposats a donar una oportunitat honesta i sincera a la taula de diàleg, som escèptics», ha afirmat, reclamant així, un paper protagonista a l’expresident Carles Puigdemont, al capdavant del Consell per la República. «Totes les victòries dels últims tres anys porten el segell de l’exili», s’ha vantat Batet, insistint en l’estratègia de la «bifurcació» i el Consell per la República, que ha de ser «l’espai de la direcció col·legiada» independentista, des d’un espai que «esquivi la repressió espanyola» mentre que a la Generalitat s’ha de garantir «una bona governança».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

«Molta fotografia i poc més, però ens asseurem a la taula», ha afegit, perquè «totes les parts hem de cedir», al si de l’independentisme. «La ciutadania dona una altra oportunitat que no podem malbaratar; ens ho ha dit bé clar: ‘Us heu d’entendre’», ha insistit, reclamant una altra estratègia ara que el sobiranisme disposa del 52% de vots.

Deu propostes de gestió

En termes de gestió socioeconòmica, ha apuntat deu mesures: augmentar el pressupost educatiu, canviar el model de salut cap a una concepció sociosanitària, cap a un model sociosanitari, incrementar les vivendes protegides, tancar un nou pacte nacional per la indústria, impulsar la competitivitat de petites i mitjanes empreses, reformular polítiques actives d’ocupació, formació professional dual, aprovar la llei de la ciència, blindar la immersió lingüística i l’escola catalana, pacte nacional per la llengua, garantir el 2% de pressupost a cultura i llei de mecenatge, desenvolupar el «país viu» per desenvolupar els projectes professionals «es visqui on es visqui».