El Consell d’Europa insta a acotar els delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona

La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha enviat una carta al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, en la qual celebra els plans del Govern per reformar els delictes relacionats amb la llibertat d’expressió i l’insta a acotar determinats tipus penals, com l’enaltiment del terrorisme i les injúries a la Corona, per evitar un càstig «innecessari o desproporcionat».

Tot i que no expressament, Mijatovic ha al·ludit al cas del raper Pablo Hasél al cridar l’atenció sobre el fet que «en els últims anys, un creixent nombre de sentències penals, incloses de privació de llibertat, han sigut dictades contra artistes per cançons controvertides i altres ‘performances’, i contra activistes en xarxes socials per declaracions considerades ofensives, incloses declaracions concebudes com a humor», partint dels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona.

En la carta, datada l’11 de març però difosa aquest dilluns, la comissària ha traslladat a Campo la seva preocupació per certs articles del Codi Penal adduint que «tenen un impacte negatiu, fins i tot un efecte dissuasori, en l’exercici de la llibertat d’expressió». «Per tant, celebro les recents informacions que indiquen que el seu Govern pretén reformar alguns aspectes del Codi Penal, en particular els delictes d’enaltiment del terrorisme», ha declarat.

Al seu judici, «el delicte d’enaltiment o justificació del terrorisme, com està definit a l’article 578 del Codi Penal, sembla que és problemàtic des del punt de vista de la certesa legal a causa del seu ambigu i imprecís llenguatge», recalcant que aquesta «falta de claredat» ha generat interpretacions divergents i fins i tot contradictòries als tribunals espanyols, algunes en contra dels estàndards internacionals.

Monarquia i religió

En segon lloc, ha fixat la seva atenció en els delictes d’injúries a la Corona recollits als articles 490 i 491 del Codi Penal per apuntar que «una sentència de pena de presó per un delicte comès com a part del debat polític hauria de ser compatible amb la llibertat d’expressió només en circumstàncies excepcionals, quan el discurs conté crides a l’ús de la violència o constitueix un discurs d’odi».

Mijatovic ha esgrimit que «les possibilitats d’imposar restriccions a la llibertat d’expressió en el context del debat polític són molt limitades i han de ser proporcionades i necessàries en una societat democràtica», remarcant que «els límits de la critica admissible als polítics, els representants de les autoritats i a altres figures públiques són més amplis que els de la mitjana dels ciutadans» i, en conseqüència, han de tenir un grau «més alt de tolerància».

En concret, s’ha referit al cas de Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats, condemnats per cremar una foto dels Reis després d’una manifestació a Girona. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va corregir aquesta sentència a l’estimar que «la crítica a autoritats i personalitats públiques, encara que sigui provocadora i radical, no es pot considerar un discurs d’odi ni incitació a la violència». «Espero que la implementació d’aquesta sentència sigui utilitzada com a base per alinear plenament el Codi Penal amb la jurisprudenccia del Tribunal», ha remarcat la comissària.

Mijatovic també ha expressat la seva preocupació per la interpretació «excessivament àmplia» que de vegades donen els tribunals espanyols a la noció del discurs d’odi, de manera que recomana restringir-lo als casos prohibits pel Dret Internacional, és a dir, «expressions d’odi basades en la xenofòbia, l’antisemitisme i altres formes d’odi basades en la intolerància que constitueixen incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència».

La resposta del Govern

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Campo ha contestat, en una altra carta del 18 de març, que la llibertat d’expressió «compta amb ple reconeixement en l’ordenament jurídic espanyol», si bé ha emfatitzat que tant el TEDH com el Tribunal Constitucional han establert que té límits i que el TC «ha cridat l’atenció sobre la necessitat de realitzar una interpretació restrictiva de certs delictes per no posar en perill la llibertat d’expressió».

El ministre ha reconegut que, malgrat aquests esforços interpretatius, «la regulació de certs delictes relacionats amb la llibertat d’expressió continua plantejant problemes, sobretot per la imprecisió amb què es defineix la conducta delictiva», explicant que per això el Govern va anunciar una reforma dels delictes que «més clarament poden entrar en conflicte amb la llibertat d’expressió» i destacant la «sintonia» amb el Consell d’Europa en aquest sentit.