JxCat pressiona ERC amb retardar la investidura d’Aragonès

Les fonts consultades de Junts, dins i fora del Govern, argumenten que malgrat que ERC ha donat els seus vots a Laura Borràs, de JxCat, perquè sigui presidenta del Parlament, ells no tenen l’obligació encara de donar el ‘sí’ a Aragonès. Òbviament, els republicans ho entenen d’una altra manera. Creuen que hi ha un pacte, mirall del de 2017, que obliga els postconvergents a investir el candidat d’Esquerra, llevat que trenquin la seva paraula. I si això passa «ho hauran d’explicar molt i molt bé».

Junts exigeix a ERC més compromís amb el full de ruta independentista. I fins i tot expliquen que les reunions negociadores no s’estan portant a terme amb la intensitat que seria lògica per part dels republicans. A Esquerra afirmen estar «molt tranquils»: «Ho estem fent tot nosaltres», diuen. Això sí, asseguren que encara no arriben a entendre què vol JxCat «perquè no ho saben ni ells». De tot el soroll sobre aquest presumpte «acte equivalent» a una votació d’investidura que podria portar a terme Borràs, ERC extreu que és un «xantatge negociador». «Un més. Hi estem acostumats», lamenten. Es pot recordar, així mateix, la denúncia al seu dia de la CUP que als postconvergents els agradava allargar «les negociacions al màxim per obtenir més rèdits».

El pla b d’ERC

Sempre segons la versió de dirigents coneixedors de les converses, tot està en l’aire. Falta saber, asseguren a Junts, quin és el pla b d’ERC si l’estratègia de negociar amb el Govern central no dona fruits. Junts continua posant sobre la taula la via del que anomena la «confrontació intel·ligent». Els republicans, per contra, acusen Junts d’obviar la triple crisi pandèmica en les negociacions i asseguren que el capítol del nou full de ruta està «pràcticament» pactat.

El missatge a Junts és que no es poden tornar a repetir les batalles constants entre independentistes que han protagonitzat els últims anys. Per això consideren prioritari lligar un bon acord abans que un acord urgent, malgrat el context de Covid i la crisi socioeconòmica. Junts lluitarà per un full de ruta ambiciós i per un front comú a Madrid, una cosa que ERC, que triplica els escons dels puigdemontistes al Congrés, posa molt en quarantena.

Malestar amb Serret

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Els recels són constants. Per exemple, a l’entorn de Puigdemont a Waterloo no ha agradat gens que l’exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, d’ERC, decidís d’incògnit presentar-se davant el Suprem a Madrid després d’un període a Bèlgica. Aquesta actitud trenca l’estratègia dels desplaçats a l’estranger, perquè entre altres raons aquests no reconeixen l’autoritat del Suprem per jutjar-los. Que Serret s’hagi posat a disposició de l’alt tribunal descol·loca i molesta els de Puigdemont, i no ho dissimulen.

En paral·lel, Junts viu l’inici d’un procés intern de pair la derrota per la mínima respecte ERC. Cada vegada és més generalitzada la tesi que Borràs, candidata a presidenta, no repetirà en el futur i per ella s’ha dissenyat un retir daurat al Parlament. Per això els interrogants interns sobre lideratges futurs són, tot i que prematurs, una evidència. Començant per les eleccions municipals a Barcelona d’aquí a dos anys si, com és previsible, la regidora Elsa Artadi torna al Govern per pilotar la vicepresidència de l’Executiu d’Aragonès.