La directora de la Guàrdia Civil nega que persegueixin opinions a la xarxa

La directora general de la Guàrdia Civil; María Gámez, ha insistit a negar que les forces sota el seu comandament estiguin seguint opinions polítiques a les xarxes socials. La cap de l’institut armat ha defensat el monitoratge dels seus efectius a internet descartant que afecti a la llibertat d’expressió, «de la qual la Guàrdia Civil és una garantia», ha dit en compareixença aquest dijous davant la Comissió d’Interior del Congrés.

Les patrulles de la Guàrdia Civil a les xarxes han sigut un dels motius centrals de les preguntes de l’oposició, amb qüestions concretes del Partit Popular i Vox referides a les paraules del general cap d’Estat Major d’aquesta força de seguretat de l’Estat, José Manuel Santiago, el 19 d’abril del 2020 a una de les rodes de premsa quotidianes de la primera fase de l’Estat d’Alarma. Santiago va glossar treballs dels especialistes en ciberseguretat de la Guàrdia Civil a la recerca de notícies falses «que generin desafecció a institucions del Govern».

Gairebé un any després, la directora del cos ha tornat a remarcar l’explicació que al seu dia ja va donar el mateix general enmig d’una tempesta mediàtica: «La tasca de monitoratge consisteix a detectar notícies falses que generin un gran nivell d’estrès i alarma social en relació amb la salut. Mai és contra la llibertat d’expressió», ha ratificat Gámez.

La cap de la Guàrdia Civil ha explicat que aquesta tasca de monitoratge de notícies falses es desprèn de l’Ordre Ministerial del 13 de març del 2020, relacionada al seu torn amb el Reial Decret d’Estat d’Alarma. A l’apartat 4,8 d’aquesta ordre s’encarrega als cossos policials prevenir els efectes de la desinformació, actuar contra el que Gámez ha definit com «missatges falsos orientats a incrementar el malestar social» durant la pandèmia.

«Al narco, plom»

«Al narco, plom»Basant-se en aquest monitoratge, el portaveu de Vox, Javier Ortega-Smith, ha acusat Gámez de convertir la Guàrdia Civil en «el departament de contrapropaganda del Govern».

El número dos de la formació d’ultradreta ha recriminat el cessament del coronel Pérez de los Cobos, «perquè no havia volgut desobeir l’ordre de la jutge d’instrucció del 8 M», ha conjecturat, i «per enviar l’operatiu contra el cop d’Estat de l’1 d’octubre», que, segons la seva opinió, «és el que està darrere» del cessament.

A la seva intervenció, el diputat de Vox ha demanat que als narcotraficants al Camp de Gibraltar «se’ls cridi l’alto, o se’ls doni plom».

La portaveu del Grup Popular, Ana Vázquez, també ha criticat el monitoratge de les xarxes, però s’ha centrat a acusar la directora de «callar» davant l’«entrega a l’independentisme del cap del general de la Guàrdia Civil a Catalunya». Interior rellevarà a Pedro Garrido, cap de la VII Zona del cos, el pròxim 31 de març. Vázquez també ha acusat la compareixent de callar davant «el desmantellament de la seguretat marítima» a la mateixa comunitat, així com el que interpreta com altres cessions al secessionisme, com «el desmantellament de la Guàrdia Civil a Navarra».

Vázquez ha iniciat i acabat el seu torn recriminant a Gámez «la cinta de córrer de Marlaska», l’aparell gimnàstic adquirit per Interior per reposar el que estava instal·lat al pis del ministeri que ocupa el titular de la cartera, mentre, al seu parer, la Guàrdia Civil manca de mitjans.

«Vostès van demanar a Pérez de los Cobos que infringís la llei», ha recriminat al seu torn el portaveu de Ciutadans a la comissió, Miguel Gutiérrez, comentant el cessament del coronel de la Guàrdia Civil, sobre qui la directora general no s’ha pronunciat més que per assegurar que era un càrrec de confiança.

Contra la pandèmia

Durant el primer estat d’alarma, la Guàrdia Civil va identificar deu milions de persones i va controlar 7,9 milions de vehicles, ha explicat María Gámez. Va ser part de la feina d’una mitjana de 34.640 efectius desplegats cada dia, amb 8.567 patrulles de mitjana diària, més de 20.000 visites a residències d’avis i 21.000 visites i reunions a centres mèdics.

Creixent la pandèmia, els guàrdies civils van realitzar 152.000 missions de protecció a víctimes de violència de gènere, prop de 1.500 al dia, i 66.000 trucades o entrevistes de control amb dones amenaçades. A més, el desplegament va incloure 82.000 serveis humanitaris, sobretot a persones grans soles al medi rural.

Per al control del coronavirus a la institució, fins a l’1 de març s’han realitzat més de 100.000 proves de diagnòstic a 61.000 guàrdies. En la mateixa data hi havia 299 casos confirmats de Covid, sis d’ells hospitalitzats.

«Fins a la data ja s’han vacunat 50.000 efectius, el 65% del cos», ha relatat la directora general de la Guàrdia Civil. La campanya de vacunació al cos amb dosis d’AstraZeneca està «en suspens temporalment», ha confirmat Gámez, seguint les instruccions de les autoritats sanitàries.

2,8 milions de patrulles

2,8 milions de patrullesLa Comissió d’Interior es reunia per dotzena vegada aquesta legislatura amb 17 preguntes pendents per a la directora general. Ha passat un any de pandèmia i vostè no ha vingut aquí a dir res», li ha retret el diputat taronja Miguel Gutiérrez.

A la seva compareixença, Gámez ha aportat i comentat dades d’actuacions clau de la Guàrdia Civil durant el 2020. Entre elles, les tasques de Seguretat Ciutadana, amb 2,8 milions de patrulles, 44 milions d’hores de servei i 215.000 auxilis i rescats. És la dada principal d’actuació quotidiana d’una força de seguretat que ha qualificat d’«element vertebrador de l’Estat». Per a María Gámez, «la Guàrdia Civil és a molts pobles l’única presència visible de l’Estat».

En protecció del Medi Ambient, Gámez ha destacat la fundació de l’Oficina Central d’Anàlisi d’Informació sobre Activitats Il·lícites Mediambientals. Amb aquest nou departament, el Seprona (Servei de Protecció de la Naturalesa) es dota d’una unitat d’intel·ligència contra la contaminació, el furtivisme i altres delictes contra l’entorn.

En matèria de lluita antiterrorista, «la Guàrdia Civil no deixa mai d’investigar els atemptats sense resoldre; mai», ha advertit la directora general, que ha inclòs en aquest àmbit també la col·laboració de l’institut armat en el manteniment d’«un relat veraç del que ha suposat la barbàrie terrorista a Espanya».

Gámez ha destacat també la feina dels seus agents en els camps de la immigració il·legal –amb 30 grans operacions el 2020 i 203 detinguts i investigats-, la ciberseguretat –el 2020, 57.000 infraccions penals van suposar ja el 12% del total de la criminalitat a Espanya-, la violència masclista, el control del tràfic rodat i la persecució del narcotràfic.

A l’exterior la Guàrdia Civil manté un centenar d’efectius en tasques de prevenció de la immigració il·legal a Mauritània, Senegal, Gàmbia, Cabo Verde, Guinea Bissau, Guinea Conakry, a més d’un vaixell oceànic, una patrullera d’altura i un avió de vigilància marítima. També hi ha guàrdies a la missió de l’Exèrcit al Líban i a la de verificació de les Nacions Unides sobre el procés de pau de Colòmbia.

Notícies relacionades

Entre l’enrenou polític i la ideologia

El territori que viatja

Són les feines d’una força policial amb 77.000 efectius, que, gràcies al procés d’equiparació salarial, acumulen un 21% d’increment els agents de base, un 17,3 els sotsoficials i un 13,4 els oficials, ha informat Gámez.

D’aquests 77.000 agents, 6.177, el 8%, són dones. Gámez ha anunciat que ja està en marxa un Curs d’Igualtat i Diversitat que «en tres anys haurà sigut impartit a tots els integrants del cos». Sobre la presència de la dona entre els uniformes verds i els tricornis, Gámez ha destacat el nomenament d’una tinenta coronel com a cap de la Comandància de Terol, i, també per primera vegada, la integració de dos comandants dones com a agregada d’Interior a l’ambaixada espanyola a Washington i al quart militar del Rei. «Aquest any, a l’acadèmia de caps de Baeza (Jaén), el 25% de l’alumnat són dones», ha celebrat.