L’organització del referèndum

Els membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O arriben a judici per desobediència i usurpació

  • Els acadèmics s’enfronten a una petició fiscal de dos anys i nou mesos de presó per desatendre el Tribunal Constitucional

4
Es llegeix en minuts

Més de tres anys després d’1-O, els cinc membres de la Sindicatura Electoral que el Parlament va designar com a òrgan clau per supervisar el referèndum afronten aquest dimecres el seu judici per desobediència i usurpació de funcions, delictes pels quals la fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per a cada un.

Es tracta dels acadèmics Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès, a qui el Parlament va nomenar el 7 de setembre del 2017 com a àrbitres electorals per a l’1-O, com una mena de junta electoral, tot i que van cessar dels seus càrrecs el 26 de setembre, després que el Tribunal Constitucional (TC) els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cada un.

En el judici, que se celebrarà dimarts i dimecres pròxims al Jutjat Penal número 11 de Barcelona, la fiscalia demana inicialment dos anys i nou mesos de presó per a cada un per desobediència i usurpació de funcions, ja que els acusa d’haver dictat diferents resolucions en relació amb l’1-O, malgrat que el TC els havia notificat que la consulta quedava suspesa i els advertia de la seva obligació d’impedir-la.

Prohibició desatesa

Segons la fiscalia, els encausats van celebrar el 7 de setembre del 2017 la «sessió constitutiva de la Sindicatura Electoral», de la qual van designar president Matas, i van publicar els nomenaments l’endemà al Diari Oficial de la Generalitat.

No obstant, el mateix 7 de setembre, el Constitucional va suspendre el referèndum i va notificar als síndics el seu deure d’impedir qualsevol iniciativa que suposés eludir la seva ordre, així com que «s’abstinguessin de procedir al nomenament dels membres de les sindicatures electorals de la demarcació». El TC també va instar els membres de la Sindicatura a no crear cap «registre o fitxer» necessari per a la votació ni a «dictar cap acord en ordre a l’execució» de l’1-O.

Segons la fiscalia, malgrat la «difusió i coneixement públic d’aquestes resolucions del TC, a què no eren aliens els encausats», la pàgina web Referendum.cat va publicar l’anunci de la Sindicatura pel qual es designaven els vocals de les demarcacions d’Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Logística del referèndum

A més, els membres de la Sindicatura van publicar altres acords relatius a l’acreditació de les organitzacions interessades a participar en el referèndum i al model oficial de paperetes electorals que havien de ser utilitzades en la votació. Per la fiscalia, els síndics van dictar aquestes resolucions «actuant amb coneixement i consciència de la seva arbitrarietat i la falta de legitimitat per actuar».

El ministeri públic remarca que el TC també va suspendre la llei de transitorietat jurídica, que configurava la Sindicatura com «un òrgan independent, imparcial i permanent adscrit al Parlament», responsable de garantir «la transparència i objectivitat dels processos electorals, referèndums, consultes populars i processos de participació ciutadana».

Malgrat que aquesta suspensió va ser notificada als encausats, la fiscalia afirma que això no va impedir que els acusats continuessin aprovant resolucions sobre l’1-O, «mantenint infrangible la seva voluntat d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel TC».

Entre els dies 12 i 14 de setembre, segons la fiscalia, els membres de la Sindicatura van adoptar quatre resolucions més que van ser difoses en webs oficials de la Generalitat, resolent les acreditacions de les organitzacions interessades a participar en l’1-O i dels apoderats i interventors dels partits, supervisant la campanya institucional del Govern i acordant els terminis del procés electoral.

Eximits de malversació

La causa contra els cinc síndics de l’1-O es va obrir arran d’una querella de la Fiscalia de Barcelona contra els membres d’aquest òrgan de control electoral, inicialment també per un delicte de malversació de cabals públics. No obstant, un informe de la Guàrdia Civil, que va descartar que gastessin fons públics en els escassos dies en què van exercir el càrrec, va servir perquè la instructora els eximís d’aquest delicte.

En la seva declaració com a investigats davant la instructora, els cinc membres de la Sindicatura Electoral es van acollir al dret a no contestar a la fiscalia i, a preguntes de la defensa, van al·legar que van dissoldre l’òrgan quan el Constitucional va acordar sancionar-los si no cessaven en les seves funcions.

Notícies relacionades

Entre els testimonis citats pel tribunal figuren el lletrat major del Parlament el 2017, Antoni Bayona, i un dels secretaris generals de l’època, Xavier Muro, que ja van declarar en el judici de l’any passat als membres de JxSí a la Mesa del Parlament en l’etapa de la presidència de Carme Forcadell, que el Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC) va condemnar a 20 mesos d’inhabilitació per tramitar les lleis del procés.

Quan van ser nomenats síndics, Matas era catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB; Marsal, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat des del febrer del 2016; Alsina, advocada; Verge, professora de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i Pagès, professor de Dret Constitucional de la UAB.