JxCat i la CUP comencen a marcar territori davant la negociació amb ERC

La seva obcecació és «condicionar al màxim» la 13a legislatura, de l’afirmació de la qual no es pot extreure per ara que vulguin allotjar-se al Govern. No a qualsevol preu, repeteixen les files cupaires. La negociació postelectoral va per llarg, l’equip negociador serà «variable» i les seves maniobres estaran subjectes als ritmes de l’assemblearisme que els caracteritzen. El 27 de febrer se celebrarà un consell polític ordinari per prendre la temperatura a la militància sobre la negociació postelectoral, però no hi haurà decisions sobre aquest assumpte. Pere Aragonès haurà de ser pacient i esperar.

Els anticapitalistes arribaran a la seva primera trobada amb els republicans disposats a escoltar, amb el seu programa electoral sota el braç. La seva lectura del 14-F és que l’independentisme surt reforçat per l’esquerra, per la qual cosa exigeixen polítiques compassades a la seva interpretació. Això és: «amnistia i final de la repressió» –llegeixi’s que la Generalitat no recorri a supòsits de la ‘llei mordassa’ per encausar manifestants–, «autodeterminació vinculant» –un referèndum abans del 2025, quan finalitza la legislatura–, «pla de xoc de rescat social» –la CUP exigeix una renda bàsica universal d’almenys 735 euros– i «transició ecològica». Buscarem un canvi, un gir de 180 graus en les polítiques d’aquest país [...] Vam dir que no volíem perdre ni un minut, però les presses no han d’estar renyides amb fer les coses bé i pensant en el què i el com», va defensar Dolors Sabater en una compareixença a la seu del partit. I va anunciar que, paral·lelament als contactes per formar Govern, posen en marxa una ronda de trobades amb entitats socials per recollir les seves propostes en matèria de vivenda, sanitat i educació.

Junts comença a mostrar les seves cartes

Junts prepara la negociació amb ERC des d’una posició de fermesa i exigència. A l’espera de la concreció dels plans, que es guarden amb zel i discreció, el partit de Carles Puigdemont està començant a mostrar les seves cartes i aquestes passen, en paraules d’un destacat candidat, per reclamar a Esquerra que el full de ruta independentista sigui més pròxim a les tesis desobedients de JxCat i la CUP, argumentant que sumen majoria en el terreny secessionista.

D’entrada, Junts reclamarà un equilibri amb una certa paritat en el Govern, malgrat haver quedat per darrere d’ERC en vots i en un escó. En el més immediat, la composició de la mesa del Parlament, és més que probable que reclamin la presidència.

La negociació del Govern ha de passar, segons els postconvergents, per no imposar cap full de ruta, però el Consell per la República –que lideren Puigdemont i l’exconseller Toni Comín– ja ha emès una nota en la qual aposta per un pacte independentista que culmini el procés mitjançant el diàleg i negociació amb l’Estat, però preparant-se per a un exercici exitós de la unilateralitat. Més d’un dirigent de Junts parla de terminis: uns mesos per a la negociació i, si no dona fruit, començar a implementar la via unilateral.

Unitat a Madrid

A més, el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, va reclamar aquest dimarts a Catalunya Ràdio que el pacte de govern inclogui una estratègia compartida en el Congrés. Una missió prou difícil ja que fins ara les visions han sigut antagòniques.

Notícies relacionades

Set esculls de la negociació d’investidura entre ERC, JxCat i la CUP

Illa, entre el ‘wait and see’ i el ‘sit and talk’

Mentrestant, ERC es va acomodant a la seva nova posició al centre del tauler i de lideratge de les negociacions. Tot està mesurat. Que les negociacions siguin bilaterals, i no en conjunt, com a mínim les tres forces independentistes, obeeix, precisament, a aquesta situació de comandament d’ERC. «Liderem, així ho han volgut les urnes. I és evident que la ronda de contactes, com a mínim a l’inici, ha de ser bilateral». 

L’elecció de començar les negociacions amb la CUP rebla la mateixa idea. ERC i els altres. I entre ‘els altres’, els republicans comencen «amb qui compartim més, en una situació definida pel 14-F en què s’ha demostrat, que l’independentisme majoritari és d’esquerres». Junts espera torn. El primer canvi després dels comicis.