Cita amb les urnes

14-F a Vic: la plaça Major es queda sense porcs

Obligada a canviar d’ubicació, la festa del Dijous Llarder es presenta aquest any com un gran acte de resistència dels restauradors i productors de la comarca

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Durant la tarda de dissabte passat, en el mateix moment en què tenia lloc l’accidentat míting de Vox a la plaça Major de Vic que va acabar amb un massiu llançament de productes de la terra i el preceptiu repartiment de galetes, els representants de l’associació de restauradors Osona Cuina penjaven a la façana modernista de la Casa Costa, al costat oest de la plaça, una pancarta amb el laportià lema ‘Ganes de tornar-vos a veure’. El missatge, esclar, no anava dirigit a Javier Ortega Smith i la seva comitiva ultra, per més que el dibuix que l’acompanyava –una mà empunyant un gloriós entrepà de botifarra– admetés les interpretacions més variades. Es tractava, en realitat, de l’anunci de l’edició d’aquest any del Dijous Llarder, festa popular que a més de servir de preàmbul al carnaval s’ha convertit en els últims temps en el gran acte anual de reafirmació col·lectiva de la gastronomia osonenca i del seu producte estrella: el porc.

Organitzar aquesta cerimònia d’exaltació porcina en plena pandèmia i a tres dies de les eleccions no ha resultat senzill. Els promotors de la cosa, obligats a adoptar un format de festa ‘per emportar’ i a canviar el cèntric escenari de la plaça Major (on ja el dia abans es portava a terme sempre el tradicional ritual de la penja i el rostit dels porcs) pel poc acollidor recinte firal El Sucre, preveuen despatxar aquest dijous a penes la meitat dels entrepans que solien col·locar cada any (de botifarra, de cansalada viada, de botifarra negra, de Porc Ral d’Avinyó i, atenció a això, ¡de canelons!). Però tot i així han volgut mantenir la celebració gairebé com un grunyit de resistència, una declaració d’intencions per part d’un sector que se sent acorralat.

«Teníem clar que, malgrat tot, s’havia de fer el Dijous Llarder sí o sí», explica el xef Eduard Aliberch, propietari de Cal Jutge, a Orís, un dels restaurants adherits a Osona Cuina. «És la nostra manera de demostrar que la gastronomia del país continua viva i dreta i que, si ens ho permeten, estem disposats a fer qualsevol cosa per sortir endavant».

300 veïns i quatre restaurants

El cas de Cal Jutge il·lustra amb claredat alguns dels disbarats de l’estratègia dissenyada per les autoritats polítiques i sanitàries en la lluita contra la pandèmia. «A Orís, que no sé si arriba a 300 habitants, hi ha en aquests moments quatre restaurants. És un poble que viu de la restauració, no hi ha més comerç que aquest. I el confinament municipal ens ha condemnat. Que un veí de Torelló, que està a només dos quilòmetres, no pogués venir a menjar a Orís..., no té ni cap ni peus».

En un efecte dòmino, la crisi de la restauració local, que treballa sovint amb producte de proximitat, s’ha estès a tot el sector alimentari de la zona, un dels grans motors econòmics de la comarca. «Si els restaurants no funcionen, els proveïdors pateixen també», remarca Aliberch, que vol aprofitar la campanya per recordar a tots els candidats que a Catalunya «la gastronomia té un valor importantíssim i és un sector que s’ha de cuidar d’una manera especial. Les eleccions –afegeix– haurien de ser un punt d’inflexió».

Dimarts, sí; dissabte, no

Més escepticisme tot i que idèntica sensació de desemparament es respira entre els paradistes del mercat que cada dimarts s’instal·len a la plaça Major de Vic, que no només han perdut durant diverses setmanes els visitants procedents d’altres municipis sinó que, a causa de les restriccions, han hagut de renunciar a treballar també dissabte, que era el dia en què veritablement feien caixa. «Les eleccions no canviaran res; això ho canvien les vacunes, no els polítics –apunta María José Galeote, que regenta una parada de sabatilles, esportives i de les altres–. Però que m’expliquin per què jo no puc vendre aquí dissabte i en canvi aquests senyors sí que poden fer un acte electoral».

Notícies relacionades

«Aquests senyors» són els abans esmentats dirigents de Vox. «els innombrables», com diu Quim Crusellas, director del festival Nits de Cinema Oriental que des de ja fa 17 anys se celebra a Vic a finals de juliol. La mostra, la meitat de l’equip organitzador de la qual està format per persones d’origen asiàtic, constitueix un estimulant exemple de les possibilitats de col·laboració que brinda la realitat multicultural de la capital d’Osona. Una realitat que la ultradreta busca explotar en benefici propi amb el seu discurs xenòfob. 

«Que hi hagi ments obsoletes que vegin aquesta presència de comunitats d’origen divers com un problema i no com una riquesa fa encara més necessari que existeixi un festival com el nostre», assenyala Crusellas, que destaca, per contrast, l’afinitat que els quatre grups municipals presents al consistori (Junts per Catalunya, ERC, Capgirem Vic i el PSC) han mostrat sempre cap als objectius i els assoliments culturals i socials de les Nits de Cinema Oriental. Un rar consens aconseguit, sens dubte, a base de passar per alt que el porc que se serveix als sopars que acompanyen a les projeccions és agredolç.