Mobilització a les xarxes

L’extrema dreta importa l’estratègia de Trump contra el 14-F

  • Comptes i canals afins a Vox difonen conspiracions de frau electoral a Catalunya per criminalitzar els resultats

  • El partit ultradretà transmet sospites sobre les eleccions i atia la por per desmobilitzar els seus rivals

5
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 10 de novembre del 2019 Vox va aconseguir irrompre en el panorama polític espanyol com la tercera força més votada del país. Malgrat el seu èxit majúscul a les urnes, la formació d’extrema dreta no va trigar a transmetre conspiracions sense fonament de «frau electoral» i a condemnar el Govern elegit democràticament com a «il·legítim». Una estratègia coordinada per deslegitimar les institucions públiques que, ara, desembarca accentuada a Catalunya, per les eleccions del 14-F.

En els primers compassos de la campanya electoral catalana, Vox va redoblar els seus esforços per inundar les xarxes socials de les seves consignes en contra de l’independentisme i de la immigració, però va evitar qüestionar directament un procés electoral que, segons les enquestes, portarà el partit ultraconservador a entrar al Parlament amb entre 8 i 9 escons. Com és habitual, aquestes notícies falses s’han abocat a diferents canals digitals des de comptes afins a Vox.

No obstant, després de l’expulsió dels seus membres a les ciutats de Vic i Salt, Vox ha fet un petit però important gir en el seu llenguatge i ja són els seus candidats qui abracen obertament aquestes sospites. «No són unes eleccions lliures i democràtiques», tuitejava Santiago Abascal. Aquest missatge, ja utilitzat en les eleccions gallegues i basques de l’any passat, es replicava al canal del partit a Telegram. «Així es busca deslegitimar les eleccions i el mateix sistema», afirma Guillem Suau, doctor en comunicació de la UPF.

Des de fa setmanes, seguidors de Vox alimentaven el rum-rum digital que «el procés electoral és il·legítim» i que la votació es donarà en «condicions no democràtiques», també Juan Carlos Girauta, ex del PSOE, PP i Ciutadans.

Seguint el model Trump

Un dels focus principals de desinformació digital gira entorn del vot per correu, una estratègia plagiada a la seguida per Donald Trump per mirar de revertir la seva derrota electoral. Tot i que el Tribunal Suprem i altres corts han rebutjat una rere l’altra totes les falses acusacions trumpistes, aquest relat conspiranoic s’ha incrustat com un manament sacrosant entre l’extrema dreta, també l’espanyola, que només ha hagut d’importar aquests arguments a la realitat política catalana.

L’impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 ha disparat un 350% les sol·licituds del vot per correu, que han demanat 284.706 electors a Catalunya, un rècord històric. En un context de pandèmia mundial una cosa així sembla lògica. Però el que democràticament és una necessitat, per a l’extrema dreta conspiranoide es converteix en una oportunitat electoral. La crida pública a utilitzar el vot per correu per evitar les aglomeracions es transforma, per a l’‘influencer’ Alvise Pérez –exassessor de Toni Cantó– en un frau del PSOE per «canviar papers».

Conspiracions de frau

Aquesta notícia falsa, compartida més de 6.000 vegades a Twitter, s’ha replicat en diferents formats. Des de canals de YouTube a comunitats més tancades i difícils de rastrejar com les de Telegram o WhatsApp. El mecanisme es repeteix: un compte popular difon una conspiració de «frau», «tupinada» o fins i tot «cop d’Estat» i centenars de més petites fan ressò de la notícia falsa, facilitant-ne la propagació. De vegades, aquests missatges els comparteixen directament càrrecs electes de Vox com David Arranz, portaveu adjunt del partit ultra a Aragó. «Vox aprofita la feina ja feta per Ciutadans i el PP per deslegitimar les institucions catalanes i generar animadversió contra el seu sistema polític i mediàtic», diu Suau.

«¡No voteu per correu!», exclamava una seguidora de Vox amb gairebé 11.000 seguidors a Twitter. «La Generalitat es planteja no publicar els resultats de les eleccions del 14-F i que es pugui continuar votant fins al dimarts 16. Pensa mal i no erraràs», afirmava un altre amb gairebé 15.000. Es referia a la possibilitat, avalada per la Junta Electoral Central, de retardar l’escrutini dels vots si moltes meses electorals no arribessin a constituir-se diumenge.

Quan aquestes notícies falses es detecten a plataformes com a Facebook o Twitter, els seus impulsors salten a Telegram o WhatsApp. «Aquesta vegada només es podrà una vegada per persona i col·legi electoral», diu un fals document de la Generalitat que ha circulat per allà. Malgrat ser mentida, la difusió alimenta els qui creuen en una conspiració o els qui la utilitzen per criminalitzar i negar el seu rival polític. Altres grups demanen directament als seus seguidors no votar en les eleccions. «Jo no voto perquè Pedro Sánchez ho farà per mi», afirma un grup de Telegram amb més de 27.000 subscriptors.

Desmobilitzar el rival

L’estratègia del partit ultra i els seus cercles digitals també s’ha centrat a desmobilitzar els seus rivals. Per a això, explica Suau, Vox ha «intentat generar una sensació de por, perquè els altres no votin». Després de distorsionar temes com la inseguretat o la violència, ha utilitzat la pandèmia per criminalitzar el Govern central i, ara, el català. «Els seus vots, els nostres morts». Així resumia la diputada Macarena Olona la decisió de la Generalitat –avalada per la Junta Electoral Central– de permetre als contagiats exercir el seu dret a vot. Temor d’acudir a les urnes.

Notícies relacionades

Això respon al fet que una baixa participació, que apunta només a un 57,8% segons l’última enquesta del GESOP, facilitaria l’impuls ultradretà. Com a part de la seva estratègia de desgast en clau espanyola, entre els seus objectius hi han els votants de Ciutadans i del PP –els més indecisos de l’arc–, però també els del PSC. Aquests tres partits són els que tenen un nombre més elevat de votants de més de 60 anys (38,7, 40,1 i 42,1%, respectivament) i, per tant, de més risc al virus.

Una àvia catalana, filla de republicans, afiliada a UGT i «més de 60 anys votant el PSOE» que es passarà a Vox. Deixant de banda que el 1961 Espanya vivia sota el jou del franquisme, aquesta falsa història es va viralitzar a Twitter a principis de mes i fins i tot va ser compartida per Jordi Vivo, candidat de Vox a Figueres. Jorge Buxadé, vicepresident d’acció política del partit, compartia un missatge similar d’una coneguda tuitaire. Aquesta usuària, amb 48.500 seguidors i vinculada a altres ‘influencers’ ultra i a dirigents com Olona, ha defensat les conspiracions de «frau electoral» als EUA i a Espanya. Ara és el torn de Catalunya.