ENTREVISTA A PEDRO SÁNCHEZ

«La pandèmia va atacar aquells països que som ‘hubs’ internacionals de viatgers»

«L’oposició s’ha desentès del país»

«Per Nadal faré el que em digui el ministre de Sanitat, el millor és regalar seguretat»

Parlem amb el president del Govern unes hores abans que el Congrés aprovi els Pressupostos. No oculta la seva satisfacció personal i política. Però la conversa se centra en la pandèmia i en els seus efectes. És la primera entrevista que dona a un diari des que tornem a estar en estat d’alarma. I la primera després d’anunciar el pla de vacunació. Sobre les seves espatlles pesen el confinament de la primavera, les tensions amb les comunitats autònomes, i la difícil negociació dels fons amb els socis de la UE. Però transmet la serenitat de les persones que han caigut i s’han tornat a aixecar en diverses ocasions. Aquesta setmana està més dret que mai. I se li nota.

11
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

Els periodistes i els diaris tenim tendència a tractar els polítics com ninots, oblidant que són persones. Va lluitar molt per arribar a president del Govern i li ha tocat torejar una cosa tan bèstia com aquesta pandèmia. ¿Es va imaginar que li pogués passar una cosa així?

Ni jo ni ningú ens podíem imaginar que haguéssim de patir una pandèmia que és la pitjor crisi sanitària que ha patit Espanya i també la humanitat en els últims cent anys. Crec que, quan té lloc aquest tipus de crisi, s’ha de tornar als fonaments del compromís polític i de la teva condició de ciutadà, ser conscient que has de ser humil. T’estàs enfrontant a un virus desconegut, i no només per al polític o per al ciutadà en general, sinó també per a la ciència. S’ha de ser conscient de les limitacions que té la ciència i reafirmar un compromís amb la defensa de la salut pública i també de les empreses i de l’ocupació.

¿Li val la pena ser allà en aquest moment?

No es mesura així, almenys no ho concebo així... El compromís polític és el que perviu, i un també ha de fer front a conjuntures que no estan planificades, que sobrevenen. Com a conseqüència de la pandèmia, s’han accelerat moltíssims canvis que ja vèiem venir abans, i que van ser objecte del discurs d’investidura, com la transició ecològica o la transició digital, que ha de tenir una perspectiva inclusiva, integradora per establir les bases d’una nova economia que ha de crear més ocupació de qualitat i garantir una competitivitat basada en la sostenibilitat. Són elements que poden semblar abstractes per al públic en general, per al lector si els llegeix d’aquesta manera, però que sens dubte si sabem anticipar les respostes d’aquests desafiaments poden ser font d’un progrés més acusat, d’una ocupació més elevada, d’un desenvolupament econòmic més destacat.

I quan un està ficat en aquest embolic, ¿què li passa pel cap quan l’oposició el vol portar als tribunals després de treballar 16 o 18 hores al dia?

Espanya en això ha sigut un exemple d’una oposició que, quan s’ha apel·lat a la unitat, perquè la unitat era el que clarament es necessitava per fer front a aquesta emergència econòmica, social i sanitària, el que ha fet ha sigut desentendre’s del país. L’últim exemple que hem vist ha sigut amb l’aprovació d’uns pressupostos que són necessaris, però no són només necessaris per al Govern d’Espanya, són necessaris per al futur del país i fins i tot també per a aquelles comunitats autònomes governades per altres partits polítics que ara mateix són a l’oposició. Nosaltres hem adoptat una actitud que és la que connecta amb el sentir majoritari de la ciutadania: tendir ponts, no aixecar muralles, defugir la confrontació, apel·lar al coneixement científic... No deixa de ser curiós, i crec que també molt positiu, que, en el Parlament amb més fragmentació de la història democràtica del nostre país hàgim aconseguit aprovar uns pressupostos imprescindibles amb un nombre més elevat de forces parlamentàries. És veritat que hi ha hagut forces parlamentàries que s’han desentès del present i el futur dels ciutadans, com el partit de Puigdemont, el partit d’Abascal, el partit de Casado… però crec que la bona notícia és que hi ha hagut una majoria de grups parlamentaris que han dit ‘sí’ a uns pressupostos imprescindibles per abordar amb garanties aquesta emergència econòmica, social i sanitària.

Els ciutadans tenen la sensació d’haver fet coses molt extraordinàries: tancar-se a casa, veure familiars morir sols sense enterrar-los, no tenir relacions socials, teletreballar, teleestudiar... Però hi ha la sensació que els polítics han fet el de sempre: barallar-se. ¿En són conscients? ¿Parlen, per exemple amb Pablo Casado, d’aquestes coses?

Aquesta pulsió existeix perquè hi ha molta incertesa. Empatitzo amb aquesta pulsió que té la ciutadania d’incertesa i inestabilitat i d’inseguretat, contra una emergència sanitària, que a diferència de cap altre tipus d’emergències no se sap quin és el final. És veritat que ara mateix estem començant a veure el final i si ens remuntem al principi de la pandèmia, al mes de març, podem entreveure tres etapes d’aquesta emergència sanitària. La primera, que va ser la primera onada, on sobtadament ens vam trobar envaïts per un virus que desconeixíem, que desconeixia la ciència. Amb un enorme esforç, un enorme sacrifici en termes d’impacte social, de pèrdues humanes, però també d’un forrellat a la nostra activitat econòmica, l’estat d’alarma ens va permetre doblegar la corba, ens va permetre reduir a 0 el número de morts. Al Congrés dels Diputats, malgrat tenir debats molt acalorats cada 15 dies per prorrogar l’estat d’alarma, es van obrir pas aliances amb uns i altres grups parlamentaris. Una segona etapa, que és la que hem vist al llarg del mes d’agost, setembre, octubre, quan vam aprovar l’estat d’alarma per a 6 mesos. Els experts ens deien que en sis mesos podíem passar els canvis estacionals amb més garanties. El protagonista ara ja no és el Govern, sinó que són les comunitats autònomes. De nou estem doblegant la corba amb un esforç enorme, sobretot de determinats sectors com el de l’hostaleria i la restauració, i tenim una incidència acumulada inferior a molts països de la UE i continuem caient. Comencem a entreveure una tercera etapa que, sense baixar la guàrdia, ens permet entroncar amb un pla de vacunació al llarg del primer trimestre de l’any que ve. Estem en condicions de dir que la política, igual que els ciutadans, ha fet coses extraordinàries com és aprovar estats d’alarma, com també és basar totes les seves decisions difícils i complexes partint d’unes evidències científiques. Que tinguem més de 700.000 treballadors amb un erto, que hàgim posat en marxa l’escut social més important també amb una aportació de la UE respecte al que passava en l’anterior crisi financera també és extraordinari. No s’ha d’oblidar que el fons de reassegurança de l’atur, llargament demanat per la socialdemocràcia europea, s’ha posat en marxa en el primer semestre i està finançant molts d’aquests llocs de treball. Són elements que permeten reivindicar la política amb majúscules.

Per parlar del que parla la gent aquests dies, ¿ja ha decidit com celebrarà el Nadal?

Espero el que em digui el ministre de Sanitat i, per tant, els científics i els professionals del ministeri. Vull trencar una llança per ells, perquè evidentment en tota aquesta pandèmia també han sigut objecte de crítiques, al meu parer molt injustificades. Més enllà de la mercantilització que en algunes ocasions té el Nadal, ¿què significa per a tots nosaltres? Significa retrobament, significa afecte, significa família. Per tant, des del punt de vista del comportament individual, el millor regal que podem fer als nostres éssers estimats, als nostres amics, als nostres familiars, és regalar seguretat. A partir d’aquí, tots som conscients, després de 10 mesos llargs de pandèmia, de quins són els instruments que necessitem per continuar reduint la corba de contagis. Primer, limitar el número de persones amb qui ens reunim i allà ens diran els experts quin és el número que necessitem per al Nadal. Segon, limitar la mobilitat. I en tercer lloc la restricció de la mobilitat nocturna. La nit de Cap d’Any la passarem, sobretot ho dic pels joves, a casa amb els nostres familiars... també la nit de Nadal i el dia de Reis.

¿Com serà aquesta nova normalitat després de les vacunes?

És molt important que tots els països membres seguim les recomanacions de la UE. Aquesta és una pandèmia que no obeeix a criteris nacionals, ni de creences religioses, ni d’origen, ni de raça... per tant, és molt important que tota la UE vagi de bracet. Ho estem fent ara, per exemple, en la contractació de fàrmacs, ho farem amb les pistes d’esquí o amb les destinacions turístiques en dates tan assenyalades com aquestes. Són passos molt importants que s’estan fent per part de la UE en la línia de federalitzar, d’integrar la resposta, que hem de donar tots els estats membres. El que fem ha d’estar basat en l’evidència científica, en l’assessorament dels científics, això ha sigut una tònica general en tots els processos de presa de decisió que ha fet el Govern d’Espanya, conjuntament amb les comunitats autònomes. I finalment és molt important ser conscients que el procés de vacunació no serà massiu de forma immediata, ho haurem de fer planificadament, perquè les dosis ens arribaran de manera progressiva i hem de saber exactament quins són els grups prioritaris en aquesta primera diguem-ne tanda de l’estratègia de vacunació. Ho hem definit amb els criteris que marca la UE, amb l’assessorament d’experts en bioètica i també experts científics, i el que han de saber els ciutadans és que l’equitat està garantida, i una cosa molt important, la seguretat. La seguretat de la vacuna. Els processos de validació de les vacunes per part de l’Agència Europea de Medicaments i per part de l’Agència Espanyola de Medicaments garantiran que les vacunes seran absolutament segures per al conjunt de la població.

«La gran lliçó és que hem de millorar la nostra atenció primària»

Tot i que les enquestes fan una valoració positiva del Govern hi ha una xifra que preocupa molta gent, el nombre total de morts a Espanya i el número relatiu és molt superior a la mitjana europea. ¿Què s’ha fet malament?

La pandèmia va atacar aquells països que som ‘hubs’ internacionals de viatgers. Nosaltres tenim una gran potencialitat, una gran fortalesa, un avantatge competitiu respecte a altres països i és que tenim un sector turístic que atreia més de 80 milions de persones a l’any. A Barcelona, per exemple, durant aquests últims anys hi ha hagut un gran debat sobre la massificació del turisme, fins i tot es va arribar a parlar de la turismofòbia. Aquesta gran fortalesa s’ha convertit en una porta d’entrada del virus. Perquè es faci vostè una idea, al mes de març, només del nord d’Itàlia a Espanya, arribaven 70 vols diaris. Nosaltres, juntament amb grans capitals com París o Nova York, hem sigut objecte, tant Barcelona com Madrid, d’una pandèmia que va venir a través d’aquests vols internacionals. Amb tot, el sistema nacional de salut ha resistit, ha sigut capaç d’oferir amb eficàcia i amb equitat una resposta conforme amb l’envergadura del repte que teníem. ¿Quines són les lliçons que hem de treure? Europa necessita una certa autonomia estratègica respecte a uns materials de què va mancar en la primera onada i que, evidentment, van fer que aquesta letalitat pogués ser més elevada: epis, respiradors, etc. Un altre dels elements fonamentals que hem d’extreure d’aquesta pandèmia és que hem de reforçar molt més l’atenció primària. El sistema nacional de salut ha focalitzat molts dels seus recursos en el sistema hospitalari, no dic que estigui malament, però la gran lliçó que hem de treure és que hem de millorar la nostra atenció primària.

El Cercle d’Economia li va demanar en un document que s’elevés la inversió en sanitat fins un 10% del PI, cosa que significa invertir 12.000 milions més d’euros... ¿Tenim aquests diners?

En el fons de recuperació, bona part dels recursos aniran destinats a la sanitat, lògicament a la compra de vacunes, però també a la renovació i a la inversió en nova maquinària per al sistema nacional de salut que durant tots aquests anys de retallades s’han ressentit i que no tenen la tecnologia que ara ofereix el mercat. Però el que hem de fer és reforçar el nostre sistema d’atenció primària. I finalment, un dels elements que més dolor va causar, i més estralls va causar en la primera onada, va ser l’atenció en les residències de de gent gran i l’atenció a les persones d’edat avançada. Una de les reflexions que hem de fer, durant els pròxims anys, és fer un sistema menys costós i més conforme amb el que vol la nostra gent gran, que és quedar-se a casa, reforçar els serveis d’atenció en proximitat, els serveis d’atenció domiciliària, allà hi ha un enorme camp per desenvolupar l’economia de les cures i en conseqüència reformar la nostra llei de dependència.

«Vist el que ha passat a les residències, reformarem la llei de dependència»

Notícies relacionades

¿Necessitem hospitals per a epidèmies? Veient les imatges de la inauguració de l’hospital de Madrid, pensava en la cara que li posaran a vostè els anomenats països frugals en la pròxima cimera europea.

No entraré en aquest tipus de reflexions. El missatge del Govern d’Espanya és clar: hem apel·lat a la unitat, al treball conjunt de les diferents administracions. Estem parlant de defensar la salut pública, de salvar vides, però insisteixo que la gran lliçó que hem d’extreure és la de reforçar l’atenció primària. Allà on el sistema durant aquests últims anys no ha compromès tants recursos com hauria i que ara ho hem vist i sofert en primera persona. Hi ha un element fonamental i és la recerca, la ciència. Espanya és un país altament dotat per fabricar vacunes. Moderna fabricarà la seva vacuna per a fora dels Estats Units, és a dir per a la resta del món, a Espanya. En una empresa espanyola. Espanya també està en condicions de convertir-se en una referència quant a la vacunació d’éssers humans. Crec que aquí hi ha un enorme camp de treball conjunt amb les comunitats autònomes. Per tant, allà hi ha moltes lliçons que podem aprendre. Crec que en termes generals els nostres sanitaris han estat a l’altura del desafiament que teníem i ara el que hem de fer és donar-los més instruments, més capacitat perquè de cara a eventuals pandèmies que tinguem en el futur, que vindran, estiguem més preparats.