L'Audiència de Barcelona arxiva la denúncia pel setge a la seu de la CUP

L’Audiència Provincial de Barcelona ha arxivat definitivament la causa oberta pel setge policial a la seu la CUP a la capital catalana el 20 de setembre del 2017. La Policia Nacional va acudir a la zona sense una ordre d’entrada i registre però no va arribar a accedir al número 180 del carrer Casp de la capital catalana. Això sí, va confiscar material sobre el referèndum d’independència que se celebraria dies després, l’1 d’octubre, a l’exterior, concretament, en dos vehicles aparcats seguint ordres de la fiscalia. Durant vuit hores, diversos simpatitzants del partit anticapitalista es van congregar a les portes de l’edifici i finalment els agents es van retirar. 

La comissió jurídica de la CUP va interposar una denúncia al Jutjat d’Instrucció Número 9 que va ser arxivada pel jutge, al·legant que la policia seguia ordres de la fiscalia, i els cupaires van presentar un recurs davant l’Audiència Provincial de Barcelona que va ser estimat i va provocar la citació de testimonis de la formació i dos comissaris de la Policia Nacional com a investigats.

Tres anys després, la sala considera que l’actuació de la Policia Nacional «es va limitar a una actitud d’espera i de retirada de la porta de la seu» i que «va ser proporcional a la successió dels esdeveniments», per la qual cosa descarta que constituís un delicte de coaccions. Això sí, admet que l’arribada d’agents encaputxats de la brigada d’informació per retenir els vehicles aparcats va poder generar «intimidació».

Actuació «proporcionada»

«No consta que cap agent intentés accedir al local o portés a terme qualsevol classe d’actuació contra les persones que es trobaven a l’interior o a l’exterior», argumenta la sala, i justifica l’arribada d’antiavalots al·legant que «els comissaris investigats, amb la seva actuació, proporcionada i ajustada davant la massiva presència de persones que es van congregar per impedir, precisament, l’actuació dels agents, van evitar una alteració més gran de l’ordre públic i sense que es veiés compromès o alterat el dret a la llibertat deambulatoria». En definitiva, l’Audiència estima que la policia va actuar seguint ordres de la fiscalia.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

La sala rebutja també que hi hagués una «extralimitació o excés» en l’ordres dictades per la fiscalia que instaven la policia a intervenir tot el material relacionat amb el referèndum. Segons l’informe, van requisar 5.974 cartells que promovien el vot l’1-O, 120 més amb el lema «No votis l’1 d’octubre. No a la república» al costat d’una imatge de Franco, 802 més a favor de la remunicipalització de l’aigua, 54 de l’organització Poble Lliure, 326 amb el missatge «L’1 d’octubre república des de baix», 18 en format tríptic, 2 pancartes grans en què es podia llegir «La república és a les nostres mans», 68 petos verds utilitzats per voluntaris de les entitats sobiranistes, 300 banderins de tela, 1 caixa d’adhesius i 30 barrets amb l’etiqueta «Sí, vol dir prendre partit». 

En un comunicat, la CUP defensa que el setge policial sense ordre judicial d’entrada i registre «va suposar una clara vulneració dels drets civils i polítics», però, alhora, és «una victòria per a la gent que va posar el seu cos i la intel·ligència col·lectiva» per evitar l’entrada dels agents a la seu: «Arxivar aquesta causa sense la celebració d’un judici suposa una mostra més que l’aparell repressiu de l’Estat espanyol, conformat per tots els seus actors policials i judicials, es troba plenament posicionat en el combat polític per impedir l’exercici del dret a l’autodeterminació», afegeix el partit.