Ni el Govern ni El Homrani detallen el cessament de la cúpula de Treball

Ni una paraula. Transcorregudes 24 hores des que el conseller Chakir el Homrani destituís dos dels seus puntals, Josep Ginesta i Cesc Iglesies, ni el mateix titular de Treball ni el Govern van oferir cap explicació. L’única que va sortir als mitjans va ser la portaveu de l’Executiu, Meritxell Budó, per donar constància del cessament de tots dos i el seu relleu per Oriol Amorós i Marta Cassany.

Fonts republicanes del Govern van atribuir la mesura, que afecta dues persones amb ampli predicament i historial de responsabilitats a ERC, a El Homrani «però òbviament treballada amb Pere Aragonès». Una segona font republicana, més sorpresa per la caiguda dels dos directors generals («són gent que en sap») la va atribuir en exclusiva al conseller com a via de demostrar certa proactivitat després del fiasco generat la setmana passada amb el llançament d’ajuts amb ‘numerus clausus’ i rigorós ordre d’arribada.

El president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va afirmar que els cessaments busquen un «revulsiu» en el departament. «El conseller ha decidit fer canvis amb la idea de reforçar «les àrees clau», va assenyalar el republicà. Abans, els partits de l’oposició havien reclamat a El Homrani que dimitís. 

Millora pandèmica

El doble cessament es produeix just quan els ecos del nyap s’anaven difuminant i quan el Govern ultima (s’espera per a aquesta mateixa setmana) una nova tanda d’ajuts, aquesta sí, prolongats en el temps i sense prioritzar la velocitat de l’autònom amb el ratolí de l’ordinador. I just quan les dades sanitàries permeten ja anunciar la flexibilització de les restriccions en els sectors econòmics afectats.

La portaveu del Govern va anunciar, sense detallar «perquè no està encara tancat», l’atenuació d’aquestes limitacions, tot i que sí que va assenyalar que els sectors de la restauració, la cultura i l’esport serien entre els beneficiats. Segons Budó, el nou esperit que regeix el Govern és el d’atendre el binomi salut-economia. Amb tot, ha asseverat que no s’és «en un escenari de desescalada, sinó de flexibilització de les restriccions». 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

D’altra banda, el Govern va aprovar un nou augment del seu pressupost, a càrrec del fons extraordinari de l’Estat per a la lluita contra la Covid-19, de 795 milions. La major part d’aquest increment es derivarà a la Conselleria de Salut. És aquest el quart augment des de l’inici de la pandèmia, juntament amb els 1.230 milions del mes de juliol, els 354 del setembre i els 420 derivats de la variació del límit de dèficit, després que se situés la taxa de referència del dèficit per a aquest 2020 en el 0,2% del PIB.

Fons amb què creïn diferents ajuts, com l’aprovat aquest mateix dimarts, per valor de 25 milions d’euros, de compensació al sector esportiu pel tancament de les instal·lacions decretat. Poden optar a aquests ajuts els titulars de la gestió d’aquests equipaments, siguin clubs, federacions o empreses del sector.