memòria històrica

Els Franco reclamen a la jutge un termini d'«almenys» dos mesos per a la mudança de Meirás

Presenten un escrit al jutjat en el qual insisteixen en el seu dret a retirar els béns, que, al·leguen, podrien considerar-se «abandonats a tots els efectes» si es queden a l'immoble

Vista exterior del pazo de Meirás.

Vista exterior del pazo de Meirás. / Efe

3
Es llegeix en minuts
Antares Pérez

Dos mesos, «almenys», per realitzar el trasllat dels béns mobles del Pazo de Meirás. És el que sol·liciten els hereus del dictador Francisco Franco en un escrit que va entrar ahir, 16 de novembre, al jutjat. La petició d’aquest termini de dos mesos, que començaria a comptar una vegada finalitzat l’inventari de béns, es produeix poc després que la Xunta els denegués l’autorització per traslladar a Madrid les estàtues del Mestre Mateo, en litigi, i que, com a bé d’interès cultural, necessiten permís autonòmic per a qualsevol mudança.

En el seu escrit, els Franco defensen novament el seu dret a traslladar tots els béns mobles de l’interior del Pazo de Meirás, que, recalquen, no van ser objecte de la sentència que els ha condemnat en primera instància a tornar l’edifici i les finques. Els seus representants legals argumenten que, en cas de deixar els béns al Pazo, aquests podrien ser considerats «béns abandonats a tots els efectes» i avancen la seva intenció de recórrer les mesures cautelars decretades pel Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya del 9 de novembre, que va prohibir retirar qualsevol bé de Meirás fins que no es realitzi un inventari complet.

El jutjat va ordenar als Franco entregar el Pazo provisionalment a l’Estat el pròxim 10 de desembre. La data es va fixar abans que decretés les mesures cautelars per realitzar un inventari complet de béns, per a la realització del qual els tècnics de Cultura de la Xunta i de Patrimoni Nacional disposen d’un termini inicial de 20 dies, que podria prorrogar-se. Els Franco denuncien que el temps corre en contra seu, argumenten que el termini concedit inicialment constitueix un interval de temps «molt pròxim al mínim del qual disposa tot condemnat» i apel·len a les dimensions de la mudança que planegen: «Es tracta d’un immoble de considerables dimensions, a l’interior del qual hi ha gran quantitat de coses», apunten.

Els Franco justifiquen la necessitat d’un termini d’«almenys» dos mesos per a la mudança en «les òbvies dificultats» derivades de la pandèmia i en el fet que al Pazo de Meirás tenen la seva vivenda habitual els guardes, un matrimoni amb menors al seu càrrec, que «no només han de retirar les seves coses» sinó «que han de fixar un lloc alternatiu per a la seva residència». El futur dels guardes encara està en suspens i formacions com el BNG han demanat que es mantinguin els seus contractes.

Xunta Pro Devolució

La Xunta Pro Devolució do Pazo de Meirás, l’òrgan impulsat per la Diputació del qual formen part ajuntaments, la Reial Acadèmia Gallega, col·lectius per la recuperació de la memòria, universitats o investigadors tornarà a reunir-se divendres que ve. Serà la primera trobada després de la sentència que estima el recurs de l’Advocacia de l’Estat i condemna els Franco a tornar el Pazo.

Notícies relacionades

La Diputació explica que els objectius principals d’aquesta reunió són abordar el futur de la Xunta Pro Devolució i els futurs usos del Pazo de Meirás i, de forma més immediata, els continguts de les visites a aquest bé d’interès cultural a partir de la seva devolució provisional a l’Estat.

El diputat de Patrimoni, Xosé Luís Penas, va defensar ahir que els itineraris hauran de mostrar la història recent de la recuperació del Pazo com a bé públic. El responsable nacionalista va defensar a més la necessitat de retirar d’As Torres tots aquells elements que han contribuït a fer del Pazo «un temple del franquisme» i una «destinació de franquistes passats». Penas apunta que els futurs usos de Meirás han de ser fruit d’una reflexió col·lectiva.