TAMBÉ CONTRA COMÍN I PONSATÍ

L'Eurocambra cita Puigdemont el 7 de desembre perquè defensi la seva immunitat

La comissió d'afers jurídics del Parlament Europeu celebra el primer debat, a porta tancada, sobre l'aixecament de la immunitat parlamentària

L'expresident al·legarà errors de procediment, persecució política i manca de fonament en els delictes per tombar la petició del Tribunal Suprem

zentauroepp55208498 grafcat2369  cornell  del terri  girona   01 10 2020   el ex201004183604

zentauroepp55208498 grafcat2369 cornell del terri girona 01 10 2020 el ex201004183604 / David Borrat

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La comissió d’assumptes jurídics del Parlament Europeu ha citat per al pròxim 7 de desembre els eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per respondre el suplicatori cursat pel Tribunal Suprem per aixecar-los la seva immunitat parlamentària, i el procediment formal del qual ha arrencat aquest dilluns a l’Eurocambra.

Cada un d’ells tindrà 15 minuts per exposar el seu cas (en compareixences separades) al que seguirà un torn de preguntes dels membres de la comissió. Tot això a porta tancada. La convocatòria es preveu que pugui ser presencial, perquè les restriccions imposades fins ara al Parlament Europeu expiren el 30 de novembre, però tot dependrà de la situació de la pandèmia. Si no millora, serà per via telemàtica. En aquestes compareixences podran estar acompanyats per un advocat o assessor jurídic tot i que aquest últim no podrà prendre la paraula.

El primer examen s’ha realitzat aquest dilluns «sense cap problema», segons fonts coneixedores, més enllà dels esculls habituals per la distància i els problemes de connexió, però «sense problemes d’envergadura». Aquesta primera sessió consistia en la presentació per part del ponent designat, el búlgar Angel Dzhambazki, adscrit al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus del qual formen part Vox o els nacionalistes flamencs de l’N-VA, i un primer debat en què només podien intervenir els membres de la comissió, que presideix l’eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez.

Informe i votació

Amb la informació i la documentació rebuda, el ponent haurà d’elaborar un informe de recomanació que serà discutit en la següent reunió de la comissió d’afers jurídics, també a porta tancada. En farà falta una quarta on, previsiblement, tindrà lloc la votació sobre l’aixecament o no de la immunitat. Una vegada conclòs el tràmit, l’última etapa serà la votació en el ple de l’Eurocambra per majoria simple. Totes les reunions en la comissió parlamentària seran secretes.

Es tracta d’un tràmit que habitualment es prolonga entre tres i sis mesos», per la qual cosa difícilment es podrà decidir abans de les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer. En cas d’aixecar-se la immunitat, perquè puguin ser jutjats a Espanya, es podrien reactivar les euroordres que van quedar en suspens després de la proclamació com a eurodiputats de Puigdemont, Comín i Ponsatí. La defensa dels polítics independentistes augura que encara en aquesta situació continuarien donant batalla en els tribunals.

Persecució política

Notícies relacionades

Segons fonts jurídiques, els eurodiputats denunciaran l’existència d’errors de procediment. Com, per exemple, que el Tribunal Suprem no és l’òrgan judicial competent per sol·licitar el suplicatori, tal com ja va dictaminar el Tribunal de Brussel·les el 7 d’agost en la sentència que va rebutjar l’euroordre cursada contra l’exconseller Lluís Puig. A més, al·legaran que algun dels delictes pels quals se sol·licita la seva extradició, com la sedició, no estan fonamentats, ja que no existeix en països com Alemanya, Bèlgica, Itàlia o França. També utilitzaran com a argument la sentència del tribunal alemany de Schleswig-Holstein que va examinar l’euroordre de Puigdemont i que va determinar que no s’havia produït un delicte de rebel·lió ni de sedició, així com les opinions de grups com Amnistia Internacional.

Finalment, denunciaran que el suplicatori respon a un cas de ‘fumus persecutionis’ o ‘persecució política’ per impedir que continuïn exercint d’eurodiputats. «És innecessari justificar que la intenció dels tribunals espanyols és impedir que exerceixin d’eurodiputats. És evident», asseguren fonts jurídiques pròximes als eurodiputats, que incidiran que «no tindran un judici just» en cas d’extradició, en la falta de neutralitat de la Junta Electoral Central i en el paper d’instigador del partit d’extrema dreta Vox, que precisament compta amb un eurodiputat suplent en la comissió d’afers jurídics del Parlament Europeu.