EL COST DE LA PANDÈMIA

Aragonès pressiona Sánchez perquè transfereixi fons per als ajuts

El Govern, després del fiasco amb els autònoms, redobla esforços per nodrir les arques de la Generalitat

JxCat i ERC aprofiten la part més dura de la segona onada per atacar-se sense rubor

vhir3

vhir3

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

Lliçó de vida per al Govern, part republicana: el pur voluntarisme, sense més ni més, és contraproduent. L’experiència de la setmana passada, amb el fiasco dels ajuts als autònoms va fer saltar les alarmes a la plaça del Moviment Obrer, seu d’Economia i del vicepresident en funcions de presidència, Pere Aragonès. Conscients de la magnitud de l’error, sobretot conceptual, que suposa obligar els contribuents, en ple tsunami de crisi econòmica per la pandèmia, a jugar al joc de les cadires per aconseguir una ajuda, el president substitut va fer un cop de timó i va replantejar el seu futur, per fer-les universals i sostingudes en el temps. I tan important com el dibuix sobre el paper és dotar de fons aquests ajuts, amb unes arques autonòmiques exhaustes. Aragonès, segons fonts de l’Executiu, ha redoblat en els últims dies la seva pressió a Pedro Sánchez perquè efectuï una transfusió econòmica immediata i, així, atendre les lògiques reclamacions de tots els sectors afectats. Amb els hotelers i els autònoms obrint la cua.

La voluntat del Govern és que els diners es transfereixin i es gestionin des de Barcelona, no en forma d’ajuts de l’Estat. «Ells recapten els impostos, ells tenen els diners, ells han de respondre a les necessitats de la gent», apunten des de Moviment Obrer.  I aquí tornem al lament pel voluntarisme. Diverses veus d’ERC van assenyalar, a posteriori, que si la Generalitat no disposa de fons hauria sigut molt més didàctic promoure una ajuda universal a tots els autònoms amb el poc líquid disponible, a risc de concedir quantitats irrisòries, per donar a entendre l’ofec financer de la Generalitat.

Perquè el rumb que ha marcat Aragonès al Govern és aquest. Posar com a prioritat l’aplanament de la corba d’aquesta segona onada i atendre mitjançant fons públics l’aturada d’activitat dels sectors. El criteri és ferm i els republicans es veuen reforçats per les dades. Consideren inaudit que ara hi hagi qui posi com a exemple la Comunitat de Madrid, quan allà la segona onada va començar quatre setmanes abans.

Sense debat ideològic

Tampoc hi ha una oposició ideològica de JxCat, entre altres coses, apunta una veu de l’entramat governamental, perquè «cada conseller s’encarrega estrictament de la seva àrea». «Només Damià Calvet fa gala de cert treball d’equip i visió de país», assegura. A l’altra banda de la balança hi ha, com era de suposar, Ramon Tremosa. Els republicans es declaren «impactats» amb el que fa el conseller d’Empresa. I no favorablement. «No ha entès el que significa estar en un Govern. Va a la seva amb els seus acudits. Tot ho viu com un combat en què guanya o perd», apunta una veu, i una altra afirma que «ja ho feia a l’Europarlament».

El que ha passat aquesta setmana, al·lega la part republicana, n’és un bon exemple. Dilluns, la consellera de Salut, Alba Vergés, ja va afirmar públicament que es prorrogarien les restriccions a l’hostaleria. «I expressament i sense consultar, envia una proposta al gremi hoteler», la de l’obertura de 13 a 16 hores. «Per acabar-ho d’adobar, dijous els planta i se’n va a visitar la seu d’Amazon, just quan creix la campanya del petit comerç» contra el gegant de la distribució.

El tram més dur ha passat

Notícies relacionades

Aixecant el focus, els republicans consideren que aquesta dura setmana que han deixat enrere marca, amb les dades a la mà, el final del tram més dur de la gestió de la pandèmia, fins al 14-F. Quan Quim Torra va ser inhabilitat, Aragonès era conscient que la segona onada determinaria amb quina força arriben els republicans a les eleccions. «Queden les ucis», reiteren els republicans, amb referència a aquest objectiu d’ocupació de 300 llits per malalts de Covid (ara està en 600), perquè la velocitat de contagi ja s’ha estabilitzat per sota de l’1.

La part puigdemontista de l’Executiu, per la seva banda, es posa les mans al capdavant amb el fiasco dels ajuts als autònoms i creuen que punxa la bombolla d’autopromoció d’Aragonès com a gestor eficient. A falta d’un corpus ideològic que cohesioni Junts, un partit que es defineix com de centreesquerra però tria com a conseller un liberal com Tremosa, els puigdemontistes semblen haver-se abonat a seguir en el Govern les pautes que marca el PDECat. Des de la crida del conseller d’Empresa a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, contra l’opinió de la líder de Junts al Congrés, Laura Borràs, a oposar-se a la pròrroga de les restriccions. L’absència d’un lideratge entre els consellers puigdemontistes dins el Govern resta força, no obstant, a aquests postulats.