Protesta de nou tribunals per l'elecció del poder judicial

La proposta del Govern de dur a terme una reforma exprés de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per rebaixar la majoria parlamentària necessària per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) continua trobant opositors. Els últims en sumar-se han sigut nou tribunals superiors de justícia dels 17 que hi ha a Espanya que –de manera inèdita– van formalitzar aquest diumenge una resposta crítica a la proposta de Pedro Sánchez, malgrat que aquest mateix va anunciar fa dues setmanes que paralitzarà aquesta iniciativa per intentar arribar a un acord amb el PP.

Les sales de govern dels tribunals superiors de justícia de Castella i Lleó, Madrid i Extremadura van ser els primers en mostrar la seva disconformitat amb la proposició de llei que van registrar el PSOE i Unides Podem. En les últimes setmanes s’han sumat també els TSJ d’Andalusia,  País Valencià, Navarra, Aragó, País Basc i Múrcia, tot i que en aquests tres últims no hi va haver unanimitat i alguns magistrats van emetre vots particulars en contra del pronunciament per considerar que s’excedia de les seves atribucions.

Despolititzar la justícia

En els comunicats que han publicat coincideixen a mostrar el seu «rebuig» i la «preocupació» de la carrera judicial per una modificació que pretén rebaixar de majoria reforçada (tres cinquens del Congrés) a majoria absoluta (la meitat de la cambra) l’elecció dels jutges i magistrats que componen el CGPJ. Segons expliquen, aquesta reforma suposaria una minva de les garanties d’independència de l’òrgan de govern dels jutges. Referent a això, afirmen que per despolititzar la justícia és necessari seguir les recomanacions de l’informe GRECO de la Comissió Europea i de la Comissió de Venècia, on s’indica que l’elecció dels dotze vocals judicials del CGPJ ha de ser de manera directa pels mateixos jutges i magistrats.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

A més d’exigir la retirada de la proposició de llei, els nou tribunals van assenyalar la necessitat de desbloquejar la negociació entre el PSOE i el PP per activar la renovació d’aquest òrgan que porta en funcions més de dos anys. Referent a això, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va posar èmfasi que la reforma busca eludir l’actual consens polític necessari.

La negociació política

No obstant, actualment la iniciativa registrada per socialistes i morats es troba paralitzada. Durant la moció de censura de Vox, Sánchez va allargar la mà al líder del PP, Pablo Casado, per asseure’s a negociar. Tot seguit, els conservadors van posar sobre la taula les seves condicions: retirar la proposició de llei, excloure Unides Podem de les negociacions i despolititzar la justícia. En aquest últim punt, la proposta dels populars coincideix amb l’expressat pels nou tribunals superiors de justícia: els 12 vocals del CGPJ han de ser escollits per jutges i magistrats. Dissabte passat, el PP va anunciar que presentarà mocions a tots els ajuntaments i parlaments autonòmics per pressionar el PSOE en aquesta direcció.