L'estrès que genera en la gent l'allau de mesures anti-Covid (i en els funcionaris del BOE)

«Per fer-se a la idea del canvi d’escala, normalment de mitjana hi ha una modificació a la setmana en alguna de les normes urbanístiques de les 17 comunitats autònomes. En aquest canvien una dotzena de normes al dia», diu. Amb gairebé dos milions de descàrregues, la normativa Covid-19 té el rècord del BOE, un treball invisible que ara acapara totes les mirades. «Aquesta quantitat de descàrregues les suma el Codi Penal en 10 anys», diu el director general del BOE, Manuel Tuero.  

Des del març s’han publicat fins a 26 butlletins extraordinaris; és a dir, dos butlletins per dia. «Hem vist com es feia de dia estant a la feina», indica Tuero. «Són normes molt diferents, s’elaboren molt ràpid, són breus, i moltes estan fetes per durar 15 dies. Des del punt de vista normatiu és molt nou», afirma Marinero.

Dijous passat a la tarda, ‘BOJA’ (el butlletí de la Junta d’Andalusia) era un dels temes més comentats a Twitter. El president de la Junta, Juanma Moreno, havia anunciat el dia abans el tancament perimetral de la regió i de 449 municipis per a la mitjanit i tot just unes hores abans el Butlletí Oficial de la Junta d’Andalusia no s’havia publicat. Ciutadans però també ajuntaments andalusos van denunciar la inseguretat jurídica: «Tenim multitud de sol·licituds de desplaçaments i sense normativa on emparar-se per emetre’ls», deia Consuelo Doncel, secretària-interventora a Lora del Río, Sevilla. «Jo estic igual. Acaben d’anunciar mesures que entren en vigor demà i al DOGC res. Una inseguretat jurídica total», li responia Alba Estévez, de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, a Barcelona. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que recollia noves restriccions es va publicar passada la mitjanit, amb mesures que contemplen tancaments municipals cinc hores després.

A més precisió territorial, més normes

La ingent normativa que s’ha derivat de la Covid ha sigut excepcional. «Moltes són d’àmbit municipal, i lleugerament diferents de les d’un altre municipi, perquè es fan en funció de les dades epidemiològiques. Aquest grau de detall al principi de la pandèmia no hi era; si se’m permet l’expressió, es legislava pel broc gros», indica Marinero. És la conseqüència principal del pas d’un comandament únic al govern de les comunitats autònomes: més capacitat d’afinar les mesures necessàries i circumscriure-les només al seu territori, però també més disparitat i varietat de normes. Els tancaments perimetrals del cap de setmana són un bon exemple que ja ni tan sols serveix conèixer la normativa de la pròpia comunitat. D’aquí la important tasca de l’agència del BOE: «Hem aconseguit crear un punt únic d’accés al dret, molt útil en aquest moment», afirma Tuero. Ho van començar a fer al principi de la pandèmia, abans que les comunitats agafessin el timó, i el canvi els ha agafat «en forma».

Des del març s’han aprovat tres decrets d’estat d’alarma amb set pròrrogues i 25 reials decrets llei, tots relacionats directament o indirectament amb la crisi sanitària. S’inclouen lleis amb mesures alienes a la Covid-19 però amb una tramitació que s’ha accelerat per la pandèmia, com l’ingrés mínim vital o la llei de treball a distància. A més de 200 textos més entre ordres, acords i resolucions. Són normatives «complexes i confuses», en què s’inclouen mesures «amb vocació de permanència en legislació per a una situació excepcional, cosa que fa que tot tingui una complexitat bastant alta», diu Tuero. A escala autonòmica, el volum de normes de cada comunitat és bastant similar. A Catalunya ja sumen 165 normes; una trentena, decrets llei. I pujant. 

Gairebé 7 de cada 10 ciutadans volen que gestionin el Govern central i les comunitats autònomes en col·laboració, segons el CIS. Però és la difícil «cogovernança» la que està tibant les costures d’un estat autonòmic que mai abans s’havia enfrontat a una situació similar. La disparitat de mesures autonòmiques, que no sempre sorgeixen dels acords del Consell Interterritorial de Sanitat, no contribueix a aclarir-se amb l’embolic normatiu. «El ciutadà quan llegeix el BOE no se n’assabenta», sentencia Tuero.

Un mar de dubtes

Notícies relacionades

Illa descarta a curt termini els confinaments domiciliaris

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional constaten que tornen a augmentar les consultes dels ciutadans per aclarir dubtes. «Al que arriba a través del BOE li donem aplicació directa, nosaltres hem d’estar al dia de tot el que surt, sobretot de mobilitat», indiquen des de la Benemèrita. Tot i que en alguns moments la situació ha sigut una mica caòtica i d’improvisació, amb poc marge per muntar controls o donar indicacions a tots els guàrdies que hi ha al carrer, l’estructura funciona perquè cada agent coneix les mesures de l’àrea en què opera. «S’ha d’estar molt més atent i més al dia de tot perquè són decisions que es prenen per a ja mateix, però en general la ciutadania està posant facilitats», assenyalen des de la Guàrdia Civil. Normalment, els agents no posen sancions durant les primeres hores de vigència de noves normes i es limiten a informar els ciutadans i fer pedagogia.

A la policia li arriben el major nombre de consultes a través de les xarxes socials. L’allau de missatges de la primera onada es va reduir amb el període d’estiu, però cada vegada que hi ha alguna novetat important es tornen a multiplicar les preguntes. «Nosaltres el que no podem fer és interpretar la norma. Quan ens posen una casuística massa concreta, el que fem és remetre’ls als butlletins perquè cada persona ho interpreti», indiquen des de la policia. «Entre nosaltres també tenim dubtes, però el Govern, a través dels mitjans de comunicació, ens ajuda perquè la informació arribi més ben païda».