El Suprem manté l'ordre d'arrest de Puigdemont

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat les interlocutòries de l’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, de gener i març en què va acordar mantenir les ordres de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, així com demanar al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat corresponent als dos primers.

La Sala d’Apel·lació rebutja els recursos dels quatre recurrents, en els quals sol·licitaven que es deixessin sense efecte les esmentades ordres de detenció que consideraven incompatibles amb les immunitats que els corresponen com a eurodiputats. El Suprem assenyala que tenint en compte que els recurrents han sigut processats per fets que poden ser constitutius de delictes greus i que s’han posicionat en situació de rebel·lia, «les ordres de recerca, detenció i ingrés a la presó han de considerar-se justificades, al ser absolutament necessàries en ordre a assegurar l’acció de la Justícia, que no només exigeix la possibilitat de practicar diligències, sinó garantir que els processats es trobin a disposició del tribunal». Recorda que l’existència de les ordres de detenció no han impedit als recurrents assolir la condició efectiva d’europarlamentaris, ni assistir a les sessions del Parlament.

La Sala analitza l’abast de les immunitats i remarca que els recurrents obliden que en aquest cas «no es tracta de l’emissió d’una ordre de detenció contra un europarlamentari, sinó de l’adquisició d’aquesta condició per unes persones contra qui, anteriorment a aquell moment, s’hi havien emesos ordres de detenció, per la presumpta comissió de fets que podien ser constitutius de greus delictes». I, en aquestes circumstàncies, el TJUE va entendre, recorda la Sala el passat 19 de desembre, que és possible que un tribunal intern, si ho considera necessari, mantingui la situació de presó provisional prèviament acordada respecte d’una persona que ha adquirit posteriorment la condició d’europarlamentari, sempre que, al més aviat possible sol·liciti al Parlament la suspensió de la immunitat, com es va fer en aquesta causa.

Processament anterior a l’elecció

La interlocutòria recorda que el processament dels recurrents es va acordar abans que adquirissin la condició de membres del Parlament europeu, per la qual cosa «no s’aprecia contradicció amb el dret europeu, en la mesura que en el dret intern es reconeixen els europarlamentaris les mateixes immunitats dels parlamentaris nacionals, i que és el mateix dret europeu el que es remet a la regulació de cada estat. Tampoc amb la finalitat reconeguda a les immunitats, ja que no pot considerar-se persecució arbitrària pertorbadora de la funció del Parlament l’acció de la justícia d’un estat membre, iniciada amb molta anterioritat a l’adquisició de la condició de parlamentari i per fets que no tenen a veure res amb les seves funcions com a tal».

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El tribunal assenyala que la finalitat de la immunitat és garantir que l’eurodiputat pugui exercir lliurement el seu mandat sense ser objecte de persecucions polítiques arbitràries, operant com una garantia de la independència i integritat del Parlament. «Però no tenen com a finalitat establir una absoluta immunitat davant l’acció de la Justícia, amb més raó quan es tracta de fets i de processos anteriors a l’adquisició de la condició d’europarlamentari, i sense que aquells presentin cap relació amb les funcions que se li assignen com a tal. Dit una altra forma, l’acció justificada de la Justícia no pot ser valorada com una persecució política arbitrària», remarquen els magistrats.

En altres paraules, no pot valorar-se de la mateixa manera la situació de qui és perseguit judicialment després de ser elegit parlamentari, que la de qui, estant immersos en un procediment penal per fets aliens, adquireix després aquella condició.