Els tribunals superiors també es manifesten en contra de la reforma del Poder Judicial

Poques lleis han reunit tant consens, tot i que en el seu cas, en contra, com la reforma de la llei orgànica del poder judicial presentada pel Govern central per forçar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest dilluns, a les crítiques manifestades per les principals associacions de jutges des del primer moment s’hi han sumat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el d’Extremadura i el de Castella i Lleó, així com el Col·legi d’Advocats de Madrid i l’Associació de Fiscals.

A més, l’òrgan de Govern dels jutges ha posat data al ple en el qual mostrarà la seva discrepància amb la reforma legal anunciada. S’esperava per a aquesta setmana, però serà el dia 28, vigília de la sessió plenària ordinària d’aquest mes, per evitar desplaçaments dels vocals en plena pandèmia, decisió acordada amb els set vocals que van proposar que se celebrés.

A instàncies dels membres de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), les Salas de Govern dels TSJ de Madrid, Extremadura i Castella i Lleó han mostrat el seu rebuig a la modificació que consideren «una minva en les garanties d’independència judicial». Fonts jurídiques assenyalen a aquest diari que al llarg de la setmana se sumaran més tribunals superiors, segons es vagin reunint els seus òrgans de govern.

Designació per jutges

El tribunal extremeny i el castellanolleonès advoquen per «la designació directa dels vocals judicials del Consell pels mateixos jutges», opció tradicionalment encapçalada pel PP, però que va abandonar en l’última reforma legal amb la qual es va constituir l’actual CGPJ, i que avui ha recuperat de nou per a una futura renovació, però no per a la pròxima.

En qualsevol cas, el més dur és del TSJ madrileny, que titlla la reforma d’inconstitucional i veu poc «lògic» que uns vocals siguin elegits amb uns requisits i altres amb altres «per complir la mateixa funció».

Segons la seva opinió, la reforma, que s’allunya de les recomanacions europees per «descartar la imatge de politització de la justícia» espanyola, és «un menyscapte de la separació de poders que ha de caracteritzar un sistema veritablement democràtic, al deixar a decisió del poder polític la configuració personal de l’òrgan de govern del Poder Judicial, facilitant amb això una intromissió que col·lideix amb les bases de l’Estat de dret». 

Inseguretat jurídica

El Col·legi d’Advocats de Madrid ha volgut deixar clar que «el sistema d’elecció dels membres del CGPJ s’aplica de manera ininterrompuda des de 1985, de manera que pretendre canviar-lo per raons estrictament polítiques atempta contra el principi de seguretat jurídica».

«Si a partir d’ara el Govern de torn, amb el recolzament de la majoria absoluta del Parlament, pot modificar el sistema d’elecció dels membres del CGPJ, a més de la seva dubtosa constitucionalitat, la ciutadania i els operadors jurídics no sabrem mai a què atenir-nos, i a més es posa en gravíssim risc la percepció general sobre la necessària independència del poder judicial respecte del poder executiu, ja que és evident que sense separació de poders no hi pot haver Estat de dret», lamenta.

Plantada al Ministeri

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

L’Associació de Fiscals, per la seva banda, ha decidit sumar-se a la plantada anunciada divendres per les associacions majoritàries de jutges, l’Associació Professional de la Magistratura i Francisco de Vitoria, i no acudir a les reunions previstes aquesta setmana amb el secretari d’Estat de Justícia, Pablo Zapatero. 

Els col·lectius, de tendència conservadora, consideren que no val la pena discutir aspectes puntuals dirigits a la tan anhelada modernització de la justícia, mentre no es retiri la reforma que consideren que atenta contra la independència judicial.