INDAGACIONS JUDICIALS

Anticorrupció, en contra d'investigar Pablo Iglesias pel 'cas Dina'

Remet una nota interna a la fiscalia general per a l'elaboració de l'informe definitiu sobre la imputació del vicepresident

zentauroepp55407351 iglesias201014092750

zentauroepp55407351 iglesias201014092750 / Mariscal

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez / Agencias

La Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional ha enviat una nota interna a la Fiscalia General de l’Estat en què s’oposa que s’obri una investigació en el Tribunal Suprem al vicepresident segon del Govern i líder de Podem, Pablo Iglesias, sobre l’anomenat ‘cas Dina’, les indagacions del qual miren d’aclarir el robatori del mòbil de l’exassessora del partit Dina Bousselham.

Segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i ha confirmat aquest diari, aquesta nota interna s’ha entregat al tinent fiscal Luis Navajas, perquè la tingui en compte a l’hora de redactar el seu informe definitiu sobre si procedeix obrir causa en l’alt tribunal Iglesias o no. La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha assenyalat aquest mateix dijous, quan se li ha preguntat per aquesta qüestió, que ella no opina i no participa en el desenvolupament de l’informe que prepara el ministeri públic sobre Iglesias.

Fonts fiscals confirmen que aquesta nota interna ha sigut enviada a la fiscalia general. En aquests moments, la Sala d’Admissions del Jutjat Penal del Suprem es manté a l’espera d’aquest informe del ministeri fiscal, sol·licitat la setmana passada, per decidir si procedeix anar contra Iglesias pels delictes de descobriment i revelació de secrets, amb agreujant de gènere, danys informàtics i acusació o denúncia falsa i simulació del delicte.

Perjudicat o no

La Fiscalia Anticorrupció, que va ser la que va demanar al jutge Manuel García Castellón que retirés a Iglesias la condició de perjudicat en el cas davant les contradiccions apreciades, també va reclamar ja llavors al magistrat que cridés a declarar Bousselham perquè aquesta podria assenyalar si decidia emprendre accions legals contra Iglesias o acceptava el seu perdó, amb la qual cosa ja no se’l podria investigar per un delicte de descobriment o revelació de secrets.

El jutge es va negar llavors a citar-la per considerar-ho «precipitat» i va continuar instruint la causa fins a concloure en la seva exposició raonada al Suprem que Iglesias va utilitzar a posta de manera fraudulenta aquest procés per intentar aconseguir algun tipus d’avantatge electoral davant els comicis d’abril del 2019.

A més del delicte de revelació de secrets, amb agreujant de gènere, per haver-se quedat amb la targeta del mòbil temps després de recuperar-la de mans del president Grupo Zeta, Antonio Asensio, el jutge considera que caldria investigar-lo també per un delicte de danys informàtics en relació amb l’estat que presentava la targeta entregada a Dina, i per acusació o denúncia falsa i/o simulació delicte (pel presumpte ús fraudulent d’aquest cas).

El perdó

En el seu escrit, Anticorrupció mostra la seva disconformitat amb el dictamen de García Castellón i reitera que la revelació de secrets decau amb el perdó de la presumpta agreujada, i que ella mateixa va formular en una carta remesa al magistrat en la qual exculpava Iglesias del que havia passat amb la targeta.

Sobre el delicte de danys informàtics recorda l’existència d’un informe de policia científica que conclou que no es pot acreditar que la targeta de Bousselham patís danys que no fossin els que va patir al remetre-la ella a una empresa especialitzada per mirar de recuperar-la.

La fiscalia, a més, discrepa de la decisió del jutge d’enviar aquest assumpte al Tribunal Suprem abans d’esgotar la via ordinària per aprofundir en la investigació, en la qual García Castellón ha inclòs també no aforats, els lletrats de Podem Marta Flor Núñez, que ha exercit com a advocada de Iglesias i Bousselham, i Raúl Carballedo.

Hauria d’haver-se inhibit

Anticorrupció, que descarta, per tant, els delictes de revelació de secrets i de danys informàtics, creu respecte als de fals testimoni o simulació de delicte que García Castellón hauria d’haver-se inhibit en favor d’un jutjat ordinari per, una vegada instruït el cas, dirigir-se a aquest altre jutge al Suprem si apreciés la possible implicació d’aforats en els fets.

Notícies relacionades

A més d’Iglesias, el jutge de l’Audiència Nacional ha demanat al Suprem que obri causa a una altra aforada, l’exresponsable dels serveis jurídics de Podem i vicepresidenta quarta del Congrés, Gloria Elizo. En aquest sentit, Anticorrupció retreu que el magistrat demanés la investigació de membres del servei jurídic de Podem no aforats sense abans haver-los escoltat.

D’altra banda, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), a través d’un comunicat, se suma a la denúncia del jutge Manuel García-Castellón, en què interpel·la el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a fi que es prenguin les mesures idònies per a la seva protecció i «per vetllar per la independència del Poder Judicial, i per l’adequat i correcte funcionament de l’Estat de dret al nostre país».