Mor el principal imputat en el cas dels ero d'Andalusia

L’ex director general de Treball de la Junta d’Andalusia Francisco Javier Guerrero, principal imputat en el cas dels ero fraudulents, ha mort aquest matí al seu domicili de la capital andalusa, segons ha confirmat el seu advocat, Rafael Ramírez-García del Junco. L’ex alt càrrec andalús amb l’administració socialista es trobava en llibertat després d’haver recorregut davant el Tribunal Suprem les dues condemnes a presó que pesaven sobre ell.

Pel que sembla, Guerrero, de 63 anys, es va començar a trobar malament sobre les 6:00 hores a casa seva. Indicava que tenia problemes per respirar i els serveis sanitaris que es van desplaçar fins al domicili no van poder fer gaire per salvar-li la vida. El seu cos ha sigut traslladat a l’Institut de Medicina Legal de Sevilla per practicar-li l’autòpsia i conèixer les causes exactes de la mort, tot i que apunta a un infart.

Dues vegades a la presó

Guerrero ha sigut l’únic dels investigats dels ero que havia estat a presó en dues ocasions. La primera, el 9 de març del 2012, quan la jutge Mercedes Alaya va decretar el seu ingrés a presó provisional comunicada i sense fiança que va complir durant set mesos. L’ex alt càrrec de la Junta va tornar a la presó el març del 2013 i en va sortir dos mesos després.

L’exdirector general de Treball, que va mantenir el lloc amb tres consellers d’Ocupació (Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández), va ser considerat el principal implicat en el cas dels ero fraudulents pagats per la Junta d’Andalusia. Tots els polítics també investigats assenyalaven Guerrero com la persona que feia i desfeia aprofitant les llacunes del sistema d’ajuts que va repartir 647 milions d’euros. I també el tallafoc que, sense èxit, van intentar traçar els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán quan, en plena investigació, van explicar que el cas ero era cosa de «quatre gamberros».

Amb bons dots de paraula i negociació amb sindicats i empreses, va ser alcalde d’El Pedroso durant diversos anys, la localitat sevillana més beneficiada pels ajuts dels ero. Els testimonis recollits en la investigació van ajudar a traçar el perfil polític de Guerrero, que va ser qui inicialment va encunyar l’expressió de «fons de rèptils» per referir-se a la partida 31-L de la qual sortien els ajuts, tot i que després es va desdir. Amic íntim de l’aconseguidor Juan Lanzas, instigador de la inclusió de diversos ‘intrusos’ en els expedients de regulació d’ocupació sufragats amb càrrec a la Junta. També va ser generós amb els ajuts directes que van beneficiar la seva sogra, amics, veïns i fins i tot el seu xòfer, que després va reconèixer que ni tan sols havia demanat l’ajuda i que va gastar part dels diners en «cocaïna, festes i copes» amb el seu cap.

 «Em considero una persona jovial, ni he sigut un ‘putero’, com algú va dir, ni he caigut en la drogodependència. Em prenc les copes que em ve de gust, quan em ve de gust i on vull», va voler justificar, temps després, aquestes acusacions en la comissió d’investigació desenvolupada en el Parlament autonòmic. «Sé el que costa un paquet de Marlboro i un gintònic, però mai a la vida he comprat un porro, no m’ha fet falta; soc fumador i m’agrada el gintònic, no estaré a l’expectativa de qui vulgui criticar-me», va continuar. I va reconèixer que ja no mantenia relació amb els seus antics superiors en la Junta. «Ningú del Govern andalús em parla, però per a com m’han posat, millor que no ho facin», va ironitzar.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Tots van acabar condemnats en el judici per la denominada peça política que va considerar il·legal el sistema d’ajuts implantat per l’Administració regional. Guerrero va ser un dels 19 ex alts càrrecs que va rebre la condemna més llarga: set anys, onze mesos i un dia de presó per un delicte de prevaricació en concurs medial amb un altre de malversació.

Anteriorment, Guerrero ja havia sigut condemnat a cinc anys de presó per uns pagaments realitzats per la Conselleria d’Ocupació a una empresa d’informàtica mitjançant un contracte verbal, «al marge del procediment legalment establert», els treballadors dels quals estaven vinculats a l’exdirector general per llaços d’amistat o veïnat. Les dues sentències estaven actualment recorregudes davant el Tribunal Suprem, per la qual cosa Guerrero continuava en llibertat a l’espera de la decisió de l’alt tribunal.