Una reforma del delicte de sedició per «canviar d'època»

«No és una reforma neutra, però el delicte de sedició és un tipus penal molt antiquat i s’ha de canviar d’època. Les lleis han d’anar amb els temps. ¿S’ha de reformar el Codi Penal? Això ho decideix el legislador», afirma la catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla Ana Carmona.

Des d’una altra perspectiva, el catedràtic de la mateixa matèria de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, creu que «els líders independentistes han posat en evidència com conductes que podrien ser vistes sota l’òptica d’un desordre públic passen a rebre penes desproporcionades, perquè se’ls aplica un tipus que pot ser utilitzat com una bomba dissuasòria o de repressió potencial dissuasòria», un extrem al qual també s’acull el catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, Jordi Nieva-Fenoll.

«No crec que la pena de sedició sigui excessiva en el Codi Penal. El problema és qualificar manifestacions de protesta com a sedició», puntualitza. «Una cosa és considerar que una manifestació és sedició, cosa que em sembla una burrada en qualsevol país democràtic, i una altra és no posar una pena forta a una sedició de veritat, a una setmana tràgica com la del 1909», exemplifica, i considera que aquesta iniciativa del Govern pretén «corregir una sentència a posteriori», la del Tribunal Suprem, «per la seva desproporció brutal».

Suprimir el delicte

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, va més enllà: el delicte de sedició ha de «desaparèixer» del Codi Penal. «No hi és en gaires països democràticament constituïts i, exceptuant els presos del procés i un altre cas de l’any 80, no s’ha aplicat. És un delicte que no existeix, que ha caigut completament en desús i que al segle XXI no té sentit».

Una reforma d’aquesta magnitud, ¿ajuda a resoldre el conflicte polític? Arbós i Nieva-Fenoll posen especial atenció en el fet que és una reforma d’un delicte en concret, i recorden que hi ha altres condemnats i encausats pel procés per altres delictes com la malversació. «Aquesta reforma beneficiaria bàsicament els Jordis i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell», afirma Nieva-Fenoll, que afegeix que, com que estan inhabilitats, queden exclosos de les institucions.

Qualsevol retoc en el Codi Penal tindria efectes retroactius, és a dir, s’aplicaria de forma automàtica si beneficia els reus. Si a l’aprovar-se els presos haguessin complert una part de la condemna igual o superior a la que fixi la modificació, sortirien automàticament al carrer. Si la pena per sedició fos inferior a la vigent, però superior al temps transcorregut a la presó, podrien acollir-se al tercer grau a l’haver complert una part significativa de la condemna.

Les sotragades

Notícies relacionades

ERC estudiaria una reforma de la sedició, però ho veu una solució «parcial»

L'alt preu de repescar ERC

El recorregut d’aquest canvi pot tenir obstacles. Perquè tiri endavant necessita la majoria absoluta en el Congrés per remetre-la al Senat. Si l’Executiu va amb presses, pot demanar que es tramiti per lectura única, per la via ràpida, amb l’aval de la Mesa. Arbós apunta que, en aquest punt, poden començar a sorgir els sots per impedir-ne la tramitació, ja que alguns grups poden al·legar davant el Tribunal Constitucional (TC) que un tràmit accelerat «lesiona el seu dret a la participació» per aconseguir una mesura cautelar que la paralitzi, tot i que veu «poc probable» que el tribunal la concedeixi.

Després que l’hemicicle donés llum verda al nou redactat, podrien presentar recursos d’inconstitucionalitat al TC demanant la suspensió cautelar. Els experts consultats veuen «possible» a nivell tècnic que la reforma tiri endavant abans del febrer, però matisen que més que una qüestió de temps és una qüestió de majories. «El context no és el més favorable. No és impossible, però sí molt precari», diu Carmona. Pérez Royo afegeix: «S’haurà de recuperar la majoria de la moció de censura».