JxCat manté les seves esmenes i deixa en l'aire la llei per regular els lloguers

La llei per regular el preu dels lloguers a Catalunya arriba aquest dimecres al Parlament sense acord perquè sigui aprovada íntegrament pel ple. JxCat manté les seves esmenes a la normativa que va acordar amb ERC, comuns i la CUP –i de la qual després es va desdir presentant-hi objeccions– malgrat les negociacions in extremis amb el Sindicat de Llogaters durant la jornada d’avui. El text va néixer amb l’objectiu d’obligar a congelar o a abaixar els preus dels nous contractes de lloguer en els municipis catalans amb més de 20.000 habitants, però l’aprovació està en l’aire a menys de 24 hores de la votació.

L’organització social va recórrer al cap de Junts, Carles Puigdemont, amb qui va mantenir una reunió al matí perquè JxCat retirés les seves esmenes i va proposar a canvi incorporar la figura del propietari en situació de vulnerabilitat perquè exclogui els que cobren uns 1.200 euros de la iniciativa a més d’increments vinculats a reformes a la vivenda per mirar de convèncer els postconvergents. No ho van aconseguir. JxCat creu que han de quedar exclosos aquells arrendataris amb uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC) (els que cobren uns 3.130,16 euros mensuals, cosa que representa uns 43.822,515 d’anuals). Sense els seus 34 vots la llei queda «en paper mullat», segons el Sindicat de Llogaters, ja que les seves exigències són «una esmena a la totalitat».

La primera esmena proposada pel Sindicat de Llogaters a JxCat acota que en el cas que els propietaris ‘mileuristes’, qualificats com en situació de vulnerabilitat, si el preu del lloguer està per sobre de l’índex no es podrà apujar més, però tampoc seria obligatori abaixar-lo al llindar indicat. És a dir, no estaran obligats a abaixar el preu però no podran apujar-lo. «No es pot carregar sobre l’arrendatari la suposada vulnerabilitat de l’arrendador», apunten des del Sindicat de Llogaters. La segona té a veure amb les inversions en els pisos. Si el propietari demostra que ha fet obres de millora, més enllà de les de manteniment fixades per llei, i ho justifica amb les factures del capital invertit, es podrà incrementar el preu del lloguer de forma ponderada fins a un 6% i fins a un 20% com a màxim.

D’altra banda, les vuit esmenes dels postconvergents pretenen endurir les condicions per declarar que una àrea té «un mercat de vivenda tensat», evitar que es vegin afectats per la congelació o la baixada del preu del lloguer els propietaris amb uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l’indicador de renda de suficiència (IRSC) (els que cobren uns 3.130,16 euros mensuals, que representa uns 43.822,515 anuals), també aquells que hagin fet obres de rehabilitació als seus edificis, i eliminar Figueres, Salou i Tortosa de la norma. El Sindicat de Llogaters considera que aquestes objeccions suposen «una esmena a la totalitat» a l’acordat i denuncien pressions dels ‘lobbies’ immobiliaris. 

Les objeccions de JxCat

JxCat va presentar divendres una remodelació de les seves esmenes a porta tancada, però no va ser acceptada pel Sindicat de Llogaters. Aquest dimarts, després d’una reunió de gairebé tres hores, la llei continua encallada. Els postconvergents mantenen debat intern i no es descarta que els diputats votin per separat i no en bloc, informa Fidel Masreal.

En una roda de premsa al Parlament, el portaveu postconvergent Eduard Pujol va defensar que la llei és «necessària» i «ha de sortir endavant», i es va mostrar confiat a arribar «a un punt mitjà» que aplani l’acord. «Treballarem fins a última hora per aconseguir el màxim consens polític. [...] La gent té dret a viure bé, estem d’acord amb l’esperit d’aquesta llei, per això defensem unes esmenes que milloren la llei», va dir.

Des d’ERC, el diputat Sergi Sabrià va apressar que la normativa sigui aprovada en el ple: «Menys esmenes d’última hora i més tornar al consens inicial», va llançar als seus socis de Govern. El mateix missatge va replicar la CUP i els comuns en favor de l’aprovació de la normativa.

En el ple celebrat el juliol per tramitar per la via ràpida aquesta proposició de llei, JxCat va anunciar que es desmarcava del text consensuat –i ja registrat– perquè hi havia «marge de millora», unes objeccions que deixaven en l’aire la norma que va ser treballada pel Sindicat de Llogaters i el Departament de Justícia. La Conselleria va voler evitar un nou fiasco del Govern com el que va tenir lloc quan el Parlament va tombar un decret previ el maig del 2019, però la Conselleria de Territori va criticar que no se l’hagués tingut en compte.

Crítiques del sector immobiliari

La iniciativa va ser examinada a instàncies de Cs i el PPC pel Consell de Garanties Estatutàries que, malgrat no ser vinculant, va advertir que 11 dels 15 articles i set de les 14 disposicions no s’ajusten ni a l’Estatut ni a la Constitució per invasió de competències. El sector immobiliari, a més, s’ha mostrat totalment contrari a aquesta regulació. L’Autoritat Catalana de la Competència  (ACC) ha alertat que tindrà un efecte «fins i tot contraproduent» i la patronal catalana Foment del Treball ha rebutjat la llei al considerar que és «inconstitucional» i contrària a l’Estatut, i ha opinat que «enfonsarà a mitjà termini» el mercat del lloguer. L’Associació de Propietaris de Vivendes de Lloguer (ASVAL) ha apuntat per la seva part que «atempta contra el dret de la propietat privada i fomentarà l’economia submergida» en el mercat del lloguer, mentre que agreujarà l’accés a la vivenda.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

A més, en un comunicat conjunt, l’Escola d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, el Consell Català d’Escoles d’Agents de la Propietat Immobiliària, l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE) i la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona-Lleida han arremès contra la iniciativa parlamentària perquè «produirà una major escassetat de vivendes i un deteriorament del parc immobiliari».

Ciutadans i el PPC no descarten portar aquesta nova llei al Tribunal Constitucional si acaba sent aprovada pel ple aquest dimecres.