La cogovernança de la pandèmia: un equilibri difícil

Entre els líders autonòmics n’hi ha que acusen Sánchez d’«abandó de funcions» o de rentar-se les mans davant el que ha d’arribar, i en molts casos són els mateixos que reclamaven poder gestionar les mesures per combatre la crisi sanitària. Alhora, el president del Govern cedeix ara el comandament únic a les autonomies amb el pretext que «ho estan fent bé» i l’estat autonòmic «no és una cosa de posar i treure», i això malgrat que durant la desescalada van ser nombroses les vegades que Sanitat va imposar la seva autoritat sobre els canvis de fase contra el criteri de les comunitats. Cinc mesos de pandèmia i quinze conferències de presidents autonòmics després, el repartiment de competències en la gestió de la crisi sanitària i la seva assumpció de responsabilitats ha mantingut un difícil equilibri que en molts casos ha acabat per trencar la balança d’un o altre costat.

Consensos i dissensos

L’endemà que el BOE creés el decret d’estat d’alarma, Pedro Sánchez va convocar una conferència de presidents autonòmics per videoconferència que va congregar per primera vegada des del 2012 els 17 líders regionals i de les dues ciutats autònomes. D’aquella trobada va sortir el primer pla d’acció conjunt, tot i que no unànime: Quim Torra es va negar a rubricar-lo. El president va demanar mesures més restrictives, i el ‘lehendakari’ es va lamentar que el Govern prengués el control de l’Ertzaintza. Cada diumenge fins a mitjans de juny, els presidents es van reunir fins a catorze vegades de forma telemàtica, en cites marcades per acords unànimes però també creuaments d’acusacions, tensions i conflictes.

La manera de comptabilitzar les dades va portar més d’un maldecap. El Govern va arribar a acusar Catalunya i Madrid d’«intentar confondre» i ocultar les seves xifres. A l’Executiu també li van ploure les crítiques per la compra de material sanitari. Torra va reclamar al govern les competències en Sanitat amb el pretext que la coordinació dels subministraments havia fallat. Urkullu es va queixar més tard d’haver de gestionar la crisi «amb recursos propis». I Isabel Díaz Ayuso va acusar el Govern de requisar-li material i no permetre-li fer les seves pròpies compres. La presidenta de Madrid va arribar amb gairebé dues hores de retard a una de les reunions telemàtiques de Sánchez amb els presidents per anar a l’aeroport de Barajas a rebre un avió amb 113 tones de material sanitari.

Qui lidera la desescalada

Quim Torra va ser dels primers a demanar mesures més restrictives i el confinament total de Catalunya. Es van afegir a la petició el president de la Junta d’Andalusia, el popular Juanma Moreno, o el de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, mentre altres barons socialistes tancaven files amb Sánchez. El que va arribar més lluny va ser el popular Fernando López-Miras, que va decretar el confinament total de Múrcia en un conflicte amb l’Executiu central, que no li reconeixia les competències per fer-ho.

A mitjans d’abril, les comunitats van alçar la veu per demanar més «poder de decisió» en la desescalada que començava a entreveure’s. Els líders territorials van al·legar disposar de prou dades que els permetrien recórrer aquest camí sense perill. Però la Moncloa ja havia decidit que pilotaria el comandament únic. Mentre l’Executiu no acontentava els barons ni en l’elecció de l’àrea geogràfica per a la desescalada, la falta de recolzaments feia perillar la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, «imprescindible» per mantenir el pla de desescalada del Govern. Va ser llavors quan Sánchez va parlar per primera vegada de «cogovernança». Aquesta es va traduir en reunions bilaterals per analitzar els canvis de fase on, a falta d’acord, sempre va prioritzar el criteri de l’Executiu. No hi va haver una sola trobada que no estigués marcada per les crítiques, tot i que canviessin els protagonistes. De les reticències primeres de Torra i Urkullu, demanant recuperar les seves competències, als reclams d’Ayuso o Moreno Bonilla, que van acusar el Govern de prendre les decisions amb criteris polítics i partidistes.

En la transició a la «nova normalitat» el timó el va portar el Govern central, una situació que contrasta amb l’última anunciada. Sobre la possibilitat que el Govern actuï «d’ofici» davant una comunitat amb males dades sanitàries que no prengués mesures, Sánchez va evitar respondre en roda de premsa: «Esperem que no arribem a aquest punt».

Educació, últim punt de conflicte

Notícies relacionades

Les autonomies desconfien de l'oferta d'alarma de Sánchez

Sánchez demana a les comunitats que no tanquin escoles de manera unilateral

En matèria d’educació, la «cogovernança» també ha tingut complicacions. El ministeri que dirigeix Isabel Celáa va anunciar un acord amb les comunitats per finalitzar el curs escolar sota la premissa de «promoció general» del qual van acabar despenjant-se cinc autonomies. A mesura que s’acostava la data de la tornada a les aules, van augmentar els retrets per la falta de lideratge.

La polèmica es va concloure amb un acord in extremis entre Educació i les autonomies per a una tornada al col·le presencial i «segura», la unanimitat de la qual es va veure interrompuda per l’«abstenció» del País Basc. L’última conferència de presidents, ja presencial, es va celebrar el 31 de juliol amb l’absència de Torra i l’amenaça de no anar-hi d’Urkullu i Ayuso, que finalment hi van acudir. Centrada en les mesures econòmiques per pal·liar la crisi, aquí tampoc hi va haver acord.