Arxiven la querella contra el jutge que va sentenciar Puig Antich

L’Audiència de Barcelona ha arxivat la querella per delicte de lesa humanitat que l’ajuntament de la ciutat i les germanes de Salvador Puig Antich, l’últim pres polític executat al garrot pel franquisme, van presentar contra un jutge del Consell de Guerra que el va sentenciar el 1974.

En la seva interlocutòria, que és ferma, l’Audiència de Barcelona argumenta que el delicte de lesa humanitat, tot i que no prescriu, no pot aplicar-se a Espanya a fets ocorreguts abans del 1977, quan el país es va adherir al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i recorda que la llei d’amnistia aprovada aquell any impedeix investigar violacions de drets humans ocorregudes anteriorment.

Llei d’amnistia

La secció desena de l’Audiència sosté que, tot i que aquesta llei d’amnistia «avui no compliria els paràmetres» que s’exigeixen per garantir els drets de tothom, va ser aprovada per un Parlament democràtic i ha sigut reafirmada en dues ocasions pel Congrés dels Diputats, l’última amb prou feines fa dos anys».

«La conclusió és clara, la voluntat del poble espanyol és mantenir aquesta llei, per això no podem com a tribunal emmarcat en el poder judicial plantejar-nos la legitimitat d’aquesta llei quan la voluntat del poder legislatiu és clara», continua la sala, que recorda el «sentiment de reconciliació nacional» que buscava aquesta, en el «context històric en què es va dictar», per «acabar amb els vestigis del franquisme».

Això malgrat considerar «cert que una llei d’amnistia que exclogui la responsabilitat penal pot ser considerada com una actuació que restringeix i impedeix a la víctima el recurs efectiu per reaccionar davant la vulneració del dret».

Per aquest motiu, recorda que és «tasca del legislatiu» i no del poder judicial derogar-la si així es considera oportú, ja que, «mentre continuï estant vigent, els tribunals no poden deixar d’aplicar-la». El mateix passa, d’acord amb l’Audiència, amb el delicte de lesa humanitat, que malgrat formar part del dret internacional i estar inclòs en la Declaració Universal de Drets Humans, no pot aplicar-se aquest cas perquè per a això seria necessària «la transposició al dret intern».

«Es tracta d’una qüestió jurídica que ha sigut molt analitzada, i respecte a la qual no hi ha indici de dubte, ja que s’entén que el principi de legalitat ha d’aplicar-se de forma estricta i, per tant, no permet el nostre ordenament la possibilitat que algú sigui condemnat per tipus penals que no eren vigents en el moment de comissió dels fets, sense possibilitat d’excepció, tot i que es tracti de normes de dret internacional consuetudinari».

D’aquesta manera, conclou la sala, si l’ordenament espanyol conté una «prohibició d’irretroactivitat de la norma penal» i en el moment dels fets no existia el delicte de lesa humanitat, «la conseqüència és que no pot aplicar-se als fets objecte de la querella».

Actual advocat

La querella de l’Ajuntament de Barcelona, presentada el 2017, s’adreça contra Carlos Rey González, actual advocat i exjutge del Consell de Guerra que va firmar la pena de mort de Salvador Puig Antich, però ja va ser desestimada per l’Audiència Provincial el maig del 2019, quan es va decretar el sobreseïment de la causa.

Notícies relacionades

Salvador Puig Antich hauria fet avui 70 anys

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

El consistori i la família de la víctima, que exerceixen l’acusació particular, van recórrer la decisió del tribunal, avalada en canvi per la fiscalia, i van formular recurs d’apel·lació, que ha sigut novament rebutjat.

Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista anomenat ‘el Metge’, detingut i acusat de l’homicidi del subinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig, un succés que el va portar a ser condemnat a mort i executat a garrot el 2 de març del 1974, cosa que el va convertir en l’últim pres ajusticiat amb aquest mètode a Espanya.