Torra envaeix el poder legislatiu i exigeix dimissions a Torrent

No només és que els contundents textos de la majoria independentista al Parlament contra la monarquia quedaran en paper mullat –en el millor dels casos–, o en una decisió contrària del Tribunal Constitucional. És que l’únic efecte visible que han aconseguit és un enfrontament sense precedents entre el poder executiu català, el Govern, i el legislatiu, el Parlament, per la decisió del secretari general de la Cambra –ja coneguda per tots els grups parlamentaris– de no publicar les resolucions més polèmiques del debat sobre la monarquia per evitar conseqüències greus per part del Tribunal Constitucional, que ja havia avisat el Parlament sobre això.

Ningú pot al·legar desconeixement del que ha passat perquè el mateix divendres, abans de la votació dels polèmics textos, en les reunions de la taula i els portaveus, els serveis jurídics van advertir que no es publicarien al butlletí oficial del Parlament les parts que podien ser contràries al que el Constitucional ja ha advertit sobre el que pot i no pot aprovar la Cambra en relació amb la màxima institució de l’Estat.

 

Resolucions no publicades

Aquell mateix divendres, quan Ciutadans va forçar el president del Parlament a explicar aquesta posició dels juristes, el cap de files de Junts per Catalunya, Albert Batet, va fingir sorpresa i fins i tot va demanar expedientar qui no publiqués aquests acords. Aquest dilluns el butlletí publicava les resolucions mutilades, evitant així referències a la «monarquia delinqüent» o a «constituir efectivament la república catalana», o a la reprovació del «rei Felip VI i a tota la dinastia borbònica per dècades d’impunitat i enriquiment il·legítim». Va firmar el butlletí el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, amb un paràgraf final argumentant que la decisió es prenia per evitar incomplir sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional que alertaven que qualsevol decisió «jurídica o material» tindria conseqüències. Existeixen acords del Parlament contra la monarquia posteriorment anul·lats pel TC.

Sense precedents

Poc després, en un acte sense precedents en la història democràtica recent de Catalunya, el president de la Generalitat, Quim Torra, a cop de tuit, exigia al president del Parlament, Roger Torrent el cessament de Muro. «El president del Parlament té el deure de cessar-lo i assumir ell i la Mesa la responsabilitat de publicar la resolució». És a dir, que Torra passa per sobre pel ja decidit divendres, dona ordres al president del legislatiu i a més exigeix publicar uns textos que poden tenir conseqüències per a qui ho faci. El tuit de Torra va generar la indignació de tota l’oposició i fins i tot la incomprensió d’algun membre de JxCat en el Govern.

La resposta de Torrent va ser mantenir el silenci, malgrat que poques hores més tard JxCat va insistir en la mateixa exigència amb un comunicat en el mateix sentit que Torra. Torrent en cap cas calla per atorgar, al contrari, sinó que es tracta de la decisió tàctica del dirigent republicà i d’ERC (no entrar al drap ni entrar en la dialèctica amb JxCat i amb Torra, que és constant des de l’inici de la convulsa legislatura) davant un conflicte insòlit però amb una gran càrrega electoralista entre els dos socis del Govern.

Fonts pròximes al president del Parlament van traslladar que la voluntat de Torrent és doble: defensar que es pugui parlar de tot al Parlament malgrat les amenaces a polítics i funcionaris, i alhora no acusar funcionaris per prendre determinades decisions que potser sí que prendria un responsable polític. És a dir, que els diputats i polítics han d’assumir les conseqüències però no forçar o pressionar –com va fer Torra– que els treballadors de l’administració també ho facin.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

És una resposta, de moment, de perfil baix en una batalla amb Torra que es va gestar durant el cap de setmana. Dissabte el vicepresident primer del Parlament, el combatiu membre de JxCat Josep Costa, va demanar que la Mesa publiqués les resolucions sense passar pels òrgans administratius del Parlament. Un estratagema que no va quallar perquè implicava altres partits i intervenir directament en el servei de Publicacions de la Cambra.

El paper de Ciutadans

Per si l’escàndol no fos prou majúscul, es pot afegir que Ciutadans ahir va lamentar que no es retallessin altres resolucions i va anunciar accions judicials en contra. Una cosa que contrasta amb un fet, assenyalat per fonts parlamentàries: que Ciutadans va estar d’acord en quina part de les resolucions independentistes no havien de ser publicades. En un assumpte van coincidir divendres Ciutadans i Torra en el Parlament: en les seves referències a Valle-Inclán i la seva definició de l’esperpent.