debat al parlament

Torra demana un referèndum sobre la monarquia i la dimissió dels ministres de Podem

El president reclama l'abdicació de Felip VI i carrega contra la «corrupció» de la institució monàrquica

Els comuns carreguen contra la monarquia i contra Sánchez; Ciutadans i el PSC defensen el sistema i limiten els fets al rei emèrit

zentauroepp54034859 08 07 2020 imagen del parlament catal n durante la segunda s200719125935

zentauroepp54034859 08 07 2020 imagen del parlament catal n durante la segunda s200719125935 / David Zorrakino - Europa Press

6
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha centrat bona part de la seva intervenció inicial en el ple del Parlament que ell mateix ha convocat sobre la monarquia a carregar contra el Govern del PSOE amb Unides Podem i els comuns pel seu paper en el que ha qualificat de «fugida» i «esperpent» del rei emèrit Joan Carles I. Torra ha demanat l’abdicació del rei Felip VI i un referèndum a l’Estat sobre monarquia o república. En cas contrari, ha demanat la dimissió del Govern. En sentit oposat, Ciutadans i el PSC han limitat els fets al rei emèrit, han acusat Torra de crear una cortina de fum en plena lluita contra la pandèmia i han defensat el sistema i la monarquia. Els comuns han carregat contra la monarquia i han defensat el paper dels ministres de Podem en favor de les polítiques socials.

«Per a Espanya només hi ha dues sortides en vista d’un sistema institucional corromput, l’abdicació de Felip VI cap a un sistema democràtic i un referèndum sobre monarquia o república a l’Estat. El Govern dels comuns i socialistes té l’oportunitat de demostrar el seu compromís democràtic donant la paraula a la gent o dimitint si segueix emparant la corrupció».

Dimissió dels ministres

Torra ha carregat contra el paper dels comuns i de Podem, als quals ha retret una protesta molt tèbia contra la gestió de la sortida del monarca emèrit d’Espanya. «L’única protesta responsable és que tots els membres del Govern que estiguin en desacord amb el que ha passat dimiteixin immediatament. La intervenció d’ERC i la CUP ha sigut també molt crítica contra el sistema monàrquic i també contra el PSOE i els comuns. Sergi Sabrià ha acusat els socialistes de falta de compromís republicà. «Al republicanisme espanyol ja no se l’espera; si no ho han fet ara, no ho faran», ha etzibat. I sobre els comuns ha afirmat que «no és menys culpable». Natàlia Sànchez, de la CUP, ha carregat contra «l’oligarquia i el règim del 78». «Podem i els comuns o han demostrat la seva irrellevància en l’Executiu espanyol o bé consenten servilment», ha afirmat, mentre ha acusat el PSOE de formar part «de l’entramat de classe i del règim».

Torra ha afirmat que l’independentisme ajudarà «a substituir els borbons» des del respecte al dret a la independència. «No posem la independència en segon pla, és ara més urgent que mai», ha afirmat. En el seu discurs, molt crític amb la «corrupció» de la monarquia, que ha considerat un fet no atribuïble a accions personals, el president ha apel·lat als republicans espanyols a mostrar el seu rebuig de la institució monàrquica. «Em costa entendre que vulguin ser súbdits d’una monarquia corrupta».«O república catalana i independència o monarquia espanyola i dependència», ha insistit.

El difícil paper dels comuns

La representant dels comuns, Jéssica Albiach, ha defensat el paper dels ministres de Podem en el Govern, contra la petició de dimissió de Torra, pel seu paper per tirar endavant mesures socials «des dels valors republicans». Albiach ha tractat de defensar el Govern i alhora desmarcar-se de les tesis del president de l’Executiu, Pedro Sánchez, sobre la situació de Joan Carles I, quan va afirmar dies enrere que «es jutja persones i no institucions». La portaveu dels comuns ha respost als atacs al paper de Podem atacant Sánchez i el PSOE per una actuació «impròpia dels seus principis». «En nom de qui parlava Sánchez», s’ha preguntat, alhora que ha assegurat que la vicepresidenta Carmen Calvo va actuar «a l’esquena dels seus socis». En tot cas, la portaveu dels comuns ha apel·lat a Miquel Iceta i al PSC a anar més enllà de l’anunciat pel PSOE i plantejar-se qüestionar la institució «anacrònica» de la monarquia i la necessitat que l’emèrit torni els diners presumptament robats.

«No es pot separar la persona de la institució quan parlem d’una institució que és hereditària» ha replicat. Albiach ha acusat Torra de buscar excuses per fer caure el Govern. «Com garantitzar-nos que Felip VI no serà un altre Joan Carles I quan la monarquia és inviolable», ha afegit.«Ha fugit de forma indigna, va ser un corrupte durant massa temps», segons Albiach. «Alguns han posat una alfombra vermella», s’ha queixat. «No és un exili, és una fugida, una indignitat, una vergonya».

Ciutadans i el PSC, en defensa de la monarquia

En l’oposició, Ciutadans i el PSC han acusat Torra de convocar aquest debat per crear una cortina de fum i desviar l’atenció respecte a la gestió de la pandèmia a Catalunya i altres urgències socials i econòmiques.

El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha defensat la monarquia i ha carregat contra Torra i els seus predecessors. «Ni un dels quatre expresidents pot tirar una pedra contra l’emèrit, ni un sol de vostès, ha assegurat. Carrizosa ha acusat el president d’atacar un dels símbols «que representen la permanència de la nació espanyola». El portaveu dels taronges ha afegit: «Està atacant una altra institució de l’Estat per actes que hagi comès una de les persones que representava aquesta institució, és com si es digués que el senyor Pujol robava i que ens carregarem la presidència de la Generalitat».

Miquel Iceta, líder del PSC, ha afirmat que el Govern ha arribat «tard i malament» a la desescalada respecte a la Covid-19 i ha afegit, sobre el debat en relació amb la monarquia: «Deduir de l’actuació personal de l’anterior cap d’Estat que cal canviar de règim és un disbarat». Iceta, com Ciutadans, ha limitat el que ha passat al rei emèrit i ha carregat contra les «ocurrències» i les «dreceres». En tot cas, ha admès que la monarquia «té problemes» i ha limitat les mesures a «revisar els criteris d’aforament i inviolabilitat, perquè quedi clar que només empara la tasca institucional i no actuacions privades» així com «revisar els honors a una persona si la seva conducta no es correspon» amb el que la va fer mereixedora d’aquests honors.

Pel PP, en un breu discurs, Alejandro Fernández ha defensat la monarquia, ha definit el debat i les crítiques com una mostra de «mesquinesa» i ha instat a evitar «les dues espanyes». Fernández ha acabat la seva intervenció amb un «visca Espanya i visca el Rei».

Decidir o no contra la monarquia al Parlament

Notícies relacionades

Prèviament, el grup de Ciutadans ha amenaçat de portar la convocatòria d’aquest ple –que havia intentat frenar als òrgans parlamentaris prèviament– al Tribunal Constitucional, al·legant que la Cambra catalana no és competent sobre aquesta qüestió. En una reunió de la Mesa de la Diputació Permanent, conjunta amb els portaveus dels grups, la petició de Ciutadans que no se celebrés la sessió ha sigut rebutjada. El PP ha votat a favor d’aquesta proposta, el PSC se n’ha abstingut –perquè comparteix que aprovar determinades resolucions és inconstitucional però no accepta una supressió preventiva abans que es votin aquestes resolucions– i la resta de grups l’han rebutjat. La formació taronja al·legava que el Parlament no té competències respecte a la monarquia i ha recordat que existeixen precedents en què resolucions de la Cambra catalana contra la institució monàrquica han sigut anul·lades pel Tribunal Constitucional.

Resolucions en marxa contra la monarquia

Aquesta tarda és previsible que els grups independentistes i els comuns aprovin diverses resolucions contra la monarquia, amb un dur al·legat respecte a la necessitat –previsiblement– de l’abdicació del rei o altres mesures també referides al Govern espanyol. Aquests grups estan ultimant acords a diversos nivells entre ells. Aquests acords seran previsiblement portats al Tribunal Constitucional, que en dues ocasions ja ha anul·lat resolucions contràries a la institució monàrquica, en què es demanava l’abolició de la monarquia espanyola.