Els comuns presenten al PSOE una proposta per vincular sedició i violència explícita

Els comuns han entregat al PSOE una proposta per reformar el delicte de sedició que recull el Codi Penal i vincular-lo explícitament a la violència, és a dir, l’ús d’armes. Segons ha avançat el diari ‘Ara’ i ha confirmat Jaume Asens, la iniciativa vol que fets com els de l’octubre del 2017 no puguin ser considerats sediciosos, com sí que va contemplar el Tribunal Suprem, i «desactivar» així un article que també pot ser utilitzat contra moviments socials i activistes, ha advertit.

En una entrevista amb Catalunya Ràdio, Asens ha reconegut que els comuns preferirien abolir el delicte, però que són «realistes» i saben que la majoria actual en el Congrés no ho permet.

La rebaixa del delicte de sedició, que es podria aplicar de forma retroactiva als polítics presos pel referèndum de l’1-O, va ser una de les grans apostes del Govern quan va començar la seva etapa, abans que esclatés la pandèmia. Suposava un missatge de distensió cap als partits catalans i fins i tot la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va anunciar a finals de febrer que estaria a punt abans que acabés l’any. No obstant, la situació ha canviat i, en contra de l’anunciat, l’Executiu afirma ara que el canvi no arribarà en aquest 2020.

Una de les claus de la proposta és l’eliminació del concepte d’«alçament tumultuari», de manera que es quedaria només en «aixecament». A més, s’especificaria que l’ús de la violència ha de contemplar l’ús d’armes o elements «aptes per posar en greu risc la vida de les persones o causar lesions greus».

Els comuns també volen acabar amb les penes de presó i les multes per als piquets de vaga, que també recullen el Codi Penal.

«Molt assumible»

Notícies relacionades

¿Què diferencia la sedició de la rebel·lió? Així regula els dos delictes el Codi Penal

El Govern fa càlculs per rebaixar la sedició com més aviat millor

La proposta, que també han fet arribar a CCOO, UGT i Òmnium Cultural, és «molt assumible per al PSOE», segons Asens, tot i que ha admès que socialistes i Unides Podem podrien «arribar a votar per separat».

A més, ha descartat l’opció d’una amnistia als polítics catalans presos, perquè és una cosa amb «moltes dificultats d’encaix jurídic» i deixaria «la decisió final en mans del Tribunal Constitucional».